Memòria històrica
Cultura 02/02/2020

Walter Benjamin ja no és a l’‘escape town’ de Portbou

Diverses veus havien criticat l’activitat perquè feia negoci amb la tràgica mort del filòsof jueu

Maria Garcia
5 min
Walter Benjamin ja no és  a l’‘escape town’ de Portbou

GironaÉs la nit del 25 al 26 de setembre del 1940, en una habitació de l’Hotel de Francia de Portbou (Alt Empordà). El filòsof jueu i pensador alemany Walter Benjamin decideix suïcidar-se en vista del terrible destí que li espera: si no ho fa, la policia espanyola el deportarà a un camp de concentració francès, és a dir, a les portes d’una més que probable mort. Però els últims instants de vida són encara un misteri, amb més preguntes que respostes i un últim manuscrit que portava en una maleta aquella nit i que es va destruir. Unes circumstàncies plenes d’enigmes que els organitzadors de l’escape town de Portbou 1940 van aprofitar com a ganxo comercial: “Salveu Walter Benjamin. És la vostra missió”, deia el vídeo promocional. L’activitat proposa una experiència de 24 hores en què els participants hauran de superar proves i reptes per sortir del Portbou del 1940, en plena Segona Guerra Mundal i envoltat de nazis i franquistes. “Hi va haver gent que va criticar que es fes un ús barroer de la figura de Walter Benjamin, cosa que en cap moment preteníem fer, sinó al contrari. I quan vam veure que feria moltes sensibilitats, vam treure tota referència a Benjamin”, indica l’organitzador, Francesc Ribera, Titot, que ha suprimit l’espot publicitari i tota referència al filòsof en el guió del joc.

Falta de rigor històric

L’ escape town Portbou 1940 es va engegar al principi d’any i, des de llavors, ha aixecat algunes crítiques d’estudiosos de Benjamin, com la historiadora Nathalie Raoux i el director de la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona (UdG), Maximiliano Fuentes. Sobretot per dos motius: d’una banda, per raons ètiques i morals, i, de l’altra, per la falta de rigor històric en la recreació. “Agafar com a captura d’un joc (comercial i divertit) el tràgic destí de Benjamin és mostrar molt poc respecte per ell i per tants altres que van morir en aquella època a la frontera espanyola”, opina Raoux. “Concebre un negoci a partir de la recreació d’un moment especialment tràgic resulta com a mínim qüestionable èticament i moralment”, afegeix Fuentes.

A més, tots dos consideren que la seva història “és igual de maltractada”. I és que el 1933 el filòsof jueu es va exiliar a París, fugint dels nazis. Amb el començament de la Segona Guerra Mundial, i després d’una breu estada en un camp de presoners alemanys a Nevers, va aconseguir un visat per anar als Estats Units, passant per Portugal. Però havia de creuar la frontera pels Pirineus, on la policia franquista no li va autoritzar el pas. És més, els agents el van obligar a passar la nit en un hotel, sota la vigilància de tres guardes, que tenien l’ordre de deportar-lo a un camp de concentració francès quan sortís el sol. “¿Com es pot transmetre l’experiència de l’intel·lectual berlinès sense tenir en compte que no hi havia manera de salvar-lo?”, es pregunta el director de la càtedra. La historiadora parla d’una “situació sense sortida”, com va escriure Benjamin a la seva carta de comiat, que el va portar a “optar per matar-se”. “És tot menys un joc”, subratlla amb contundència. Per tot plegat, Fuentes fa una última reflexió crítica: “No em sembla la millor manera d’ajudar a donar a conèixer el seu llegat a través d’un format que contradiu obertament les tesis que Walter Benjamin va exposar al seu text fonamental, Sobre el concepte d’història : ¿on queden aquells que no tenen nom, els vençuts que no van arribar a la frontera i que van patir la repressió feixista?” I, en aquest sentit, Raoux es planteja: “No puc evitar veure en aquesta aventura construïda al voltant de la seva mort una confirmació sinistra de les seves teories: ¿fins on arribarem en la recerca de sensacions i emocions?”

Corregir l’errada

Francesc Ribera, Titot, és excantant de Brams i exregidor de la CUP a Berga i l’any passat va llogar l’Hostal Portbou per oferir una activitat diferent que dinamitzés el poble, “aprofitant que té un aspecte molt diferent de la resta de municipis de la costa: gairebé no ha canviat els últims anys, perquè no es va modificar amb el boom del turisme dels 60 i 70, i conserva una fisonomia molt genuïna”. Unes característiques que van portar Ribera a pensar en un escape room diferent dels habituals: intentar sortir d’un poble i no només d’una habitació, com solen proposar aquesta mena de jocs de pistes i proves. “Les persones que hi participen interactuen durant 24 hores amb diferents personatges, i han de resoldre reptes i enigmes per poder sortir de Portbou. I, tot, ambientat al 1940, en plena Segona Guerra Mundial”, amplia. Però el vídeo per promocionar l’activitat, que val entre 145 i 190 €, estava ple de referències a Walter Benjamin. “No volíem crear controvèrsies ni malentesos, la seva figura es plantejava com un element més de l’època, només feia referència a les circumstàncies reals de la seva mort i la controvèrsia encara viva de si duia o no una maleta amb un manuscrit”, defensa l’organitzador, que, un cop va veure les crítiques, va eliminar tota referència al filòsof jueu. “Ara oferim visites guiades sobre la figura de Benjamin amb gent experta. No volíem banalitzar res, al contrari, volíem acostar la seva figura a persones que, potser, mai s’hi haurien interessat”, insisteix.

Una polèmica que se suma a d’altres que han sorgit últimament i que han aixecat polseguera perquè banalitzen l’Holocaust: des de selfies als monuments memorialístics alemanys fins a la prohibició de jugar a Pokémon Go al camp d’extermini d’Auschwitz.

stats