L’Argentina torna al precipici econòmic

Buenos Aires“El preu de l’etiqueta no és correcte; ha pujat, però encara no està actualitzat”, alerta el botiguer al client, un noi que busca un disc dur per al seu ordinador. “Però el dòlar va pujar ahir”, protesta el jove al venedor, que aixeca les espatlles i dona una resposta que sembla inapel·lable. És així i no s’hi pot fer res.

Diàlegs com aquests són constants als comerços de l’Argentina, un país que viu sota una inflació descontrolada ja del 50%, segons dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística de l’Argentina. Aquest organisme públic ha xifrat durant aquest 2019 la gravetat de la situació econòmica de l’Argentina: la pobresa ja afecta el 32% de la població, uns 14 milions de persones; el consum de carn ha caigut un 13% en un país on cada habitant en menjava més de 50 quilos l’any, i la venda de cotxes nous ha caigut un 50%.

Aquests són només alguns exemples del retrocés argentí en aquests últims anys, amb un clar protagonisme de l’endeutament públic. Només al Fons Monetari Internacional li ha demanat 57.000 milions de dòlars, el crèdit més gran que l’organisme ha concedit mai a un país. Durant els tres primers anys de mandat de Mauricio Macri (2015-2018) el deute públic ha passat del 53% a superar el 80%, cosa que vol dir, segons un informe de la Fundació Germán Abdala, que Macri l’ha fet créixer més que en la dècada de Carlos Menem com a president del país (1989-1999), i el doble que durant 10 dels 12 anys de kirchnerisme. Cada cop hi ha més dubtes que l’Argentina pugui pagar el seu deute. “En la mitjana dels últims 7 anys no hi ha hagut creixement econòmic, i a sobre amb una inflació que s’accelera. És una mica com el pitjor dels mons”, resumeix Héctor Rubini, economista de la Universitat del Salvador de Buenos Aires.

Dijous passat no va ser un dia fàcil per als argentins, molt pendents des fa anys de la cotització del dòlar, informació bàsica per començar el dia. Els informatius de ràdio i televisió de primera hora la comuniquen, juntament amb l’estat del trànsit i la informació meteorològica. El mercat de divises va començar a registrar dijous importants augments del dòlar respecte al peso, la moneda local, des de ben aviat. La imatge dels canals de notícies connectant amb els seus reporters des del centre de la ciutat, on hi ha moltes cases de canvi, tornava a ser portada. Les càmeres de televisió enfocaven permanentment les pantalles de les cases de canvi on es registra minut a minut la cotització de la divisa nord-americana. Qualsevol canvi es narra com un gol en un partit de futbol. Del tot surrealista per a una societat que no sigui l’Argentina. Fa un any un dòlar equivalia a 20 pesos. Ara en són 47. La devaluació de la moneda argentina ha sigut brutal.

“El dòlar es la moneda refugi, del llarg termini, i el peso és transaccional. La gent estalvia en dòlars i opera normalment en dòlars, per exemple quan ha de comprar o vendre un immoble”, relata l’economista Fausto Spotorno. Una forta pujada del dòlar, per tant, mata l’economia del país. Aquesta és la realitat argentina, però no d’ara, sinó de fa molts anys. I canviar aquests comportaments de desconfiança respecte al peso per enfortir-lo davant els mercats i el sistema financer és una lluita titànica a contracorrent. “No és tan fàcil, clarament, o almenys no tant com ho havíem previst, ja que hi ha comportaments culturals que costen d’erradicar”, destacava aquesta setmana el president de l’Argentina, Mauricio Macri, per justificar que no ha fet el que va dir que faria, és a dir, acabar amb la inflació i la pobresa.