Crisi energètica
Economia  /  Energia 07/10/2022

Alemanya doblega la UE i evita que es limiti el preu del gas

Els Vint-i-set emplacen la Comissió a fer-los una proposta "clara" i "concreta" sobre el topall al gas

3 min
Imatge de la foto de família de la cimera dels estats membres d'avui a Praga

Brussel·lesEuropa ha escenificat a la cimera de Praga la seva unitat a favor d'Ucraïna i contra Rússia, però els caps d'estat i de govern de la Unió Europea no han pogut desencallar aquest divendres la discussió sobre si cal limitar el preu del gas i quina és la manera més idònia de fer-ho. La majoria d'estats membres –com Bèlgica, Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal– volen que s'estipuli un topall als preus del gas, però l'economia més gran d'Europa, Alemanya, conjuntament amb alguns altres estats, com els Països Baixos o Dinamarca, s'hi oposen rotundament i obstaculitzen l'acord.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Alemanya, molt dependent i gran consumidora de gas, defensa que la decisió de limitar-ne el preu faria perillar-ne la seguretat de subministrament perquè els països exportadors de gas, segons el govern d'Olaf Scholz, preferirien vendre'l a països sense topall i no als estats comunitaris que només el puguin pagar per sota del preu de mercat. Per aquest motiu, cedint i amb l'objectiu d'arribar a un acord, alguns països proposen establir un límit al preu que variï segons les fluctuacions del mercat, per assegurar-se que no passi el que tem Alemanya.

Pel que fa a la seguretat de subministrament energètic, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, fa temps que treu ferro a les amenaces del Kremlin de tallar l'aixeta del gas i assegura que Europa podria passar l'hivern sense els seus combustibles fòssils. De fet, avui la Unió Europea ha anunciat que les seves reserves de gas ja estan al 90%, un 10% per sobre del que s'havia marcat com a fita. "Estem ben preparats, tenim una primera línia de protecció", ha destacat Von der Leyen.

A Praga tampoc s'ha avançat sobre si les limitacions de preu només haurien d'afectar el gas d'origen rus o tot, inclòs el que arriba per gasoducte des de Noruega i Algèria, i el gas natural liquat (GNL) que s'importa amb vaixell des de països com els Estats Units, Qatar i Nigèria. En aquest sentit, i acostant posicions amb Alemanya, el comissari europeu d'Economia ha apuntat abans d'entrar a la cimera que una de les possibles solucions, a part d'adaptar el topall a l'oferta i a la demanda, és posar límits de preu diferents al que arriba de Rússia que a la resta de gas. "Queda clar que l'actitud cap a Rússia no pot ser la mateixa que cap a Noruega o Algèria, necessitem un instrument bastant sofisticat i dinàmic", ha assenyalat Gentiloni.

El pas següent és que la Comissió Europea presenti la proposta de la segona part del pla de xoc energètic als Vint-i-set, que hi hauran de dir la seva i donar-hi el vistiplau. En aquest sentit, alguns líders estatals, com l'italià Mario Draghi, ja han demanat a l'executiu comunitari que no els torni a presentar abans de la cimera d'estats del 20 i 21 d'aquest mes a Brussel·les una mesura "vaga", sinó una proposta "clara" i "concreta" per mirar d'abaixar els preus del gas.

Els socis europeus, enfadats amb Alemanya

Els socis europeus continuen retraient a Alemanya que mentre, d'una banda, obstaculitza acords del pla de xoc energètic que compten amb un suport majoritari entre els Vint-i-set com és el del topall al gas, de l'altra, aprova unilateralment una subvenció per ajudar a pagar als seus ciutadans i empreses part dels rebuts de la llum de 200.000 milions d'euros, l'equivalent al 5% del seu PIB (l'indicador que mesura la mida d'una economia), que gairebé equival al PIB de Catalunya. Pocs estats membres tenen aquesta capacitat d'endeutament i tant els líders comunitaris com diferents caps d'estat han criticat que subvencionar de manera tan substancial les empreses alemanyes va en contra de les normes del joc de competitivitat i d'igualtat de condicions del mercat comú. El més contundent ha sigut avui el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, que ha demanat "acabar amb l'egoisme alemany" i que els Vint-i-set no deixin d'aprovar mesures perquè un sol estat hi estigui en contra.

També han aflorat les tensions entre Alemanya, França i Espanya arran del Midcat . El president de França, Emmanuel Macron, ha reiterat la seva negativa a la construcció de la infraestructura que travessaria els Pirineus i ha negat que en un futur pugui transportar hidrogen verd, com defensen Espanya i Alemanya, i que serveixi per resoldre la crisi energètica actual, ja que els gasoductes ara mateix "encara no s'utilitzen a ple rendiment". Tot i això, el president espanyol, Pedro Sánchez, no es rendeix i està previst que es reuneixi la setmana que ve a París amb Macron per mirar de convèncer-lo. A més, Sánchez celebrarà una trobada a Berlín amb Scholz i amb el president de Portugal, António Costa, amb l'objectiu de fer més pressió a favor del Midcat.

stats