Jordi Sevilla qüestiona Bismarck i Girón de Velasco

BarcelonaEl Cercle d’Economia ha acollit aquest dimarts el seu associat Jordi Sevilla com a ministrable del PSOE amb la sala plena i, fins i tot, han hagut de posar més cadires de les previstes. Sevilla, coordinador del programa econòmic del PSOE de Pedro Sánchez, ha estat ben acompanyat per destacats dirigents del PSC, amb Carme Chacón i Miquel Iceta, però també José Montilla, Pere Navarro, i Jordi Hereu, entre molts d’altres.

Malgrat que el més habitual és veure molta corbata en els actes del Cercle, amb Sevilla la cosa no ha anat així. Però no sols hi havia socialistes a la sala. També han escoltat les propostes exconsellers de CiU com Joaquim Triadú i Lluís Franco. Sevilla, deixeble acadèmic del recordat i enyorat Ernest Lluch, ha explicat en línies generals les propostes socialistes en aquestes eleccions del 20-D. Aquest alt funcionari de l’Estat en excedència (forma part del cos de tècnics comercials i economistes) va ser ministre amb Rodríguez Zapatero i, encara que estava apartat de la primera línia política treballant per Pricewaterhouse Coopers, s’ha tornat a reenganxar i ja parla com el ministre d’Economia de Sánchez.

Durant la conferència ha reconegut que, encara que Espanya ja ha sortit de la recessió, la crisi es manté. Ha traçat la gran línia mestra dels socialistes en política econòmica: la reindustrialització d’Espanya al segle XXI. Aquesta ha de tenir tres eixos: l’R+D+I, la digitalització ("volem modernitzar Espanya fent servir les noves tecnologies") i l’ajuda del govern a fer créixer la mida mitjana de les empreses ("hi ha massa petita empresa incapaç de competir"). No s'ha estat de desqualificar la proposta dels seus competidors, que prometen abaixar impostos quan a Europa obliguen el govern del Regne d’Espanya a un nou ajustament de 10.000 milions per l’any vinent. També ha avançat l’aposta del PSOE d’una reforma fiscal que fixi un tipus mínim als impostos de patrimoni i successions per evitar baralles intracomunitàries "com ja està passant", així com tenir, també, un tipus mínim en l’impost de societats.

Sevilla ha ironitzat sobre el "miracle" de Montoro en l’ajust del dèficit "quan només ha estat de part de les autonomies i els municipis". Però potser la part més agosarada és la que fa referència al futur de les pensions: ha deixat clar que parlava a títol només personal, dient que el PSOE no està d’acord amb la proposta, però ha deixat caure la possibilitat d’un canvi de model en el finançament de les pensions, que hauria de ser discutit i aprovat en el Pacte de Toledo. "No veig perquè hem de mantenir el model de Bismark o Girón de Velasco" [el canceller alemany i el falangista espanyol creadors del sistema de pensions espanyol tal i com la coneixem], ha dit abans de recordar que a França o Dinamarca les pensions tenen un finançament diferent, per la qual cosa ha posat damunt de la taula la possibilitat d’imposar un impost sobre la riquesa. A preguntes d’un associat del Cercle ha deixat caure un "per què no" haurien de ser els robots que ocupin el lloc de treball d’un humà el qui pagar aquests impostos, però, això sí, "el robot no tindria dret a la pensió".

El procés no ha sortit en cap de les intervencions finals dels associats. Avançant-se, Sevilla ha deixat anar abans de res que, com a soci del Cercle d’Economia, estava plenament d’acord amb la posició de l’entitat, expressada fa unes poques setmanes.