SIS MESOS DESPRÉS DEL 17-A

L’Estat no vigilava la venda de material per fer explosius tot i estar-hi obligat

L’agost del 2017 la UE tenia obert un expedient a Espanya per no controlar aquestes substàncies
Dos agents de la Guàrdia Urbana al Pla de l’Os, a la Rambla / DANI RÍOSJAUME SELLART / EFE

Els terroristes del 17-A havien acumulat a la casa d’Alcanar més de 800 litres d’acetona i peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada), dos dels materials que van fer servir per fabricar entre 80 i 120 quilos de triperòxid de triacetona (TATP). Aquest explosiu, més conegut com a mare de Satanàs, s’ha utilitzat en atemptats jihadistes a París i Brussel·les. L’explosió a Alcanar del 16 d’agost va frustrar el pla inicial de la cèl·lula sorgida de Ripoll d’atemptar amb explosius, i va precipitar l’atropellament en massa a la Rambla i l’atac de Cambrils , que van deixar 16 morts i 130 ferits. Però tot i que al final la cèl·lula no va poder fer servir els explosius que havia preparat a Alcanar, fonts de la investigació consultades per l’ARA asseguren que haver controlat la compra d’aquests materials -que es poden adquirir als establiments- hauria permès detectar la presència del grup. La supervisió no es va fer tot i que Espanya hi estava obligada. L’any 2013 el Parlament Europeu va aprovar el reglament de precursors d’explosius, que des del 2014 és d’obligat compliment per a tots els estats membres. I no calia ni desenvolupar cap llei pròpia -com la que va aprovar Espanya fa quatre mesos, al novembre- per aplicar la normativa, segons fonts de la Comissió Europea (CE).

El reglament europeu és clar: “Es prohibeix posar a disposició dels particulars els materials precursors d’explosius d’ús restringit”. Només els poden adquirir les persones “que tinguin una llicència que els acrediti” per utilitzar aquests productes professionalment. Segons Europa, cada estat haurà de “designar una autoritat” a qui els establiments que venen aquests productes puguin “alertar” de les transaccions sospitoses i passar-ne un registre. Aquest organisme ha de vetllar perquè “es compleixi” el reglament, encarregar-se de “difondre’l” i “imposar sancions” en cas d’incompliment. Això és el que Espanya no ha fet durant els últims tres anys.

La llei espanyola aprovada al novembre, després dels atemptats del 17-A, estableix el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) com l’autoritat encarregada d’executar el reglament de control d’explosius. A més, fonts del ministeri de l’Interior admeten que encara no s’ha desenvolupat el reglament, que també ha de servir per determinar quin cos assumeix les tasques d’inspecció i de sanció.

Aquest buit, segons fonts de la investigació, és el que explica que un dels terroristes abatuts a Cambrils hagués comprat amb total impunitat 50 litres d’acetona a una empresa de pintures de Tortosa. El jutge de l’Audiència Nacional també apunta que els terroristes van utilitzar la documentació d’un home detingut a Vinaròs (Baix Maestrat) -que és provisionalment a la presó- per comprar 100 i 240 litres de peròxid d’hidrogen el 12 i el 27 de juliol.

Els Mossos troben un cinturó d'explosius amb càrrega real entre les restes d'Alcanar

Es tracta de materials barats i els terroristes tan sols van necessitar uns centenars d’euros per comprar-los. “Qui vulgui pot fer un atemptat”, assegura en aquest sentit un investigador dels atacs terroristes de Barcelona i Cambrils. Per això es considera que la font de finançament dels terroristes del 17-A no podia ser una de les claus per detectar la cèl·lula. En canvi, les mateixes fonts expliquen que amb un control efectiu sobre la compra dels productes com el que estableix Europa, l’activitat de la cèl·lula no hauria passat inadvertida.

Tres anys d’incompliment

El setembre del 2016 la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra Espanya, França, Luxemburg, Romania i Xipre. Considerava que aquests països, al contrari que la resta d’estats membres, no havien “aplicat totes les disposicions” del reglament, malgrat que feia dos anys que estava en vigor. Entre les mesures que, segons la CE, Espanya encara no havia implantat hi havia l’establiment d’un punt de contacte per comunicar les transaccions sospitoses, els robatoris i les desaparicions. Tampoc s’havia difós correctament com s’havia d’actuar ni s’havien establert sancions.

El mateix setembre, la CE va fer arribar un avís per carta -es tracta del primer pas que es fa quan s’obre qualsevol procediment- al govern de l’Estat emplaçant-lo a corregir els defectes. Tres mesos després, el govern espanyol va presentar al Congrés l’avantprojecte de la llei de precursors d’explosius, que es va aprovar definitivament al cap d’un any, al novembre del 2017. Havien passat quatre mesos dels atemptats.

De Ripoll a Subirats: les noves revelacions de la investigació

A més, mentre es tramitava la llei espanyola l’Estat tampoc va corregir les mancances detectades. El febrer del 2017 un nou informe de la CE constatava que Espanya i els altres quatre països expedientats continuaven sense fer els deures, “perquè no havien establert un règim de sancions” per als establiments que venguessin sense control. La CE va fer un segon avís a França, Xipre i Romania. En aquesta ocasió, Espanya i Luxemburg, que ja estaven tramitant la llei, no el van rebre.

Al maig del 2017, una llista de la CE deixava clar que l’estat espanyol i Romania només tenien en marxa una prohibició, mentre que la resta d’estats membres ja disposaven d’una regulació superior. Un nou informe de Brussel·les de l’octubre passat insistia que els estats membres havien de “garantir” que els compradors disposessin d’alguna llicència i els animava a establir “sistemes d’inspecció”. L’expedient pel retard del govern de l’Estat a l’hora de desenvolupar el reglament europeu no es va tancar fins a aquest gener, fa només unes setmanes.

El govern espanyol augmentarà el control dels vols, el lloguer de cotxes i les substàncies per fer explosius i drogues

La llei espanyola del novembre deixa clar que la competència d’inspecció i sanció és de “les forces de seguretat de l’Estat” i “dels cossos policials autonòmics”. També diu que s’han de “coordinar”, però sense un reglament encara no se sap com. “Qui té la informació?”, es pregunta un dels investigadors del 17-A.

A cegues en alguns nivells

El mateix passa amb l’accés a altres dades. Els Mossos van entrar al CITCO un mes abans dels atemptats, però a la pràctica fonts del cos admeten que continuen a cegues a l’hora d’accedir a dades que no siguin les estrictament policials. A escala catalana hi ha el PRODERAI, una eina de coordinació entre els Mossos i diferents departaments socials que des de fa dos anys inclou els professionals de l’ensenyament, serveis socials i la direcció de presons catalanes. En canvi, no tenen dades sobre els interns que han passat per les presons espanyoles.

Els Mossos s'integraran al centre estatal de coordinació antiterrorista

La incorporació dels Mossos a les dades de l’Europol està pendent. En declaracions a l’ARA, el delegat del govern espanyol, Enric Millo, explica que s’ha avançat però “no tant com es voldria”. Recorda que l’entrada es va aprovar en l’última reunió de la Junta de Seguretat del juliol. “Després vam entrar en el període de convocatòria del referèndum i l’organisme no s’ha tornat a reunir”, s’excusa. El portaveu dels Mossos, Albert Oliva, explica que el cos acaba accedint a dades europees però insisteix que el fet de no tenir una via directa amb l’Europol “ho fa tot més feixuc”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat