Els Balañá, la discreta nissaga dels teatres, els cinemes i els toros que ara posa un peu a Telefónica

MadridDurant anys, una nena de cabells castanys demanava fer silenci als espectadors del cinema que anaven a veure una pel·lícula en alguna de les sales que tenien una lletra B de color blau marí com a segell. Era una B de Grup Balañá i la nena que ordenava callar als assistents a través d'un breu anunci previ a la pel·lícula, hi estava estretament vinculada: era Anna Martínez Balañá (Barcelona, 1992). Ara, qui forma part de la quarta generació d'una de les nissagues més influents del món empresarial català, els Balañá, acaba de posar un peu a Telefónica. La teleco que presideix el català Marc Murtra l'ha fitxat com a membre del consell d'administració i des de la setmana passada ocupa la cadira de consellera independent, cosa que la converteix en una de les conselleres més joves de l'Íbex-35.

Anna Martínez Balañá és, probablement, una de les figures de la família Balañá que més s'ha deixat conèixer –entre altres coses, condueix el pòdcast del negoci familiar–. Des de sempre, els Balañá han destacat per la seva discreció, sobretot mediàtica, tot i que això no els ha impedit aixecar un imperi de sales de teatre i cinema, però també de places de toros, negoci en què va destacar la gestió i posterior compra de la Monumental de Barcelona. "Han estat empresaris que mai han volgut fer soroll", sosté una veu pròxima a la família.

L'empresària és besneta del fundador de tot plegat, Pedro Balañá Espinós –Don Pedro, com se'l coneixia al món taurí–. Però els primers passos del patriarca per guanyar diners no van ser al voltant de la cultura ni de la tauromàquia, sinó al voltant d'una lleteria situada al barri barceloní de Sants. A partir d'aquí va guanyar popularitat i també es va vincular a la política; primer amb el republicanisme, i fins i tot se'l va considerar un "home de país", tot i que sota la dictadura es va acostar al franquisme, com s'explica al llibre Cien empresarios catalanes (LID Editorial, 2006). És als anys 20 quan veu en els toros un filó de negoci: s'ocupa de vendre aquell bestiar estocat a les Arenes i a partir d'aquí tot comença a rodar. Les Arenes va ser, de fet, la primera d'un seguit de places que acabaria gestionant. "A tot Espanya se'l coneixia com l'empresari dels toros", expliquen des del món empresarial català. Aleshores, els toros eren l'espectacle de masses per excel·lència a l'Estat.

No és fins al 1943, ja sota la dictadura de Franco, que s'endinsa en el món cinematogràfic, amb la compra d'una primera sala a Barcelona –el cinema Avenida de la Luz– i que ràpidament gestionaria el seu fill únic, i avi d'Anna Martínez Balañá, Pere Balañá Forts. "Sentia una profunda admiració [pel seu pare]", explica qui el va conèixer de prop.

Balañá Forts ho va heretar tot, però a diferència del seu pare tenia entre cella i cella fer créixer el negoci dels cinemes i els teatres però no el taurí. "La seva veritable passió era l'art escènic. També les obres d'art. En tenia una gran col·lecció", diu la veu d'abans, que ho exemplifica d'aquesta manera: "Un dia, amb el seu Mercedes Classe A vam aparcar davant els [Cinemes] Aribau i va comptar les motos de fora: «Hi ha 90 persones», va dir. Quan va entrar només es va equivocar de quatre. Cada dia anava a una sala diferent a mirar quanta gent hi havia i a controlar el negoci".

D'entre els fills de Pere Balañá Forts, és María José Balañá Mumbrú, o Tete, com se l'anomena en la intimitat, mare d'Anna Martínez Balañá, que es queda amb la gestió dels teatres. El seu germà, Pedro Balañá Mumbrú, o Pete, s'ocuparia dels cinemes i de les places de toros.

