La Catalunya Central, el Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana, motors de creixement de l'economia catalana el 2017

El Vallès Occidental, el Bages i Osona són les comarques que més van créixer l'any passat

La Catalunya Central, el Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona van liderar el creixement de l'economia catalana el 2017, tot i que el conjunt del país va experimentar increments l'any passat, segons l''Anuari econòmic comarcal del 2017', elaborat pel BBVA. Per contra, les Terres de l'Ebre van ser, un any més, la regió que menys va créixer.

Per comarques, el Vallès Occidental va ser la comarca amb un creixement més alt el 2017, del 5,1% del valor afegit brut (el PIB a preus de mercat), molt per sobre del 3,3% d'augment del global de Catalunya. En segona posició, el Bages i Osona van gaudir en tots dos casos d'una pujada del 4,2%. A la cua del creixement, en canvi, es van situar la Ribera d'Ebre i el Solsonès, amb un 0,5% i un 0,9%, respectivament.

 

A més, amb aquest creixement del 3,3%, el PIB català va superar les xifres del 2007, és a dir, va ser per primera vegada superior al d'abans de la crisi, segons Josep Oliver, catedràtic d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'estudi.

Pel que fa als àmbits geogràfics, tant al Camp de Tarragona com a la Catalunya central el creixement de l'economia va ser del 3,6%, seguits per l'eix metropolità de Barcelona amb un 3,4%. Les comarques gironines, amb un 2,9%, van quedar per sota de la mitjana catalana, del 3,3%, seguides pel pla de Lleida i les comarques de l'Alt Pirineu, amb un 2,7% en els dos casos. Tanquen el rànquing les Terres de l'Ebre, on la pujada va ser del 2,1%.

Canvi de model productiu

Oliver creu que les dades demostren que l'economia catalana "ha fet els deures" i ha superat la crisi "amb nota", ja que el creixement està motivat per la fortalesa de les exportacions i una reconversió de l'estructura productiva, especialment en els sectors industrial i de serveis, que ha comportat una important millora de la productivitat.

En aquest sentit, l'estudi apunta que aquesta millora productiva es deu a la inversió en noves tecnologies a la indústria i a la reorientació d'aquest sector i dels serveis cap a models productius basats en un ús menys intensiu de mà d'obra no qualificada. A més, segons Oliver, els sectors de la tecnologia i les comunicacions, forts creadors de valor afegit, han incrementat el seu pes sobre el total de l'economia, que s'ha afegit a una millora del turisme.

Un altre element a tenir en compte, d'acord amb l'informe, és la bona conjuntura econòmica al món i sobretot a Europa entre el 2013 i el 2017. Oliver destaca que entre els "vents de cua" que han empès l'economia catalana hi destaca la inestabilitat en països mediterranis que competeixen directament amb el sector turístic català, a més del baix preu del petroli, els tipus d'interès pròxims a zero a la zona euro i un creixement generalitzat de les economies més grans del món, com els Estats Units.

Sobre els motors econòmics, Oliver destaca que s'està tornant a un model de creixement similar al de la dècada de 1990, quan l'"eix de l'AP7" -és a dir, l'àrea metropolitana, la costa gironina i el Camp de Tarragona- concentrava gran part del creixement. El catedràtic afirma, però, que aquest creixement ha variat amb la sortida de la crisi desplaçant-se a la banda nord cap a l'interior i ha creat així una "llesca" que agrupa la Catalunya Central amb l'àrea metropolitana i les comarques del nord de Tarragona.

No obstant, Josep Oliver veu possible que, tal com va passar entre el 2000 i el 2007, les zones que ara lideren la recuperació moderin el creixement i aquest es traslladi "al rerepaís", on fins ara, tot i que positiu, ha sigut més moderat.

Més continguts de