Economia 06/05/2021

Les comunitats s'alcen contra la intenció de l'Estat d'estendre els peatges

El conseller Calvet defensa la vinyeta i diu que el govern espanyol va tard i malament

3 min
El peatge de Martorell, que desapareixerà el 31 d'agost.

BarcelonaLa intenció del govern de l'Estat d'implantar un model de peatge de pagament per ús a totes les vies ràpides de l'Estat –autopistes i autovies– ha generat el rebuig generalitzat de les comunitats autònomes, del sector del transport i de les associacions de consumidors, i fins i tot ha obert noves diferències en l'executiu de Pedro Sánchez, ja que Unides Podem, que forma part de la coalició de govern, s'hi ha posicionat en contra.

La proposta del govern espanyol forma part del pla de recuperació enviat a Brussel·les i preveu estendre el peatge en les vies ràpides a partir del 2024 seguint els criteris dels principis de la Unió Europea: pagament per ús i qui contamina paga. Tot i això, no detalla quin seria el preu d'aquests nous peatges.

La proposta s'ha fet just l'any que a Catalunya s'aixecaran més barreres de peatge , ja que el 31 d'agost s'acaba la concessió de l'AP-7 i l'AP-2, que revertiran a l'Estat, i de la C-32 i la C-33, que revertiran a la Generalitat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha criticat la proposta de l'executiu espanyol i ha tornat a defensar el model de vinyeta que la Generalitat proposa des de l'any 2018 però que no ha arribat a bon port per l'oposició de l'Estat. "El govern central va tard i malament, com sempre", ha lamentat Calvet, que ha apostat per aplicar "una etapa transitòria" de tarifa plana (vinyeta) que derivi en el temps en "una tarificació per ús i contaminació", en línia amb el que fan altres països europeus.

A banda de Calvet, representants d'altres comunitats com Galícia, Castella i Lleó, Andalusia i Múrcia també s'ha mostrat en contra dels peatges i han recordat que molts quilometres d'aquestes vies són de competència autonòmica. Des de l'oposició, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, ja ha anunciat una bateria d'iniciatives parlamentàries per frenar la mesura. La consellera d'Infraestructures i Mobilitat de Galícia, Ethel Vázquez, ha demanat al govern espanyol que doni "veu i vot" a les comunitats en aquest tema, mentre que el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea, ha dit que seria "molt perjudicial" per a la seva comunitat.

El vice secretari general del PP d'Andalusia, Toni Martín, ha qualificat la mesura d'"atracament fiscal sense precedents", mentre que la consellera de Foment andalusa, Marifrán Carazo, ha mostrat el seu "absolut rebuig" a la mesura i ha dit que la Junta d'Andalusia garantirà que "no es pagarà ni un sol euro" en les vies de competència autonòmica.

Divisió al govern espanyol

Aquest dijous la vicepresidenta d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha defensat la mesura i ha dit que "és el model europeu i el mes just des del punt de vista de la distribució en el territori". Però des del mateix executiu central la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, ha matisat que no es farà fins que la recuperació s'hagi assentat, mentre que la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, ha qualificat d'"orientativa" la data del 2024 i ha indicat que dependrà de la recuperació i el nivell de creixement del PIB. Però des d'Unides Podem, l'altre soci de govern, han indicat que aquests peatges són "un impost a les classes mitjanes".

Contra l'extensió dels peatges també s'han pronunciat associacions de consumidors com l'OCU i Facua, d'automobilistes com el RACE, i del sector del transport, que considera la mesura injusta i perillosa per a l'economia. El secretari general adjunt de la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM), Dulsé Díaz, ha recordat que el secretari d'estat d'Infraestructures, Pedro Saura, els va prometre que no es posarien peatges sense el consens del sector.

No obstant, a favor del peatge s'han posicionat l'Associació Espanyola de la Carretera, la patronal de les constructores Seopan i el director general de Trànsit, Pere Navarro, perquè consideren que així es podria resoldre el dèficit de 8.000 milions d'euros en conservació que arrosseguen aquestes vies.

stats