Fiscalitat
Economia 10/01/2022

2022, l'any de la caixa dels trons de la fiscalitat

El comitè d'experts culminarà al febrer la proposta de reforma tributària amb el nou model de finançament ja en discussió

4 min
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en una imatge recent.

MADRIDSi hi ha una caixa dels trons en un govern, aquesta és la de la fiscalitat. En el cas espanyol fa anys que aquesta no s'obre o, com a mínim, no del tot. Ara, però, l'executiu, i en concret el ministeri d'Hisenda, té damunt la taula dos compromisos que capgiren la situació: el de la reforma fiscal, d'una banda, i el d'un nou model de finançament autonòmic, de l'altra. Si bé totes dues qüestions estan lluny de donar-se per tancades, formen part de la llista de deures que el govern espanyol té aquest 2022 en matèria fiscal.

Amb la reforma fiscal, l'executiu central busca aproximar els nivells de tributació d'Espanya "a la mitjana dels països de l'entorn", tal com es recull al pla pressupostari per al 2022 enviat a Brussel·les el passat mes d'octubre. De fet, Espanya té un problema històric amb la recaptació d’impostos i fa anys que se situa a la cua d'Europa, només per davant d’alguns països de l’Est (com Estònia, Letònia, Bulgària o Romania) i d’un paradís fiscal com Irlanda . Per revertir aquesta situació, el ministeri ha posat damunt la taula mesures tributàries que afectarien la fiscalitat mediambiental (com ara els peatges a les carreteres), la imposició societària, la tributació de l'economia digitalitzada, l'aplicació i concreció de l'harmonització patrimonial o la fiscalitat de les activitats econòmiques emergents, tal com es desprèn del pla pressupostari. Tot plegat, per garantir "la sostenibilitat a mitjà termini de l'Estat del benestar".

Per ara, l'executiu s'ha limitat a parlar de les grans línies mestres. El ministeri d'Hisenda té intenció de concretar els seus plans un cop el comitè d'experts, capitanejat per Jesús Ruiz-Huerta , el creador de les balances fiscals de Zapatero, presenti la seva proposta de reforma fiscal. Si tot va com està previst, el document final es presentarà al febrer. Hauran estat deu mesos de feina des que es va formar el grup l'abril passat, amb una pandèmia pel mig que "no ha posat les coses fàcils", apunten des de dins del comitè. Reunions maratonianes online i "diferències culturals" a l'hora d'entendre la fiscalitat –al grup d'experts hi conflueixen economistes i juristes– han provocat que ara com ara el comitè no tingui cap tema "tancat del tot". A això s'hi afegeixen dues dimissions pel camí, fruit de discrepàncies internes: les dels catedràtics Carlos Monasterio i Ignacio Zubiri.

¿Però què es pot esperar d'aquest document i com el materialitzarà l'executiu? Primer de tot, cal recordar que la proposta no serà d'obligat compliment i que, per tant, el govern podrà fer el que vulgui. De fet, al comitè no hi ha esperança que es traslladi de forma literal al Butlletí Oficial de l'Estat. Tampoc hi ha un calendari concret. Fonts del ministeri d'Hisenda parlen de "canvis progressius" en matèria fiscal al llarg de l'any, mentre que Pedro Sánchez ha reiterat aquest dilluns que la reforma arribarà només quan "es consolidi el creixement econòmic ".

Pel que fa a la proposta en si, el text del grup d'experts no es traduirà en una dissecció de tots els impostos i de com caldria modificar-los per recaptar més –el ministeri d'Hisenda ja ha anticipat que no es tractarà d'una "revolució fiscal" que afecti totes les capes de la societat–, sinó més aviat en com s'afronten els nous reptes del sistema tributari, com ara la digitalització, la compra per internet o la fiscalitat verda. Per això, el grup d'experts no només s'ha alimentat de les propostes que han fet arribar les comunitats autònomes, els sindicats o les patronals, entre d'altres, sinó que també ha mirat de reüll qualsevol moviment de la Unió Europea i l'OCDE. Pel que fa als tributs clàssics, la proposta abordarà petits canvis sobre l'impost de societats, la possible harmonització d'impostos com el de patrimoni –de fet, el PSOE va acordar amb ERC la creació d'un grup d'experts en aquest sentit a canvi del sí als pressupostos de l'Estat del 2021 – i els trams de l'IRPF, però tot apunta que, per exemple, no es tocarà l'impost de successions i donacions. A més a més, qualsevol modificació que impliqui un tribut cedit totalment o parcial a les comunitats caldrà negociar-la després amb aquestes.

Població ajustada, el primer pas

De fet, són les comunitats autònomes les que prenen tot el protagonisme en l'altre gran debat: el de la reforma del model de finançament autonòmic. Després de la proposta de població ajustada que el ministeri d'Hisenda va enviar a les comunitats a finals de desembre , els governs autonòmics tenen tot el mes de gener per dir-hi la seva. "Cal buscar un mínim comú denominador i no fer un model a mida de cada regió", apunten fonts del ministeri d'Hisenda, que confien que la seva proposta inicial no rebi grans canvis.

El concepte de població ajustada, que la Generalitat rebutja de partida, és el primer pas per reformar el model i defineix el sistema amb el qual es reparteixen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població o la despesa en sanitat o en ensenyament, per exemple. La ponderació de cada un d'aquests criteris és decisiva per saber quant rep cada autonomia, i el nou sistema introdueix canvis importants.

Un cop es resolgui això, però, venen altres punts polèmics com ara simplificar i treure l'entrellat dels fons en què es basa el model: el de suficiència global, el de garantia dels serveis públics fonamentals i el de convergència. Entendre'ls és una tasca "heroica", reconeixen els experts. En aquest sentit, però, el govern espanyol no té fixat un calendari més enllà del que duri la legislatura per complir amb una reforma del sistema de cap a peus. Mentrestant, l'únic consens és que el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona.

stats