Per què la gasolina és més barata en algunes benzineres? Mapa interactiu per trobar-les

Aquesta disbauxa preocupa les autoritats i el ministeri hi ha posat l'ull

AURI GARCIA MORERA / XAVIER GRAU

Fins a 10 euros de diferència hi pot haver entre omplir el dipòsit entre una benzinera o una altra. Perquè malgrat que a Catalunya és de les comunitats de l'estat on els carburants són més barats, hi ha moltes diferències entre les diferents estacions de servei, com es pot comprovar al mapa.

Un dels principals factors que influeixen en aquesta diferència de preus és que a Catalunya hi ha més gasolineres independents –que no pertanyen a les grans petrolieres– i s'ha produït un 'boom' de benzineres 'low cost' lligades sobretot a les empreses de la distribució.

Així, si s'analitza quines benzineres tenen el preu per litre de gasoil per sota de l'euro es veu clarament que les de Bon Àrea són les més nombroses, però el llistat el completen en bona part les d' Alcampo o les del grup Bonpreu-Esclat. En canvi, entre les més cares abunden les de Repsol, BP, Cepsa o Saras, que són els grans operadors del mercat.

El preu dels carburants preocupa les autoritats, i tant el ministeri d'Indústria i Energia com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) s'hi han fixat. La nova llei d'hidrocarburs, aprovada l'estiu del 2015, preveu algunes mesures per introduir més competència que faci davallar els preus. Així, es potencia l'obertura de noves benzineres, però té com a objectiu limitar a un màxim d'un terç el nombre de gasolineres d'una mateixa marca a cada província.

La CNMC, com que té competències sobre el mercat, ha estat més expeditiva. Per exemple no va dubtar a l'hora d'imposar una  multa de 32,4 milions d'euros a les sis grans petrolieres –Repsol, Cepsa, BP, Disa, Galp i Meroil– per pactar preus.

La croada de l'organisme regulador que presideix José María Marín Quemada ha anat més enllà, i no s'ha cansat de fer informes per explicar, per exemple, que quan baixa el preu del petroli les petrolieres aprofiten per apujar els marges, com es pot veure en el gràfic.

Així, en un informe publicat a finals del 2014 explicava que mentre la cotització internacional del preu de la gasolina havia baixat un 7,2% i la del gasoil un 4,7%, a Espanya el preu del gasoil sense impostos en el mateix període només s'havia abaratit un 2,3% i el de la gasolina un 3,2%.

És significatiu que els marges bruts van augmentar” destacava la CNMC en el seu estudi. Les dades facilitades dimecres per la principal petroliera de l'Estat, Repsol, ho deixaven clar. El baix preu del petroli ha arrossegat la companyia a tenir pèrdues el 2015, però el negoci del refinament (que bàsicament consisteix a convertir petroli en gasoil, gasolina i altres carburants) pràcticament s'han doblat, i han passat del 4,4 dòlars per barril a 8,5 dòlars el barril.

Aquest fenòmens ha estat fins i tot batejat amb el nom d' efecte coet, efecte ploma, que bàsicament diu que quan el preu del petroli puja, la gasolina i el gasoil disparen el preu com un coet, però si el preu del cru baixa, com està passant des de l'estiu del 2014, el preu dels carburants baixen molt més lentament, com ho faria una ploma en caure.

La croada de la CNMC també ha intentat introduir nous factors per ajudar a la competència. Fa poc va publicar 30 recomanacions, entre elles la de limitar a menys del 5% la participació que les companyies operadores i que tenen activitat de refinament podrien tenir en la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), que és l'empresa encarregada de distribuir els carburants.

Però en realitat un dels fenòmens que més ha ajudat a introduir competència en el sector ha estat la pròpia crisi. Durant els anys de crisi econòmica els grans operadors han perdut quota de mercat en favor de les gasolineres 'low cost'. La clau és que aquestes benzineres poden oferir preus més barats perquè no tenen pràcticament personal.

L' Associació d'Operadors Petroliers (que agrupa BP, Cepsa, Galp, Repsol, Saras i Shell) reconeix que tenen un 60% de quota de mercat a Espanya, però que ha aparegut “competència en marques i formats amb l'aparició de nous competidors com els mercats i les cooperatives”.

Aquesta patronal de les grans benzineres assegura que del 2007 al 204 la venda de carburants per estació de servei ha passat de 3,5 milions de litres a 2,4 milions. Això ha passat com a efecte de la crisi, però també per un augment dels punts de venda, ja que en el mateix període han obert 2.000 gasolineres noves.

Més continguts de