La cascada d'EROs s'allarga

El 58% dels empleats acomiadats a Espanya entre el gener i el setembre treballaven al sector industrial

General Cable, Nostrum, Dia, Venca, Nissan, Codorníu, Sada, Huayi Compressor, Luxiona, Bayer, Ryanair, TE Connectivity, Amplifon, ServiAide (Zurich), Mon Pa i, fins i tot, Iniciativa per Catalunya Verds. És només una petita mostra dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) que s'han presentat en empreses presents a Catalunya des del gener fins al novembre. Aquesta diversitat de companyies demostra que cap sector s'escapa d'una cascada d'acomiadaments que cada cop és més abundant.

Les dades són contundents. Segons el ministeri de Treball, els nou primers mesos de l'any ha crescut un 38% la xifra de persones acomiadades per un ERO al Principat. Són més de 7.000 empleats, 2.000 més que el mateix període l'any passat. Les dades estatals del mateix ministeri apunten que el sector més tocat és l'industrial. Dels 54.200 empleats que han patit un expedient de regulació de gener a setembre a Espanya, gairebé un 58% treballaven en aquest àmbit. "Sobretot s'està notant en el sector de l'automoció i en empreses que en depenen –com per exemple TE Connectivity–, a causa del canvi que està patint, i en les empreses químiques", assegura Carlos del Barrio, secretari de política sectorial i sostenibilitat de CCOO de Catalunya. La secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, però, assegura que aquest últim trimestre de l'any també s'està detectant un increment d'expedients al sector serveis. 

Degoteig d’EROs amb olor de crisi

Quin és el motiu d'aquesta allau d'expedients de regulació? Els dos sindicats i l'advocat laboralista Víctor Canalda coincideixen en assenyalar que es tracta "d'EROs preventius" pels tambors de crisi que amb més o menys dramatisme estan fent sonar organismes com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'organització alertava la setmana passada que Espanya serà el país que més frenarà el seu creixement entre les principals economies avançades. Concretament, preveia un creixement per aquest any del 2%, quatre dècimes menys que el 2018, i de només un 1,6% els anys 2020 i 2021. 

"La gran majoria d'expedients no tenen a veure amb causes econòmiques sinó amb temes bàsicament organitzatius", denuncien els dos portaveus sindicals. Canalda, que també és professor de dret laboral de la UOC, afegeix que les empreses s'estan reorganitzant de cara a la crisi que es preveu que arribi d'aquí dos anys per agafar una millor posició en el mercat.

La culpable d'aquests EROs preventius, afirmen els sindicats i l'advocat, és la reforma laboral del 2012. Aquesta reforma va eliminar la necessitat d'una autorització administrativa per als ERO per part de l'autoritat laboral, figura que depenia, en el cas de Catalunya, del departament de Treball. "El fet que no hi hagi un tercer que corrobori que les causes d'un expedient de regulació són reals i objectives facilita la seva presentació", lamenta Gilgado.

La reforma laboral, afegeixen els sindicats, també va flexibilitzar les causes objectives de l'acomiadament. "S'han introduït molts ítems que permeten que, per causes productives o organitzatives, també puguis presentar un ERO", asseguren.

Tant UGT com CCOO, doncs, deixen clar que per minimitzar aquest degoteig s'ha de derogar la reforma. "I s'ha d'obligar les empreses a estudiar mesures de flexibilitat interna que evitin haver d'acomiadar per després tornar a contractar", afegeix Gilgado.

Alhora els sindicats declamen un pla de xoc per al sector industrial i una inversió pública en aquest àmbit tant de la Generalitat com del govern espanyol. "Aquesta inversió, però, és impossible aconseguir-la tenint en compte que els dos governs tenen els pressupostos prorrogats", denuncia el portaveu de CCOO.

La patronal vol un pla anticrisi

La patronal també ha mostrat la seva preocupació per aquest increment d'EROs. La de referència dins del món de la petita empresa, Pimec, ha reclamat aquest dijous a la Generalitat que agilitzi l'aprovació dels pressupostos i creï un pla de xoc per anticipar les crisi empresarials. 

Més continguts de