Draghi titlla de "nacionalistes" les crítiques d'Alemanya

Brussel·lesEl president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, no s'acovardeix davant les crítiques procedents d'Alemanya a la seva última i important decisió, la baixada dels tipus d'interès al 0,25%, el nivell més baix de la història. En una conferència pronunciada ahir a Berlín, Draghi va titllar de "profundament injustes" i de tenir un "rerefons nacionalista" les crítiques a la baixada del preu del diner. "Al BCE no som Alemanya, ni França o Espanya. Som europeus i estem actuant per a tota l'eurozona", va assegurar.

La decisió del president del BCE va tenir l'oposició dels representants alemanys a la institució monetària, però un dels més contundents en la seva desaprovació a la política monetària del BCE va ser Jens Weidmann, president del Bundesbank, el poderós banc central d'Alemanya.

Segons Weidmann, les baixades dels tipus d'interès són "contraproduents" perquè desincentiven els socis que han de fer reformes. Weidmann sosté que si es posen les coses massa fàcils a estats com Espanya i Itàlia, els seus governs no impulsaran les reformes i retallades que han de fer per sortir de la crisi.

La decisió de Draghi beneficia sens dubte els socis del sud, els que viuen amb més dificultats la crisi econòmica. Una rebaixa del preu del diner serveix per abaratir els costos del finançament dels bancs, un fet que teòricament s'ha de traduir en una millora del crèdit per a empreses i famílies. El retorn del crèdit a l'economia real ajudaria a impulsar la recuperació. Aquest és l'argument que defensa Mario Drahgi i que tan poc agrada a Alemanya.

En contra de debilitar Berlín

El president del BCE, però, no només va llançar acusacions contra Alemanya. Draghi, sempre hàbil a l'hora de trobar equilibris entre les crítiques i els elogis polítics, va defensar l'elevat i polèmic superàvit comercial del país. La Comissió Europea va posar la setmana passada l'economia alemanya sota supervisió perquè considera que el seu superàvit, superior al 6%, és un desequilibri que dificulta la recuperació econòmica d'altres països de la zona euro.

Brussel·les pretén que Berlín incentivi la demanda interna, apugi sous i inverteixi més en infraestructures, tot el contrari del que exigeix als estats membres amb més dificultats, com Espanya. "En aquestes discussions sobre el que Alemanya hauria o no hauria de fer, hi ha una cosa clara: no es pot fer fort el més dèbil debilitant el més fort", va assegurar Draghi.

Segons el president del BCE, l'economia alemanya "s'ha orientat cap a una direcció que beneficia tots els països europeus". Brussel·les assegura que la competitivitat alemanya és positiva, però li demana un esforç per no perjudicar la recuperació econòmica de la resta de la zona euro.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, també va criticar ahir obertament la Comissió Europea per aquesta qüestió. "No rebaixarem artificialment la competitivitat alemanya", va dir contundentment la cancellera. "Ens hem de comparar amb els més eficients i efectius. I aquests no són a Europa", va assenyalar.

Brussel·les intenta pressionar Merkel en un moment polític molt delicat, perquè la dirigent està pactant la formació de govern amb els socialdemòcrates. La Comissió Europea intenta influir-hi per aconseguir que els futurs socis de govern de Merkel li exigeixin respondre a les demandes de Brussel·les. La cancellera, però, va deixar clar ahir que no té la intenció de seguir les recomanacions de la CE.

El BCE estudia mesures per reactivar el crèdit

El Banc Central Europeu (BCE) estudia mesures per evitar que les entitats bancàries guardin diners al BCE i no els utilitzin per millorar el crèdit a empreses i famílies. El president de l'entitat, Mario Draghi, va confirmar ahir que s'està debatent la proposta de rebaixar el tipus de la facilitat de dipòsit del BCE, una mesura que implicaria que els bancs hauran de pagar perquè la institució monetària els guardi els seus dipòsits.

Segons va confirmar ahir Draghi, el BCE està "tècnicament preparat" per fixar un tipus negatiu de la facilitat de dipòsit -actualment els bancs no paguen per guardar els diners-, però fins ara no s'ha volgut aplicar. Les dificultats de crèdit podrien canviar les coses.