El gran tabú bancari que s'ha apoderat de l'opa al Sabadell

Madrid"Si hi ha una cosa que és important evitar al sector bancari és la incertesa". La reflexió la fa un professor d'una de les escoles de negocis de més renom de l'Estat i que ja augura que l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell serà un "cas d'estudi" a les aules. El que és un tabú històric per als bancs s'ha apoderat d'aquesta operació d'integració des del moment en què es va llançar, ara fa setze mesos, i tot i que el seu desenllaç podria arribar en dues setmanes, els interrogants es mantenen. De fet, els últims passos del BBVA aboquen l'opa a un carreró de difícil sortida. Abans, però, ja s'han produït moviments que han donat ales a la incertesa. Molts d'ells, a més, han estat marcats per la contradicció.

"L'oferta és l'oferta"

Una de les últimes incerteses ha vingut de bracet de l'oferta llançada pel BBVA. Els directius del banc basc han defensat sempre les condicions de l'opa hostil llançada al Sabadell i s'han mostrat inamovibles: Carlos Torres i Onur Genç, president i conseller delegat, havien insistit que no revisarien el preu. Finalment, però, l'han elevat un 10%. Amb aquesta millora confien convèncer els accionistes, sobretot els institucionals. "El suport dels accionistes [institucionals] és generalitzat", assegurava Torres aquest divendres, en una entrevista a Efe. També deia que tot i que les dades són "molt preliminars", ja hi havia accionistes minoritaris que acudien a l'opa. El Sabadell, en canvi, va dir que no.

"És un senyal als institucionals, no tant als minoritaris", indica una font coneixedora del sector, que creu que és un "senyal" de la necessitat "clara" de reequilibrar el balanç, on ara els països emergents tenen molt de pes.

El laberint d'una segona opa

Si la millora haurà convençut o no als inversors del Sabadell no se sabrà fins a la setmana del 13 al 17 d'octubre, quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) donarà a conèixer el resultat de la votació. En un principi, el BBVA havia condicionat l'oferta a aconseguir el 50,01% del capital social del Sabadell. De fet, Torres creu que serà així: "N'estic absolutament convençut", afirmava a Efe. Si no assolia aquest llindar, el BBVA desistia.

Recentment, però, ha decidit canviar d'opinió i ha obert la porta a culminar el procés tot i quedar-se només amb entre un 30% i un 50% del capital. El banc ha recordat que té la carta de renunciar a la condició mínima d'acceptació. En tot cas, manté que "no té cap intenció de fer-ho". Si aquest escenari es donés i decidís lluitar per més capital, estaria obligat a llançar una segona opa, una opció que el president del BBVA tampoc contempla: "Una segona opa no està damunt la taula", va declarar a Efe, i va assegurar que tampoc hi haurà una millora de l'oferta actual. El mercat veu l'escenari de la segona opa com un dels més "complicats" per a Torres, que entre altres coses hauria de justificar un nou desemborsament davant els seus accionistes.

De l'amistat a l'hostilitat

Però el primer error que va abocar a la incertesa va ser, a ulls d'una font coneixedora del sector, passar d'una oferta amistosa a una opa hostil, sobretot per la inexistència de precedents al sector. "Tot hauria estat menys costós si en el moment en què es van filtrar les primeres converses, s'hagués comunicat que es volia mantenir una negociació oberta", reflexiona. Fins i tot tenint en compte el no del Sabadell. La mateixa font recorda que de cara a la societat, tenir més o menys bancs no és un debat qualsevol. "Els polítics només donen suport a la consolidació de la banca si hi ha una crisi", afegeix.

Un calendari que s'allarga

Inicialment, el BBVA va plantejar un procés similar al d'una opa amistosa, sense gaires complicacions, i que preveia finalitzar no més tard de principis del 2025. Setze mesos després, la partida d'escacs financera continua oberta. Un dels elements que ha fet que el calendari s'hagi allargat és la decisió de Competència d'obrir la fase 2 d'anàlisi de l'opa. El BBVA va estimar que l'estudi de l'organisme duraria entre cinc i sis mesos i que es resoldria en fase 1. "N'estic convençut", va dir el conseller delegat del BBVA. Per contra, el Banc Sabadell donava per fet, i va pressionar, que s'aniria més enllà. Després d'una feixuga negociació pels compromisos i les condicions, Competència va resoldre el seu dictamen el passat mes d'abril.

Estalvi de costos?

Aquesta fase 2 va sumar una altra incertesa a l'operació: el pronunciament del govern espanyol per raons d'interès general. De nou, un escenari sense gairebé precedents. El BBVA va fer mans i mànigues per dissipar els dubtes de l'executiu de Pedro Sánchez, i Torres es mostrava plenament convençut en què la possibilitat que s'oposés a la fusió amb el Sabadell era "ínfima". "No estic preocupat", va dir aquest estiu. El govern ha acabat imposant unes condicions que obliguen el BBVA a no fusionar-se amb el Sabadell durant tres anys (es poden ampliar a cinc). Això ha impactat directament sobre les sinergies o estalvis de costos, tot i que al principi el BBVA ho va refredar. L'entitat ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra la decisió del govern que ja ha estat admès a tràmit, indiquen fonts jurídiques.

La compra d'un banc diferent

Però els girs de 180 graus durant l'opa no només han vingut per part del BBVA. El Sabadell ha decidit desfer-se de TSB, tot i que en els darrers exercicis havia deixat de ser un llast per al negoci i suposava una font important d'ingressos. Ara, el banc vallesà no només és més petit, sinó que té tot el pes en un sol mercat: l'espanyol.