Pla Recuperació
Economia 27/06/2022

Brussel·les dona llum verda al pagament de 12.000 milions més de fons europeus

La Comissió dubta de les mesures per costejar l'increment de la despesa en pensions

3 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb la presidenta de la comissió europea, Ursula von der Leyen.

MADRIDLa Comissió Europea ha donat llum verda al segon desemborsament del Pla de Recuperació, i el més important pel que fa al volum: 12.000 milions d'euros. El govern espanyol va sol·licitar aquesta part dels fons europeus Next Generation a finals d'abril. Malgrat que la decisió final, és a dir, la seva execució, depèn del conjunt dels estats membres (en concret del Comitè Econòmic i Financer), Brussel·les ha acceptat el desemborsament després de valorar positivament el compliment d'una quarantena de fites pactades al Pla de Recuperació espanyol , entre les quals la reforma laboral i alguns dels canvis de la reforma del sistema de les pensions. La decisió final del Comitè, però, no s'espera que sigui contrària. L'òrgan té fins a 4 setmanes de marge per estudiar la validació de manera que el desemborsament arribaria a finals de juliol. Així, els 12.000 milions se sumarien als gairebé 20.000 milions cobrats durant el 2021.

El gruix de les fites estan vinculades a la transició ecològica i a la digitalització. De fet, el component ecològic implica fins a un 40% de les inversions compromeses. Entre les mesures destacades hi ha l'aprovació d'impostos verds, com ara l'impost sobre els plàstics o els residus. Pel que fa a la digitalització, la Comissió Europea destaca el desplegament del 5G a Espanya.

Ara bé, aquest desemborsament depenia sobretot de l'estat de dues reformes estrella: la laboral i una part de la del sistema de pensions. Sobre la reforma laboral, acordada entre el govern espanyol, patronal i sindicats majoritaris, des de la Comissió Europea aplaudeixen que ja s'estiguin notant els efectes de la norma, sobretot pel que fa a la simplificació dels contractes i la seva flexibilització gràcies al fix discontinu.

Les pensions, en el punt de mira

La reforma de les pensions és més espinosa: a Brussel·les sempre li ha preocupat la despesa futura que comporta. Si bé valora positivament les dues fites vinculades a aquest projecte –l'actualització de les prestacions en relació amb l'IPC i els incentius per allargar la vida laboral i penalitzar les prejubilacions– des de la Comissió dubten dels plans de l'executiu per costejar l'increment de la despesa de les pensions.

Així, la Comissió reconeix que la mesura tindrà l'impacte que el govern espanyol ha estimat: un 2,7% sobre el PIB. Ara bé, el que no tenen tan clar des de Brussel·les és que les mesures per compensar aquesta despesa siguin suficients, com ara els incentius perquè les carreres laborals siguin més llargues i la gent no es jubili abans de l'edat legal. El govern va calcular que això tindria un impacte en la reducció de la despesa del sistema d'entre un 1,1% i un 1,6% sobre el PIB, forquilla que Brussel·les veu massa optimista.

La Comissió, però, també reconeix que encara no ha analitzat la reforma en el seu conjunt i, per tant, no pot treure una conclusió general del seu impacte. Ho farà a finals d'any. Entre les mesures per compensar la despesa hi ha el mecanisme d'equitat intergeneracional, és a dir, l'augment de les cotitzacions per omplir la guardiola de les pensions , mesura que Brussel·les no ha analitzat. De fet, cal recordar que el govern tot just està negociant la segona part de la reforma amb els agents socials. "Valorem molt positivament la resposta de la Comissió Europea", apunten fonts del ministeri de Seguretat Social, que admeten "discrepàncies poc significatives" amb Brussel·les sobre l'impacte d'algunes mesures en el futur.

I si l'anàlisi de tot plegat no és positiu? El tercer i quart desemborsament dependran de la reforma completa de les pensions. El primer ha d'arribar a finals d'any, mentre que l'últim ho ha de fer a la primavera del 2023. Si Brussel·les no esvaeix els seus dubtes sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, és a dir, sobre si aquest és o no eficaç, pot entendre que Espanya no ha complert amb l'objectiu del Pla de Recuperació i, per tant, validar només una part dels diners que ha de rebre.

Més diners per a Espanya

Amb tot, Espanya està pendent de si l'executiu comunitari decideix engreixar els fons europeus. Al llarg d'aquesta setmana, l'Eurostat ha de fer públics el càlculs sobre l'impacte real de la pandèmia sobre el PIB, un element clau a l'hora de revisar el repartiment dels fons comunitaris. De moment, Espanya rebrà prop de 70.000 milions en transferències, que ara podrien incrementar-se. En tot cas, si finalment s'ampliessin els fons, el govern espanyol hauria de retocar el Pla de Recuperació i vincular la partida a una fita, recorda l'executiu comunitari.

stats