Economia 11/11/2021

Brussel·les preveu que Espanya serà l'única economia de la UE que no recuperarà el PIB prepandèmia el 2022

La Comissió Europea enfonsa les previsions de creixement de l'economia de l'Estat, que avançarà menys que la mitjana europea

4 min
La vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, i el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, el mes passat.

Brussel·lesEls temors que l'impacte de l'augment de preus afecti la recuperació econòmica espanyola comencen a fer-se realitat. La Comissió Europea ha retallat dràsticament les perspectives de creixement per a l'economia espanyola tant per a aquest any com per al següent, cosa que allunya una mica més el moment en què Espanya recuperarà els nivells de PIB prepandèmics. L'economia espanyola encara avançarà amb força, però Brussel·les ha passat de creure que ho farà a un ritme del 6,2% a un del 4,6% aquest 2021. Així doncs, si al juliol preveia que l'últim trimestre del 2022 el PIB espanyol hauria recuperat el nivell d'abans del coronavirus, ara els tècnics de la Comissió auguren que no el recuperarà del tot fins al 2023, cosa que la situa com l'última economia europea en recuperar els nivells prepandèmia.

La retallada és d'1,6 punts si es compara amb l'última previsió, i implica que Espanya passi de liderar el creixement econòmic de la zona euro a quedar a la cua, perquè progressarà a un ritme inferior a la mitjana. Brussel·les pronostica que el PIB de l'eurozona creixerà un 5% aquest 2021, cosa que, de fet, és una millora de dues dècimes respecte als càlculs que havia fet a l'estiu.

Quan li han preguntat específicament per la dràstica retallada a les previsions espanyoles, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ho ha atribuït principalment "als colls d'ampolla en les cadenes de producció i distribució, a l'escalada dels preus de l'energia i a un consum intern menys dinàmic". Gentiloni ha dit que "les coses es mouen una mica més tard" per a Espanya, tot i que l'horitzó és d'expansió com a la resta d'Europa. Així doncs, la recuperació més intensa s'allunya una mica més que en la majoria de les grans economies europees per a l'Estat i per això queda com l'única economia de la UE que no recuperarà els nivells prepandèmia fins al 2023.

De cara al 2022, la Comissió preveu que la velocitat de creixement de l'eurozona sigui del 4,3%, una lleugera rebaixa des de l'última xifra. Aleshores Brussel·les sí que creu que el PIB espanyol creixerà per sobre la mitjana dels països de l'euro, i situa el seu progrés en un 5,5% (una sensible retallada també des del 6,3% que preveia a l'estiu).

De fet, en l’àmbit global, el comissari d'Economia ha descrit com a "força positiu" l'escenari general, tot i que ha insistit en remarcar que l'evolució de la pandèmia –que està empitjorant en alguns països– pot afectar negativament aquesta "expansió" econòmica, a més dels problemes de subministrament global i les possibilitats que la inflació es mantingui més elevada del previst i que els preus de l'energia també es mantinguin en nivells rècord. Per ara, però, la Comissió confia que els estalvis acumulats durant la pandèmia i la demanda interna i el desplegament dels fons europeus vagin apuntalant el creixement econòmic.

Les xifres que posa sobre la taula Brussel·les són força més pessimistes que les que el govern espanyol ha utilitzat com a base per a l'elaboració dels pressupostos generals de l’Estat. En aquest cas, el departament que encapçala la vicepresidenta, Nadia Calviño, sosté que el PIB espanyol avançarà un 6,5% el 2021 i un 7% el 2022. Calviño va ser a Brussel·les a principi d'aquesta setmana i, en certa manera, ja va donar per descomptat que hi hauria una revisió a la baixa quan va assegurar que havia preparat els pressupostos amb "prudència" perquè "fins i tot" si l'escenari econòmic no és tan "òptim" com s'havia previst el govern espanyol pugui complir els objectius de reducció de dèficit i deute que ell mateix s'ha fixat. Cal recordar que les normes fiscals estan a hores d’ara suspeses i que, per tant, Espanya no està obligada per la Comissió Europea a complir un percentatge concret de reducció per arribar al 3% del dèficit i al 60% de deute. Si es desgrana per trimestres, s'observa que l'economia va avançar menys del previst el segon trimestre (un 1,1%). Per al tercer trimestre es preveu un 2,5% i per al quart un 1,3%.

La inflació continuarà en nivells "rècord" fins a mitjans del 2022

En tot plegat hi tenen molt a veure l'evolució dels preus i els problemes en la cadena de distribució global. En els últims temps la inflació ha superat de llarg el 3% a la UE, principalment per l'augment dels preus del gas i de la llum, que Espanya està patint amb especial virulència. Segons l'informe de la Comissió Europea, s'espera que es mantingui en nivells "rècord" fins a mitjans del 2022 i malgrat les mesures que el govern espanyol ha impulsat per contenir-la, com ara la reducció de l'IVA en la factura de la llum. A més, Brussel·les també avisa que la indexació de les pensions amb l'IPC també contribuirà a pressionar la inflació a l'alça. Brussel·les, com el Banc Central Europeu (BCE), continua creient que el fenomen és transitori. I, de fet, paradoxalment, la Comissió Europea apunta que les deficiències estructurals del mercat laboral espanyol "ajudaran" a contenir els salaris i a contenir un augment encara més gran de la inflació. Per això preveu que l'IPC arribi al 2,8% el 2021, baixi fins al 2,1% el 2022 i quedi en un 0,7% el 2023.

Brussel·les sí que celebra les mesures que el govern espanyol ha impulsat en l'àmbit del mercat laboral, la gran assignatura pendent de l'Estat. "Els anomenats ERTO han mitigat notablement la destrucció de llocs de treball durant les etapes inicials de la crisi del coronavirus i han obert el camí per a una ràpida recuperació del mercat de treball", diu l'informe de la Comissió Europea. Brussel·les espera així que la taxa d'atur baixi al 15,2% el 2021 i al 13,9% el 2023, i valora l'avanç positiu del mercat de treball.

stats