Recuperació econòmica
Economia 25/10/2021

El creixement econòmic d'Espanya s'alenteix

L'Airef i el Banc d'Espanya revisen a la baixa les perspectives econòmiques pels preus de l'energia i el desabastiment

5 min
Banc d'Espanya

Madrid / BarcelonaL'optimisme no regna entre els dos principals organismes supervisors espanyols. D'una banda, aquest dilluns el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha assegurat que l'organisme farà "una revisió significativa a la baixa" de les perspectives de creixement econòmic d'aquest any per a Espanya i ha considerat "incompleta" la recuperació postpandèmia en comparació amb altres països. La institució havia publicat que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria un 6,3% el 2021 i un 5,9% el 2022, xifres que ara considera massa optimistes.

De l'altra, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha assegurat que l'escenari macroeconòmic actual del govern espanyol "no és realista", malgrat reconèixer que la mateixa Airef el va avalar el passat 21 de setembre. "Vam avisar dels riscos a la baixa", ha matisat la presidenta de l'organisme, Cristina Herrero, des del Congrés de Diputats. Això ha portat l'Airef a rebaixar la seva previsió de creixement econòmic per a aquest any fins al 5,5%, és a dir, un punt menys que l'última estimació (6,5%).

Pel que fa al creixement del PIB per a l'any que ve, l'Airef també el rebaixa més de cinc dècimes, del 7% inicial -creixement que estima el govern espanyol- a un 6,3%. Herrero ha apuntat a la manca d'informació en el moment en què es va avalar el quadre macroeconòmic com una de les causes de la revisió d'aquest dilluns. En concret, ha fet referència a les dades que dies després van sortir de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i ha emplaçat a "buscar una solució" per "resoldre aquests problemes de calendari", de manera que quan es facin previsions macroeconòmiques es tingui "el màxim d'informació possible".

Herrero i De Cos han seguit així la línia que ja va marcar anteriorment aquesta agència estadística, que va retallar del 2,9% a l'1,1% el creixement de l'economia espanyola el segon trimestre d'enguany. Tant l'INE com, en el cas català, l'Idescat -l'ens estadístic de la Generalitat- van calcular un fort enlairament de l'activitat entre els mesos d'abril i juny. De fet, l'Idescat va xifrar en el 4,1% el creixement del PIB català entre el primer i el segon trimestre d'aquest any.

Les previsions dels organismes supervisors que dirigeixen Herrero i De Cos s'han explicat en el marc de la comissió de pressupostos del Congrés de Diputats, on precisament aquesta setmana s'obre el període de presentació, per part dels partits polítics, de possibles esmenes a la totalitat. Herrero ha especificat que, en el cas de l'Airef, els motius que han portat l'organisme a revisar a la baixa el creixement són els preus de l'energia i l'espiral alcista d'aquests últims mesos, així com els colls d'ampolla fruit de les friccions de les cadenes de valor i el consegüent desabastiment de molts productes. Unes situacions, però, que l'organisme ha augurat que es revertiran a la segona meitat del 2022.

Calviño defensa el quadre del govern

Malgrat el pessimisme insuflat per Herrero, les dades són millors si es té en compte l'impacte del pla de recuperació, ha reconegut, que és de set dècimes per al 2021 i de 2,5 punts sobre el PIB el 2022, segons les previsions de l'Airef. Ara bé, "una implementació incompleta o ineficient del pla de recuperació pot comprometre la recuperació de l'economia", ha advertit Herrero.

Amb tot, l'executiu central es manté en les previsions que ha fet. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha insistit aquest dilluns en un creixement "intens" aquest 2021 i encara "més fort" el 2022, malgrat la rebaixa d'organismes com el Banc d'Espanya. Calviño ha apuntat que el quadre macroeconòmic del govern central s'ha elaborat des de la "prudència" i ha defensat tenir una visió "més completa i que ha utilitzat tots els indicadors disponibles", ha dit. A més a més, la titular d'Economia ha anticipat que aquest mes d'octubre el creixement es traduirà en una millora del mercat laboral.

Ara bé, De Cos ha insistit que, tot i que tant pel que fa a la política fiscal dels governs com pel que fa a la política monetària dels bancs centrals cal "evitar una retirada prematura dels estímuls" per pal·liar la crisi derivada de la pandèmia, és "indispensable" que el govern espanyol prepari "sense demora" un pla de consolidació fiscal, és a dir, un programa de diversos anys que detalli com reduirà el deute públic, que està en màxims històrics, per sobre del 122% del PIB.

Insistència a desvincular les rendes de la inflació

De Cos va insistir, com ja havia fet anteriorment, que cal evitar que els salaris dels treballadors i les pensions s'actualitzin aquest any al mateix ritme que pugen els preus. Segons el governador, una pujada de sous equivalent a l'increment de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que calcula l'evolució dels preus del cistell de la compra) suposaria "una pèrdua de competitivitat" de l'economia espanyola a escala internacional. La institució calcula que, si la inflació creix més del previst, la despesa en pensions per part de la Seguretat Social s'incrementarà en 1.500 milions d'euros el 2022 i en 2.000 milions enguany.

En aquest sentit, cal tenir en compte que aquests últims mesos els preus han pujat a tota la zona euro a nivells inèdits en l'última dècada. Uns augments que De Cos ha qualificat de "temporals", seguint el discurs que han adoptat el Banc Central Europeu -del qual forma part el Banc d'Espanya- i altres bancs centrals de països desenvolupats, com la Reserva Federal dels Estats Units. Malgrat això, De Cos ha afegit que el repunt inflacionista dels últims mesos "durarà més del que estava previst" inicialment per les autoritats monetàries europees, a causa de l'escassetat de primeres matèries, de l'augment del preu de l'energia i dels problemes logístics mundials.

La UE avisa d'una recuperació desigual

De fet, qui aquest dilluns ha aconsellat anar més enllà del PIB a l'hora de parlar de la recuperació econòmica ha sigut el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, que aquests dies és de visita a Espanya. Gentiloni, però, ho apuntava sobretot per tenir en compte elements que en el passat els governs no han estudiat, "com la desigualtat", ha afirmat. "Les desigualtats no s'han posat al centre", ha insistit Gentiloni, que ha avisat que es podien tornar a cometre els errors del passat en l'actual sortida de la crisi provocada per la pandèmia. Gentiloni ha advertit que malgrat que "la perspectiva de creixement és positiva, hi ha elements que ens fan ser prudents, com la inflació i el desabastiment", en línia amb el que ha plantejat aquest dilluns l'Airef.

En el marc d'un acte organitzat pel ministeri d'Economia aquest dilluns, Gentiloni ha coincidit amb el premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz, així com amb el secretari general de l'OCDE, Mathias Cormann, i la vicepresidenta i economista en cap del Banc Mundial Carmen Reinhart. Tots han posat en el punt de mira el PIB. "Hem continuat utilitzant el PIB perquè és la xifra més fàcil d'entendre i comunicar i és ideal per fer comparatives entre països", ha reconegut Gentiloni, que ha emplaçat a utilitzar altres indicadors com "la sostenibilitat, la igualtat d'oportunitats o els objectius de desenvolupament". "Cal una cistella àmplia d'indicadors de primer nivell que complementin el PIB", ha insistit.

Els ponents també s'han aturat a reflexionar sobre quan els països poden dir que s'han "recuperat" econòmicament. Stiglitz ha apuntat que una economia "resilient" és aquella que no es queda amb el retorn de la xifra del PIB als nivells previs a la crisi actual, és a dir, a nivells d'abans de la pandèmia, sinó aquells en què el creixement és "sostenible" en el temps.

stats