Energia

Per què Girona gasta més carburant que la resta de Catalunya?

La diferència de preus amb França, el pas de camions i l'impacte del turisme disparen el consum de combustible per càpita a les comarques gironines

4 min
Camions a la Ap7  a Aiguaviva

GironaSumant els diferents tipus de gasoils i benzines, a Catalunya durant el 2023 s'han consumit aproximadament més de 4,6 milions de tones de combustibles fòssils, segons dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de productes petrolífers (CORES). D'aquesta quantitat final, uns 1,3 milions de tones s'han gastat a la província de Girona, una xifra que representa el 28% de la despesa catalana total, malgrat que, a les comarques gironines, només hi viu una desena part de la població. Per aquest decalatge entre dispendi i concentració d'habitants, la demarcació de Girona és, amb diferència, la província amb el consum per càpita de carburants més alt de Catalunya, que es dispara més del doble de la mitjana, que voreja la mitja tona anual per persona. Ara bé, quins són els factors clau que expliquen aquesta particularitat gironina en relació amb la resta de províncies catalanes? Per quines raons entre la Jonquera i el Montseny s'omplen més dipòsits d'olis pesants que en altres punts del país?

Consum de combustibles fòssils
En tones per habitant l'any 2023

L'efecte de la frontera amb França

D'entrada, és determinant la proximitat de la zona amb la frontera francesa i el pas de rutes de transport que connecten amb l'estranger, ja que, de tot el carburant que es consumeix a Girona, la immensa majoria és el gasoil A que utilitzen els camions. I a la Jonquera, per exemple, cada dia hi passen aproximadament uns 45.000 vehicles, dels quals uns 11.000 són tràilers de mercaderies d'alt tonatge que necessiten proveir-se de molts litres de fuel per fer quilòmetres. "La Jonquera és el punt de més trànsit d'Espanya amb Europa i recull en un únic tronc camions tant del corredor mediterrani com de la radialitat del centre de l'Estat; per això el consum de dièsel està per damunt d'altres províncies en termes relatius a la població", explica Joan Vicente, professor de geografia de la Universitat de Girona, que actualment està realitzant un estudi sobre l'eurodistricte de l'espai fronterer català, encarregat per la Generalitat de Catalunya. A l'altra frontera espanyola de connexió amb França, al pas d'Irun, a la província de Guipúscoa, el consum de gasoil també és més elevat en comparació amb províncies no frontereres com Biscaia.

Trànsit de camions a l'AP-7.

L'impacte del turisme i les segones residències

El sector econòmic principal de les comarques gironines és el turisme d'estiu que, entre juny i agost, convoca milers de visitants a la Costa Brava, fet que provoca un augment considerable de trànsit de vehicles a les carreteres. Així, tot i que la benzina no representa el càrrec principal de la regió en termes anuals, durant la temporada turística les estacions de servei doblen les vendes de benzina dels mesos d'hivern. Un augment que contrasta amb les xifres de Barcelona, on, justament en aquestes mateixes dates, decreix l'avituallament a les gasolineres, ja que molta població es desplaça més amunt de la Tordera.

A més, part d'aquest turisme, sigui provinent de França o de la capital catalana, no és esporàdic i s'estableix a l'Empordà en habitatges de segona residència, fent despesa a la comarca, però sense comptabilitzar en el cens a l'hora de fer mitjanes. "És evident que el factor de les segones residències altera bastant les dades per càpita, ja que en alguns casos fins i tot hi ha residents permanents sense regularitzar la situació, sobretot francesos, que viuen molts mesos a l'Alt Empordà", defensa Vicente.

Els preus més alts de Catalunya

Tot i que a Girona s'omplen molts dipòsits de cotxes i camions, les estacions de servei d'aquesta demarcació són les més cares de Catalunya, sobretot en l'oferta de gasoil. Totes les benzineres de la Jonquera i l'AP-7 tenen els preus per sobre de la mitjana catalana, així que, per exemple, el litre surt 10 o 20 cèntims més barat a Barcelona ciutat que a la frontera amb França. Ara bé, tot i que el carburant és més costós que en altres punts del país, als transportistes els surt més a compte omplir el dipòsit a Girona, ja que la diferència de preus amb França, on el litre és uns trenta cèntims més car, és encara més pronunciada. "A un camioner que ve de Múrcia, en comptes d'aprovisionar-se en províncies més econòmiques, l'interessa estirar fins a últim moment, omplir tot el dipòsit a la Jonquera i així evitar tornar a carregar a França; igual que un camioner que ve de Bèlgica, que travessa França posant el mínim de gasoil fins a travessar la frontera", explica Jordi Rosell, professor d'Economia de la UdG.

A Girona el carburant és més car, en part, per la distància amb les refineries de Tarragona, però, sobretot, per la poca oferta de benzineres low cost i pel poder de mercat de les benzineres a l'autopista: "Molt del trànsit de l'AP-7 no acostuma a sortir per omplir el dipòsit, així que les estacions de servei fan servir la seva posició de domini per regular els preus del seu monopoli", certifica Rosell.

Girona, a la cua en producció d'energia

Per a Renovem-nos, una organització ciutadana formada per experts i activistes preocupats per accelerar la transició energètica, aquestes xifres demostren la forta dependència en els combustibles fòssils dels principals sectors econòmics de la província gironina. Des del col·lectiu, posen el focus en el revers de l'equació: "Girona produeix només l'1% de tota l'energia elèctrica de Catalunya, així que no només som la regió que gasta més energia fòssil per càpita, sinó també la que menys electricitat produeix", assenyala Pere Roura, membre de Renovem-nos. I afegeix: "Aquesta discordança ens hauria d'esperonar a generar recursos renovables per satisfer les nostres pròpies necessitats energètiques, sense dependre de les nuclears de Tarragona ni dels carburants vinguts de fora". Per descarbonitzar l'economia, els membres de Renovem-nos són partidaris d'innovar en l'aprofitament de la radiació solar, la biomassa i, sobretot, defensen que cal trobar la manera per poder instal·lar parcs eòlics a l'Empordà, que tanta controvèrsia generen entre la població empordanesa.

stats