La indemnització per la Monumental

Potser el cop en què els Balañá s'han vist mediàticament més exposats va ser el 2011, quan la Generalitat, sota el govern d'Artur Mas (CiU), va posar punt final a la tauromàquia a Catalunya. L'última corrida, de fet, es va celebrar a la plaça de la Monumental. El tancament va anar de bracet d'una indemnització de 329.699 euros a la família. L'única compensació que es va donar. Els Balañá, però, havien arribat a demanar 10 milions. "No va ser un moment fàcil per a ell [Pere Balañá Forts]. No és que no comprengués el final dels toros a Catalunya, sinó que el va sorprendre que ningú [de la Generalitat] parlés amb ell, ni Artur Mas", assegura un íntim seu.

Políticament, a Balañá Forts se l'havia vinculat amb CiU, mentre que els seus fills sempre han conviscut amb les insinuacions de ser pròxims a Ciutadans (el partit va llogar el Tívoli, un teatre del grup familiar, per fer-hi l'acte fundacional). La forta oposició a la prohibició de la tauromàquia que va fer el partit aleshores liderat per Albert Rivera va alimentar encara més els rumors. "Res de res", sentencia el periodista Albert Balanzà en una investigació a publicada a Mèdia.cat, en què assenyala com "els Balañá els van passar la factura sense descompte".

En tot cas, l'adeu a la tauromàquia a Catalunya no només va suposar un estira-i-arronsa amb la Generalitat. Des del món taurí no es va dubtar a mostrar decepció: "[Dels Balañá] l'afició n'esperava més. Hi ha hagut sensació de desemparament", va afirmar Salvador Boix, apoderat del torero José Tomàs, en una entrevista amb l'ARA, el 2011.

De Pere Balañá Forts expliquen que va heretar el "pragmatisme" del seu pare. Avui, la Monumental acull espectacles, festes i concerts, mentre que les Arenes són un centre comercial, on també hi ha part de les sales de cinema que la família gestiona. A tots dos negocis s'hi sumen altres sales de cinema repartides per Barcelona, així els teatres Borràs, Coliseum o Tívoli. Els toros mai els han abandonat del tot i mantenen una part de la propietat de les places de Palma i Jerez de la Frontera.

D'una 'start-up' a directora general de Balañá en Viu

La setmana passada, quan Anna Martínez Balañá va desembarcar a Telefónica, des de la teleco van destacar la seva experiència en el "desenvolupament de projectes empresarials en els sectors cultural i de gestió de serveis", tal com diu el comunicat de premsa. "Té una trajectòria curta però intensa", defensa una font que ha viscut el fitxatge de prop.

Compta amb un grau en direcció d'empreses per l'Esade Business School i amb un màster en innovació i emprenedoria a la mateixa escola. Abans de seguir els passos de la família i endinsar-se en el negoci de l'espectacle, els teatres i cinemes, va fundar l'start-up Sheltair, dedicada a oferir espais de treball privats. El 2023, quan el Grup Balañá es divideix en Balañá en Viu i Mooby Cinemes, és nomenada directora general del primer negoci, dedicat als espectacles en viu, principalment el teatre. Després ha assumit el càrrec de consellera delegada de Marianna en Viu, la productora vinculada al grup que s'ha estrenat aquest 2025.

"Prové d'una nissaga en què el negoci cultural no només ha passat de generació en generació, sinó que s'ha sabut sofisticar", reflexiona la font anterior. Un dels reptes que té la Telefónica de Marc Murtra és el de fer-se forta en continguts i entreteniment i transformar la plataforma Movistar+ en una màquina de producció. I això, que és vital per a Murtra, també serà un dels reptes d'Anna Martínez Balañá dins la companyia. El president de la teleco ha dipositat la confiança en ella per detectar allò que pot atraure –però sobretot fidelitzar– clients cap a la plataforma. Fer, doncs, el que els Balañá van aconseguir programant espectacles com els de Rubianes o La Cubana, avui història del teatre català. "[Pedro Balañá Forts] era un home aparentment conservador i La Cubana un grup totalment transgressor per l'època, però quan veia potencial artístic ho fitxava, i no es va equivocar", reflexiona un íntim amic seu.