Energia

Els perquès de la guerra al sector energètic

La demanda d'Iberdrola a Repsol fa palesa una dura batalla comercial i dues maneres d'entendre la descarbonització

4 min
Josu Jon Imaz (repsol) i Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola)

BarcelonaMalgrat la irrupció de centenars de comercialitzadores elèctriques, el mercat de la llum espanyol està cada cop més concentrat en cinc grans companyies, que tenen el 90,8% del mercat lliure, quan tres anys enrere era el 83,6%, segons les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Per tant, cinc grans empreses –Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol i TotalEnergies– pràcticament controlen el mercat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però aquestes empreses estan lluny d'actuar a l'uníson, almenys comercialment. És cert que totes, de manera més o menys irada, van criticar l'impost especial a les elèctriques. No obstant això, les relacions entre algunes d'aquestes empreses s'han tensat, fins al punt que Iberdrola ha dut Repsol als tribunals acusant la petroliera (que també és elèctrica) de greenwashing.

Darrere d'aquesta actuació hi ha la lluita pel mercat (Repsol és la comercialitzadora elèctrica que va guanyar més clients*) i també dues visions diferents sobre la transició energètica. Les elèctriques creuen que la transició passa per l'electrificació total de l'economia, per exemple del transport o de la indústria, mentre que les energètiques de més ampli creuen que els combustibles renovables, l'hidrogen verd o el biogàs també poden jugar un paper en aquesta transició.

La lluita als jutjats entre Iberdrola i Repsol és una mostra d'aquestes visions contraposades. Però no l'única: les grans elèctriques van decidir muntar una patronal del sector, Aelec. Els socis principals d'aquesta associació són les grans elèctriques pures –EDP, Endesa i Iberdrola–, però no en formen part Repsol o Naturgy, que a més de negoci elèctric tenen també interessos en el negoci dels combustibles fòssils.

L'espurna que ha posat en peu de guerra les dues energètiques és la demanda per competència deslleial per publicitat enganyosa en què Iberdrola, que presideix José Ignacio Sánchez Galán, acusa Repsol de greenwashing o ecopostureig. Iberdrola posa en el punt de mira les promocions de la petroliera per ampliar la seva cartera elèctrica a través d'ofertes "multiproducte" que "acaben fomentant l'ús de carburants" (si contractes la llum, tindràs descomptes quan omplis de benzina o dièsel el dipòsit del cotxe).

Els arguments d'Iberdrola, segons fonts de la companyia, són que aquestes ofertes multiproducte fomenten l'ús de carburants, que Repsol fa bandera de la sostenibilitat quan és l'empresa de l'Estat que emet més gasos d'efecte hivernacle.

Repsol es defensa de l'atac assegurant que la seva és una "proposta de valor" per als clients que ha generat "nerviosisme" a Iberdrola. "A Repsol no la distraurà una demanda judicial d'una empresa que no està acostumada a competir en un mercat obert sinó que més aviat està acostumada a moure's en entorns regulats que depenen del Butlletí Oficial de l'Estat. Amb aquesta demanda, sense fonament jurídic, el primer que demostren és que estan nerviosos", va respondre el conseller delegat de la petroliera, Josu Jon Imaz, aquest dijous.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va reaccionar a la demanda a la xarxa social X indicant que per fi el greenwashing arriba als tribunals.

Lluny de calmar la situació, Ribera va provocar la contundent reacció d'Imaz. El directiu de Repsol va apel·lar directament a la ministra: "Volem indústria, senyora Ribera? Nosaltres en volem. Repsol aposta per una oferta multienergia que atén les necessitats dels ciutadans i apostem per un principi bàsic que és el de neutralitat tecnològica, és a dir, que qualsevol tecnologia que ajudi a reduir les emissions de CO₂ sigui utilitzada”. I encara va anar més lluny: "L'alternativa a aquest plantejament és tancar les refineries", que en el cas de Repsol donen feina a 28.000 persones a Espanya.

La remuntada de Repsol

La resposta de Ribera va arribar de pressa. La ministra va expressar el seu suport a la indústria i a la descarbonització i, fins i tot, va aplaudir que companyies petrolieres com Repsol o Cepsa apostin per canviar "de manera molt important" el seu model de negoci i es plantegin diferents alternatives per anar sent cada vegada més "una companyia de serveis energètics diversificats".

No obstant això, va destacar que l'aspecte publicitari és molt important. "A l'hora de la veritat, els consumidors volem estar segurs que allò que ens proporcionen o aquells anuncis que acompanyen un determinat producte ofereixen alguna cosa que té una realitat al darrere i no que es pugui posar l'etiqueta de qualsevol manera", va advertir, i va recordar que Brussel·les ja va proposar una directiva sobre l'etiquetatge verd confús.

Publicitat al marge, l'aspecte comercial pesa molt. Iberdrola és l'elèctrica més gran de l'Estat, i té 10,1 milions de clients al mercat lliure. Repsol té 1,5 milions de clients elèctrics del mercat lliure (als que s'haurien de sumar els 305.877 de CHC, companyia de la qual té un 50,01%) i és la quarta comercialitzadora. La distància és gran. Però Iberdrola tenia el primer trimestre del 2020 un 35,2% de quota de mercat i a tancament del 2023 havia baixat al 33,7%. En el mateix període Repsol va passar d'una quota de mercat del 3,5% al 5,1%. Pel que fa al nombre de punts de subministrament al sector elèctric, els grups d'Iberdrola, Endesa i TotalEnergies han reduït la seva cartera de clients l'any 2023 en 188.000, 87.000 i 65.000 contractes respectivament. Repsol i Naturgy la van incrementar en 246.000 la primera i 119.000 la segona.

stats