Cisma al Cercle d'Economia, que s’encamina cap a les seves primeres eleccions

Barcelona“Com podem fer-ho perquè l’elecció del nou equip del Cercle interessi als mitjans?”. “Amb unes eleccions de veritat”. Aquest breu diàleg entre una dirigent del Cercle d’Economia i un periodista va tenir lloc ara fa tres anys i va ser saludat amb explosió de rialles per l’ocurrència de la resposta. Perquè unes veritables eleccions, amb dues llistes, és una cosa que el Cercle d’Economia no ha vist mai. Fins ara. 

Aquest 2022 el Cercle ha de renovar la presidència i tot indica que el xoc electoral està servit. D’una banda, l’empresària Rosa Cañadas, que vol desafiar el tradicional sistema d’elecció de la institució. De l’altra, el financer Jaume Guardiola, que és el preferit per l’actual president, Javier Faus, perquè el succeeixi. Les eleccions s'han de celebrar a tot estirar a finals de juliol, i es convoquen dos mesos abans, segons expliquen fonts de la institució.

Tot i que el Cercle tècnicament convoca eleccions cada tres anys (el càrrec de president no és renovable), el cert és que aquestes mai s’han celebrat perquè mai s’ha presentat més d’un candidat. El president sortint escull un successor d’entre la seva junta i aquest és ungit pels expresidents. Tot i que el consens no sempre ha estat absolut, la roba sempre s’ha rentat de portes endins. Però el sistema no convenç a tothom.

Cañadas està disposada a plantar cara. Ella ha estat a la junta del Cercle en tres ocasions (sota els mandats de Salvador Alemany, Josep Piqué i Antón Costas) i el gener passat ja va comunicar-li a Faus la seva intenció de presentar-se a presidenta. Des de llavors s’ha reunit amb “molts socis”, segons expliquen fonts properes a la institució, i al seu entorn es mostren convençuts que podria guanyar. Això sí: exigeixen neutralitat absoluta tant a Faus com als expresidents. Entre ells també hi ha Carles Tusquets, que és el marit de Cañadas i màxim accionista de Trea SV, l’empresa que presideix la directiva des de l’any passat.

Cañadas és sobretot coneguda per la fundació que lidera, Tanja, fundada el 2007 i dedicada a les relacions entre el Marroc –ella va néixer a Tànger–  i Espanya. 

La irrupció de la seva candidatura afecta directament Jaume Guardiola, fins l’any passat conseller delegat del Banc Sabadell i un dels banquers més respectats de Catalunya. Guardiola, que ara és membre de la junta de Faus i el delfí escollit, no defugirà unes eleccions en cas que n’hi hagi. “Si s’ha de votar, ho farem”, expliquen des del seu entorn. El que és segur és que la renovació generacional del Cercle, que s'havia anat ajornant i finalment s'havia encetat amb l'arribada de Faus, ara s'interromprà. Els dos candidats tenen més edat que el president sortint: Guardiola té 64 anys i Cañadas, tot i que mai diu la seva edat, també supera els 57 anys de Faus, segons les persones consultades.

Càlcul de forces

Els càlculs de Guardiola li són ben favorables. Segons aquestes estimacions, només tres expresidents (Josep Piqué,  Antón Costas i el mateix Carles Tusquets) secundaran Cañadas, i la resta estaran amb el president triat per Faus. “I si hem de parlar amb els socis, ho farem, són 1.200 i la impressió és que o s’abstindran o ens donaran suport”, diuen al seu entorn. L'últim precedent es va donar quan Antón Costas havia de ser nomenat president, el 2013, i un soci, l’hoteler Pau Guardans, també va dir que es presentaria a les eleccions. Finalment, Guardans es va replegar i Costas va ser nomenat sense oposició.

Presentar-se és senzill: només cal reunir 50 signatures entre els socis. Tot i així, algunes veus opinen que anar a eleccions és un procés que “es pot carregar el Cercle i la tradició de com s’han fet les coses”. També recorden que el càrrec només dura tres anys. Els que qüestionen el model creuen que amb aquest modus operandi “sempre hi ha les mateixes persones a la junta”. Veus històriques del Cercle que simpatitzen amb Guardiola creuen que el sistema de sempre “és bo” però que “tampoc passa res si un any hi ha eleccions”. “En algun moment hi pot haver algun corrent que aporti alguna novetat, però una altra cosa és que tingui possibilitats”, rematen.

La convocatòria tornaria a aixecar dos blocs, com ja es va començar a veure l’any passat. A l’inici del mandat de Faus es va acusar el nou president d’arraconar la junta sortint i de ser massa contundent amb la renovació de la institució. El xoc va provocar un enfrontament de Costas i el també expresident Juan José Brugera contra el mateix Faus. Tot i que posteriorment es va segellar la pau, la sintonia no s’ha recuperat mai.

D’aquí a l’abril caldrà veure si Cañadas i Guardiola mantenen la seva convicció. Però, com va escriure Norman Mailer, “l’optimisme en els dos bàndols porta a la guerra”. I per ara, tots dos aspirants són absolutament optimistes.