Barcelona / MadridLa reforma de les pensions ha estat una de les claus de la legislatura i també una de les condicions imposades per Brussel·les a Espanya per poder cobrar una part dels fons europeus. Una piràmide demogràfica invertida, una reducció de la ràtio de treballadors actius respecte dels jubilats i l'allargament de l'esperança de vida han posat en dubte la sostenibilitat del sistema públic de pensions, basat en una solidaritat intergeneracional que fa que les pensions es paguin amb les cotitzacions dels treballadors actuals. Ara comencen a retirar-se del mercat laboral els primers membres de la generació del baby boom, és a dir, la generació més nombrosa de la història. Per tant, s'hauran de pagar moltes més pensions i financerament es tensa més el sistema.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El vicepresident de l'asseguradora Mapfre, Ignacio Baeza, ha destacat aquesta mateixa setmana que l'envelliment de la població a Espanya "anirà a més" i, en aquest sentit, ha advertit que "calen recursos i capacitat econòmica, a més del suport dels poder públics", alhora que considera que el sistema de pensions ha de fer front al desafiament de ser "sostenible a llarg termini i amb prestacions suficients". Per això, defensa el paper de l'estalvi privat davant "l'estrès estructural" de les pensions públiques. "Ara no hi ha cap problema, però el tindrem a mitjà i a llarg termini", assegura.
Davant tots aquests dubtes, entitats financeres –bancs i asseguradores– han anat llançant al mercat una sèrie de productes per completar els ingressos de les persones que es jubilen i evitar així l'angoixa de no saber si es podrà arribar a final de mes. Fem un repàs dels principals productes.
Hipoteca inversa
En una hipoteca convencional, el titular és qui rep de l’entitat financera una suma de diners en préstec per convertir-se en propietari d’un habitatge i ha de tornar el crèdit pagant una quota mensual durant una sèrie d'anys. La hipoteca inversa funciona, com diu el nom, al revés. És un producte pensat per a persones de més de 65 anys (o dependents o amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%) que siguin propietàries d’un pis i vulguin cobrar una renda mensual com a complement a la pensió. Com recorda el Banc d’Espanya, aquests ingressos no tributen en l’IRPF i el titular no perd la propietat de l’habitatge i el pot continuar fent servir fins a la mort. Un cop hagi traspassat, els hereus tenen dues opcions pel que fa al nou deute acumulat: quedar-se l’habitatge i, per tant, tornar al banc els diners que el causant va cobrar com a complement de la pensió –es pot fer constituint una nova hipoteca– o vendre el pis i fer servir l’import que s'obtingui per saldar el deute.
Renda vitalícia
Les rendes vitalícies són assegurances de vida, generalment de prima única, en què, a partir d'una aportació inicial, es genera amb caràcter vitalici un flux d'ingressos amb una periodicitat determinada, que normalment sol ser mensual. Les rendes vitalícies són, per tant, la resposta com a instrument privat a una de les principals inquietuds generades en les persones que s'acosten a la jubilació, la incertesa de com mantenir el nivell de vida amb la pensió que es rebrà.
Assegurances d’estalvi
És un instrument mitjançant el qual l'asseguradora es compromet a abonar a l'assegurat una quantitat de diners en una data establerta si el beneficiari continua viu. A més d'un instrument d'estalvi, és una assegurança amb cobertura en cas de mort. S'ha de tenir en compte quin interès ens convé rebre pels nostres estalvis. La norma és que a més termini, més tipus d'interès, és a dir, més rendiment dels nostres diners. Les assegurances d'estalvi poden ser un instrument atractiu en la mesura que poden donar més rendibilitat en temps en què els interessos dels estalvis estan molt baixos. A més, cal valorar que són alhora una assegurança que cobreix el supòsit de mort.
Hi ha diferents tipus d'aportacions, des d'una única aportació inicial d'una quantitat determinada fins a aportacions mensuals, semestrals o anuals per anar augmentant el capital assegurat al llarg del temps.
Assegurança de decessos
L'assegurança de decessos és, principalment, una opció que dona tranquil·litat a molta gent gran perquè és una solució especialitzada destinada a coordinar i prestar els serveis funeraris quan l'assegurat mor, donant suport a la família tant en aspectes emocionals com materials de gestió i tràmits. La cobertura garanteix el pagament de les despeses i la gestió dels tràmits necessaris per coordinar el servei de sepeli, així com els eventuals costos i les gestions de trasllat del difunt des de qualsevol indret del món al lloc designat per a la inhumació o la incineració.
Reforma de les pensions (I): període de còmput d’anys
Aquelles persones que es jubilin del 2024 al 2040 tindran dos models a l’hora de calcular la pensió per jubilació. Tot i que el seu desplegament serà progressiu (i definitiu l’any 2044), aquelles persones que s'estiguin a punt de jubilar podran o bé continuar escollint els últims 25 anys de cotització (des que es jubila), o bé els últims 29 anys, però rebutjant les 24 pitjors mensualitats (dos anys), de manera que es tindrien en compte els últims 27 anys.
Malgrat que aquesta opció s’implementarà progressivament (no serà immediatament), està pensada sobretot per a col·lectius que han patit alts i baixos en la seva vida laboral i no ha estat contínua. El govern posa d’exemple persones que durant la crisi financera es van quedar sense feina i els va costar reincorporar-se. La Seguretat Social ho aprovarà d’ofici amb la modalitat que més beneficiï el treballador.
Reforma de les pensions (II): plans de pensions d’empresa
També formen part de la reforma de les pensions del govern espanyol. A Espanya, poc més del 10% de la població activa ocupada té un pla de pensions com a complement de la prestació per jubilació. Normalment, els ofereixen entitats bancàries, però també asseguradores. A diferència d'aquests plans, la intenció del govern espanyol és incrementar els plans de pensions d'empresa de bracet amb l'Estat: la reforma regula la creació d'uns fons de pensions de promoció pública on els treballadors puguin acumular els estalvis, o una part, per a la jubilació. S'anomenen fons de pensions de promoció pública perquè serà l'Estat qui en tindrà el control, malgrat que la gestió serà privada. Aquests fons han de servir com a "instrument financer" a través del qual s'hauran d'articular els plans d'empresa (anomenats també plans d'ocupació). Amb aquests plans l'empresa ingressa una part del sou del treballador, que deixaria de cobrar ara, a un fons, de manera que el treballador pugui utilitzar aquests diners un cop es jubili.
![A mitjans de segle un terç de la població seran pensionistes. A la imatge, jubilats jugant a petanca a la Barceloneta.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
