Catalunya només aconsegueix una desena part dels pisos protegits que necessita

BarcelonaCatalunya va sumar el 2022 un total de 1.723 habitatges de protecció oficial acabats, l'equivalent a només l'11% dels necessaris per donar resposta a la demanda del mercat de l'habitatge per als pròxims 15 anys, segons els objectius del Pla Territorial Sector d'Habitatge de Catalunya (PTSH).

Aquest pla ha de constituir el marc orientador per a l’aplicació de les polítiques d’habitatge que estableix la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge i té com a objectiu garantir que totes les noves llars que es formaran en els 15 anys puguin accedir a un habitatge digne. Actualment, el projecte de decret pel qual s'aprova aquest pla està en fase de sol·licitud de dictàmens i està previst que vegi la llum a l'octubre.

A tot Espanya, l'any passat el nombre de qualificacions definitives d'habitatge protegit es va situar en 9.114, de manera que les promocions catalanes suposen el 19% del total estatal i més del triple de la mitjana, situada en 536 habitatges de protecció oficial per comunitat autònoma.

Uns 220.000 habitatges fins al 2037

El pla recull que cal promoure 220.000 habitatges per atendre l'anomenada demanda exclosa entre l'1 de juliol del 2022 i el 30 de juny del 2037, el que situa la necessitat de qualificar uns 15.000 habitatges de protecció oficial l'any. Per arribar a aquest nivell, Catalunya hauria d'haver construït 13.277 pisos més l'any passat. La demanda exclosa –és a dir, que no podrà accedir al mercat lliure– està xifrada en 355.000 noves llars, més d'un terç del total de les més de 900.000 llars que es crearan en els pròxims 15 anys.

Aquests 1.723 habitatges de protecció oficial inclouen també els acabats del programa de remodelació de barris, els habitatges sense qualificació provisional adquirits per tanteig i retracte i els habitatges preexistents. La gran majoria són a Barcelona (1.642) i el règim de protecció majoritari és venda-lloguer (1.269), fins a 512 els han impulsat promotors privats i 1.211 promotors sense ànim de lucre, és a dir, entitats públiques o cooperatives, segons dades de la secretaria d'Habitatge de la Generalitat.

En els primers tres mesos d'enguany, el nombre de qualificacions definitives d'habitatges de protecció oficial a Catalunya se situa al voltant de les 360 unitats, segons dades del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i també del departament de Territori de la Generalitat. Aquesta xifra també queda molt lluny de l'objectiu del PTSH, ja que si la qualificació anual ha de ser de 15.000, al trimestre surten 3.750 habitatges, és a dir, deu vegades més que les 360 unitats registrades. De fet, la setmana passada el Col·legi d'Arquitectes afirmava que dels 7.433 habitatges nous visats a Catalunya el primer semestre només 501 eren de protecció oficial.

La promoció, majoritàriament privada

La promoció d'habitatges de protecció oficial a Espanya els últims vuit anys ha estat obra majoritàriament del sector privat. Aquesta és la conclusió de l'últim policy brief de la càtedra d'empresa Habitatge i Futur de la UPF i l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (Apce). El document, presentat aquest dimecres, analitza les eines de promoció d'habitatge social i assequible de protecció oficial als plans estatals d'habitatge.

En el cas de Catalunya, des del 2014 el nombre de qualificacions definitives d'habitatges de protecció oficial s'ha situat en 9.721 habitatges, i entre el 60% i el 80% dels habitatges protegits han estat impulsats pels promotors privats, segons l'informe.

L'informe també recull que el 2018 hi va haver 16 comunitats autònomes que no van donar cap qualificació definitiva de protecció oficial, mentre que tres anys més tard, el 2021, fins a 13 comunitats autònomes no van construir habitatges de protecció oficial de lloguer. Catalunya es troba entre les que no va donar qualificacions definitives d'habitatges per a lloguer sense opció a compra el 2016 i el 2018, segons dades del ministeri.

Impuls pressupostari i incentius

En una roda de premsa per presentar l'informe, el director de l'àrea jurídica de Coapi i coautor de l'informe, Carles Sala, ha lamentat la "insuficiència pressupostària" en partides per a pisos de protecció oficial: "Entre 2007 i 2018 la despesa pública ordinària per promocionar habitatge va caure més d'un 60%".

"Això necessita diners i recursos, perquè amb la subvenció a fons perdut no n'hi ha prou; això necessita col·laboració publicoprivada", ha dit el també exsecretari d'Habitatge de la Generalitat, que considera que els fons Next Generation maquillen una mica les dades però no solucionen el problema. Aquests fons contemplen subvencions de fins a 700 euros el metre quadrat, però Sala ha insistit que calen préstecs qualificats i subsidiats, instruments que han desaparegut dels últims plans d'habitatge estatal.

En el context electoral dels últims mesos el govern català i l'espanyol han promès millorar les xifres en habitatge social: des de l'anunci del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de construir 10.000 habitatges de lloguer social en tres anys fins als 93.000 pisos que el govern espanyol va dir que mobilitzaria cap al lloguer social.