Expresidents catalans i valencians i exconsellers d'Economia consideren que l'opa al Sabadell és contrària a l'interès general

Madrid / BarcelonaDiversos expresidents de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana, així com exconsellers d'Economia de les dues administracions, consideren que l'opa del BBVA al Banc Sabadell és contrària a l'interès general. Així ho expliquen en un article a l'ARA signat pels expresidents Pere Aragonès, Artur Mas i Ximo Puig; i els exconsellers Antoni Castells, Jaume Giró, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler.

L'article recorda que l'operació està ara sobre la taula del consell de ministres, que pot posar nous condicionants precisament d'acord amb l'interès general. "Ens trobem davant d’una operació insòlita entre dues entitats plenament solvents, rendibles i consolidades, que no presenten cap problema financer ni estructural que justifiqui, des de l’interès públic, una integració d’aquestes característiques", indica l'article, que recorda que no és una operació de rescat ni una reestructuració motivada per raons d'estabilitat sistèmica, com sí que ho han estat altres fusions recents del sector bancari.

També remarca que nombroses organitzacions empresarials, cambres de comerç i sindicats s'han oposat a l'operació, precisament per l'impacte que pot tenir en l'interès general. Així, s'enumeren els punts crítics de l'operació que es considera que afecten l'interès general: l'ocupació i la cohesió territorial, l'exclusió financera, la pèrdua de suport a les pimes, el desarrelament territorial del capital i els riscos sistèmics.

D'altra banda, el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, ha aprofitat per tornar a defensar aquest dimecres el projecte en solitari de l'entitat vallesana i, per tant, rebutjar l'opa hostil que des de fa més d'un any plana sobre l'entitat. Ara bé, sí que ha plantejat que a Espanya hi ha espai per a fusions, sempre que no afectin l'interès general. "Les fusions a escala local són desitjables perquè incrementen l'eficiència, fins al moment en què afecten qüestions d'interès general, que són moltes", ha afirmat González-Bueno durant la seva intervenció en l'última jornada de la vintena edició de la trobada financera que organitza l'Iese.

Pel que fa a l'interès general (l'element clau en què es guia el govern espanyol per decidir si introdueix més condicions a l'operació), el directiu ha posat el focus en el fet que les qüestions que hi estan vinculades van més enllà dels pronunciaments dels organismes reguladors: "Si a qualsevol de nosaltres ens pregunten sobre quins són els temes d'interès general, no sé si els primers que ens venen al cap són la solvència i la competència. També pensaríem en altres [motius]", ha indicat.

Entitats petites i més quota de mercat

Alhora, més enllà de situar el límit de possibles fusions a Espanya en l'afectació a l'interès general, González-Bueno ha posat el focus en la mida de les entitats. "Hi ha lloc per a la consolidació entre bancs que som més petits. Entre ells, tots tindrien sinergies, cap tindria un encavalcament excessiu, ni dels negocis, ni de les geografies. Però n'hi ha d'altres [entitats] que ja no tenen cabuda en més integracions, que són les tres grans", ha dit el conseller delegat del banc en referència al Banc Santander, al BBVA i a CaixaBank.

De fet, respecte al futur del Sabadell, en el cas que l'opa no prosperi, González-Bueno no només ha assegurat que faran una festa l'endemà mateix, sinó que també ha insistit en la idea de créixer orgànicament, intentant guanyar quota de mercat "molt a poc a poc".

Fa poques setmanes es va plantejar si enmig de l'opa hostil podria aparèixer un cavaller blanc per al Sabadell (inversors, siguin empreses o persones físiques, que de manera amistosa ajuden una entitat que corre el perill de ser absorbida per una altra) i el fet és que el banc català mai ha negat que aspira a créixer a Espanya. Unicaja, que és forta a Andalusia, o Abanca, a Galícia, han estat els dos noms que algunes informacions han posat damunt la taula.

D'altra banda, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional ha desestimat aquest dimecres la mesura cautelaríssima sol·licitada pel despatx d'advocats Statera Legal, en què es pretenia que se suspengués l'ús dels resultats de la consulta pública en la decisió que ha de prendre el govern espanyol sobre l'opa. Així consta en una interlocutòria de la sala, adoptada per majoria però que ha comptat amb el vot discrepant d'un dels seus membres, partidari d'estimar la mesura cautelar de suspensió. La mesura cautelaríssima ara desestimada havia estat sol·licitada per l'advocat del bufet, Ibor Fernandes Romero.