Brussel·les proposa prioritzar el "Made in Europe" contra els EUA i la Xina

Brussel·lesResposta proteccionista de la Comissió Europea davant dels constants atacs de Donald Trump contra la Unió Europea i la creixent amenaça que suposa la Xina per a la competitivitat del bloc comunitari. Brussel·les ha proposat aquest dimecres una nova normativa per prioritzar els productes europeus davant dels fabricats fora de les fronteres comunitàries i en les licitacions públiques. "Suposa un canvi de doctrina, una proposta que era impensable fa només uns mesos", ha afirmat en roda de premsa el comissari europeu de Mercat Interior, el francès Stéphane Séjourné.

La Comissió Europea considera que mentre que el mercat comunitari es manté obert a potències estrangeres, les empreses europees es troben amb moltes més traves per operar fora, per exemple a la Xina i als Estats Units. I per a Brussel·les això és una injustícia que cal rectificar. Per això l'executiu comunitari també pretén potenciar els productes "Made in Europe" i que contaminin menys en el sector privat, especialment en camps que consideren crítics i d'especial rellevància per a l'economia i la competitivitat europees, com l'energia, l'automòbil i les renovables.

Una de les condicions principals que pretén imposar Brussel·les és que els cotxes elèctrics subvencionats per les administracions europees estiguin fabricats amb almenys un 70% de components d'origen europeu. Es tracta d'un percentatge que amb els anys es preveu que encara sigui més elevat, però en casos excepcionals i de necessitat també es podria reduir.

La intenció de Brussel·les amb la llei d'acceleració industrial és incrementar la potència de la indústria europea i generar feines de qualitat i ben remunerades. En concret, el comissari europeu de Mercat Interior s'ha proposat un "objectiu clar": aconseguir que "el sector industrial torni a suposar el 20% del producte interior brut (PIB) de la Unió Europea el 2035". A hores d'ara es troba en el 14%.

La batalla entre França i Alemanya

La mesura proposada per la Comissió Europea ha aixecat molta polseguera, i de fet se n'ha ajornat la presentació fins a tres vegades per la divisió que genera entre els estats membres, que ara hauran de negociar i aprovar la normativa. Per un costat, França i Espanya –entre altres estats de tradició més proteccionista– advocaven per una mesura més ambiciosa i que encara restringís més les licitacions públiques a productes fabricats dins del bloc comunitari. Per contra, un altre bloc de socis europeus, com Alemanya, Itàlia i els Països Baixos –potències exportadores i normalment de posicions més favorables al lliure comerç– optaven per mantenir com menys restriccions millor, tant per por a represàlies d'altres potències com per evitar que incrementin els preus de la cadena de valor de les seves companyies.

Més enllà dels percentatges que s'hauran de complir de productes europeus per rebre l'etiqueta "Made in Europe", també es preveu que sigui un punt polèmic en les negociacions la designació de quins països tercers comptabilitzen com a europeus. De moment Brussel·les proposa que s'hi inclogui Noruega, Islàndia i Liechtenstein, i obre la porta a afegir-hi països que es considerin de "confiança".