Cultura 05/03/2021

De guru xamànic a polític del bé comú: un altre Joseph Beuys és possible

La Virreina exposa la "pedagogia radical" d'un artista imprescindible del segle XX

3 min
Josep Beuys en un pòster de l'exposició

BarcelonaJoseph Beuys (Krefeld, 1921 – Düsseldorf, 1986) està considerat com un dels grans artistes del segle XX i un dels més influents. Als manuals d’història de l’art hi ha les seves performances Com explicar pintures a una llebre morta i M’agrada Amèrica i jo li agrado a Amèrica, per la qual va tancar-se amb un coiot en una galeria d’art de Nova York durant tres dies. Per obres com aquesta a Beuys se l’ha entronitzat com un xaman i un guru. També per idees com que tothom pot ser artista. 

Però per al director de La Virreina, Valentín Roma, que és el comissari de l'exposició titulada Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social, aquestes visions són reductives. Ell parla d’un Beuys “clown i histriònic” que fa servir la ironia per injectar tensió al seu entorn. Per exemple, quan el van readmetre com a professor de l’Escola de Belles Arts de Düsseldorf, després d’una expulsió que va ser sonada, va tornar-hi travessant el Rin a bord d’una canoa, mirant majestàticament endavant com si fos Napoleó. “Beuys és un dels grans artistes que estan encapsulats en unes lectures molt uniformes que d’alguna manera desactiven altres possibles interessos”. Així que reclama reviscolar el potencial del seu llegat: “Volem tornar a mirar els artistes que tenien com a projecte canviar els individus i la societat”, diu Valentín Roma. “En un moment com aquest és molt important restituir al museu aquest tipus de voluntat política, existencial i col·lectiva –explica Roma–. En Beuys hi ha una cosa que l’art no hauria de perdre: la intenció per canviar les coses, per dissoldre els consensos i desendreçar els pactes que acorden el que es pot dir, el que es pot pensar i el que és opinable”.

El recorregut està dividit segons els tres temes enunciats al títol de la mostra, tots ells impregnats del “projecte de dissidència profunda, radical” de l’artista, i per a Roma és molt important que va ser alhora “molt teòric i molt actiu”. “Es fica en l’esfera pública alemanya per parlar de tots els temes. La feina artística de Beuys té a veure amb la incidència en la societat, no amb el comentari de les polítiques culturals”, explica Roma. En aquest sentit, fins i tot va arribar a sortir a la televisió cantant una cançó banal per burlar-se de la política imperial alemanya i Ronald Reagan.

Un professor dissident

El gruix principal dels materials exposats –material d'arxiu, pel·lícules, fotografies i obres d'art– prové de l’Archivo Lafuente de Santander, i també n’hi ha del llegat de Beuys i del Macba. Al començament es poden veure imatges de les seves classes trencadores a l’Escola de Belles Arts de Düsseldorf, d’on va ser expulsat perquè no va respectar els numerus clausus (va arribar a tenir 300 estudiants en una classe). Més endavant n'hi ha de la seva Free International University, que va instal·lar a la cinquena Documenta de Kassel de l’any 1972, i també hi va crear un circuit tancat de mel que recorria tot el Fridericianum, l’edifici principal de l’exposició, per evocador del que és “col·lectiu”. Joseph Beuys va participar en moltes Documenta però aquesta i les dues següents són especialment significatives. Per a la setena, Beuys va fer una de les seves grans intervencions: va omplir la plaça de davant del Fridericianum amb 7.000 pedres, i només les treien d’aquell lloc quan les posaven al costat d’un roure plantat en algun punt de la ciutat. “Va reforestar tot Kassel”, diu Roma. 

L’exposició coincideix amb el centenari del naixement de Beuys i Roma l’ha pensat perquè arribi a un públic molt ampli. Una altra idea clau de la seva obra és “l’exacerbació”. “És un personatge exacerbat, sempre el veus en un estat d’indignació”, diu Roma. En el terreny polític, va fundar el Partit Alemany dels Estudiants, una Oficina per a la Democràcia Directa a la sisena Documenta de Kassel, qüestionant el bipartidisme i el sistema tradicional de representació per vots, i també va ser un dels fundadors del Partit Verd Alemany. "No va refusar cap de les polèmiques públiques del seu temps, va baixar a l'arena dels esdeveniments, i per a mi això parla d'una manera de comprendre l'art en un camp de transformació que ara em sembla fonamental", conclou Roma.

stats