Matar periodísticament

El doctor Daniel Gamper Sachse és professor titular de filosofia moral i política de la UAB, té una àmplia producció literària i acadèmica, com de traductor (Nietzsche, Habermas…), i va guanyar el premi Anagrama d’assaig 2019. És un luxe per al Defensor del Lector tenir una reflexió seva, en aquest cas a tomb de l’ús del verb abatre com a sinònim de matar. La seva comunicació fa referència a la notícia d’un tiroteig a Calldetenes, en què van intervenir els Mossos, publicada a la secció de successos el proppassat dia 8. Escriu Gamper:

"Des de fa uns anys és habitual que els periodistes, en castellà i en català, utilitzin aquest verb per designar les accions policials que acaben de manera intencionada amb la vida d'una persona. Sovint són terroristes o assassins els que són «abatuts». Hi ha un acord total entre el gremi periodístic a utilitzar aquesta expressió, ho fan tots els mitjans. A parer meu, no hi ha una reflexió prèvia que ho justifiqui, més enllà del desig d'evitar el terme assassinar, que, per definició no és una cosa que puguin fer els policies en l'exercici de les seves funcions (d'igual manera que, per definició, en una democràcia no hi ha ni hi pot haver «presos polítics»).

"Si consultem el DIEC2, se'ns diu, entre altres significats que «abatre» és «1 3 v. tr. [LC] per ext. Abatre un ocell, un avió. L’han abatut a trets». No són persones el que s'abat, sinó animals o objectes. És un terme que associem amb la caça. Per tant, si utilitzem el terme abatre estem tractant la persona que és abatuda com un animal, cosa habitual en la història de la civilització occidental, que sol descriure el criminal com un ésser no humà, una bèstia. Cal demanar-se, a parer meu, si volem conservar aquesta visió de la criminalitat. Entenc que els policies, quan maten terroristes o en el cas que aquí ens ocupa, ho fan en defensa legítima, no van a la cacera d'aquella persona, sinó que la maten com a últim recurs per a defensar-se.

"No tinc clar quina seria l'alternativa, ni tan sols si cal abandonar aquest ús, però amb aquest missatge voldria subratllar el que el verb implica i cridar l'atenció als periodistes que l'usen perquè, com a mínim, en prenguin consciència (en el cas que no ho hagin fet). Una opció seria escriure «matar», «donar la mort», o una altra menys amable (però tan poc amable, a parer meu, com «abatre») com «liquida », o eufemismes com «neutralitzar» o «finalitzar»".

He traslladat el tema en primera instància a Pau Domènech, cap de Llengua, que respon:

“Pel que fa a la reflexió del doctor Gamper, sempre és pertinent aturar-se a pensar sobre què diem, com ho diem i per què ho diem. En aquest cas que ens planteja, no acabo de coincidir amb ell en la base del seu cas. Trobem una definició exacta d'abatre en el sentit que ens ocupa, per exemple, al GDLC, al punt 5: «5. Matar. La policia ha abatut un terrorista».

"Coincideixo amb ell, això sí, en el fet que de vegades es fa servir aquest verb en detriment d'altres de més comuns, o si vol naturals, com ara matar. Es podria dir perfectament «La policia mata a trets un terrorista armat», tot i que per qüestió d'espai de vegades és més útil l'altra opció. En resum, és una qüestió d'alternança, de no fer-lo passar per davant d'opcions més naturals sistemàticament, i sovint també d'espai, però jo no en descartaria l'ús. A banda d'estar molt estès (en llenguatge periodístic i en llenguatge policial), està recolzat sobre obres lexicogràfiques de prestigi”.

David Miró, subdirector encarregat de política, a qui he remès també la qüestió, argumenta:

“El cert és que mai havia consultat les accepcions del verb abatre al diccionari i, per tant, desconeixia tant que al DIEC es fa servir per matar animals (ocells) o objectes (avions), però no persones, com que al GDLC sí que inclou la definició corrent en l'ús periodístic de matar algú, especialment si el que mata és un policia o un membre de qualsevol altra força d'ordre. Deixo el criteri purament lingüístic per al Pau Domènech, però com a periodista l'escrit de Gamper em fa reflexionar sobre la manera com utilitzem el llenguatge. En aquest cas, els periodistes fem servir el verb abatre com una mena de codi per informar el lector que el subjecte de l'acció de matar té, d'alguna o altra manera, l'aval legal per fer-ho. Segurament és inconscient, però és així. Ens podem trobar per exemple amb una frase com «El presumpte assassí ha estat abatut per la policia», i per tant tenim una persona que assassina i una altra que abat, tot i que el resultat final dels dos verbs sigui el mateix. Per tant, hi ha un matís que aporta informació. Ara bé, això no exclou que la paraula abatre potser no és la més indicada perquè és també la que fem servir en contextos amb animals, com la caça. Igualment, jo crec que els periodistes no tenen (o tenim) això en ment quan fan servir el verb, però el comentari de Gamper em fa veure que tu pots escriure sense cap mala intenció però algú de fora ho pot interpretar d'una altra manera, i per tant mai és sobrer donar dues voltes a les nostres tries lèxiques”.

El criteri d’aquest Defensor és que quan la vulneració greu de drets humans –començant per matar– surt de l’àmbit personal i es trasllada a la societat o a la política, les denotacions pateixen una sobrecàrrega de connotacions de cara a absoldre, seria el cas d’autes, abatre, o de criminalitzar, i aleshores usaríem assassinar. Recordem el solemne final del Testimoni de càrrec del tàndem genial Christie/Wilder, quan Marlene Dietrich apunyala Tyrone Power, i Charles Laughton, quan en la sala de vistes algú crida “l’ha assassinat!”, respon: “No, l’ha executat!”

En els conflictes polítics els llenguatges absolutoris i criminalitzadors es creuen segons el bàndol de la font; ara mateix es palesa l’arrelada tradició de situar la guerra entre israelians i palestins en l’eix soldats-terroristes, mentre veiem que l’extensió del terror amb finalitats polítiques que defineix la paraula està repartida... I, en aquesta convenció, els soldats “abaten” i els terroristes “assassinen”.

Com suggereix el subdirector Miró, el periodisme ha de mesurar bé quina paraula tria en cada cas concret i no d’esma en temes tan sensibles; si ho fa partidàriament en positiu a favor de les víctimes, com ara que una dona ha estat “assassinada” i no pas “morta” pel seu marit en un cas de violència de gènere. O si, a sensu contrario, el periodista fa seu –compra, que diuen ara– el llenguatge d’una determinada font, posem per cas, referit a abatre, el llenguatge policial eufemístic. Constato com un defecte atàvic del periodisme acceptacions acrítiques del llenguatge policial, allò de “la policia s’ha vist obligada a intervenir” en una manifestació.

Davant dels dubtes, no falla mai referir el terme a una font, qui diu què, o bé optar pels termes més clars, blancs i no contaminats per hermenèutiques més enllà del dret natural o la moral, en aquest cas matar. L’ARA del dia 15 titulava en aquesta línia una notícia, “Maten a trets un home a l’Eixample de Barcelona a ple dia”, però, en una ampliació posterior, al text es parlava d’“execució”. Efectivament, el periodisme de precisió ha de començar pel vocabulari. No perdem els diccionaris, i més encara quan tenim la facilitat de l’aplicació online de l’Institut d’Estudis Catalans. I escriure amb vistes a l’Alcover-Moll alegra la mirada i l’eixampla.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.