Eurozona
Economia 22/01/2018

Guindos acaricia el càrrec al BCE tot i el seu perfil polític

Espanya inicia la batalla per recuperar poder a les institucions europees

àlex Font / Laia Forès
4 min
El ministre d’Economia de Portugal, Mário Centeno (dreta), es va estrenar ahir com a nou president  de l’Eurogrup. Centeno va rebre la felicitació del ministre espanyol Guindos.

Barcelona / Brussel·lesEl mateix any que els bancs espanyols van ser rescatats, el 2012, Espanya va perdre la cadira al comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), el màxim òrgan de decisió. I això que hi ha una norma no escrita que assegura que els grans socis europeus hi tenen reservat permanentment un lloc. Però la mala imatge que va deixar Espanya durant la crisi econòmica i financera va tenir els seus efectes. De fet, l’Estat ha perdut influència a la Unió Europea en els últims anys: ni té cadira al comitè executiu del BCE, ni té la presidència de l’Eurogrup a la qual aspirava, ni té una cartera de pes a la Comissió Europea.

Amb la pitjor etapa de la crisi superada, el govern de Mariano Rajoy aspira ara a recuperar el terreny perdut i considera prioritari tornar a ocupar una de les vicepresidències del BCE. L’executiu del PP fa temps que ha posat en marxa la seva operació diplomàtica perquè el càrrec no se li torni a escapar i en els pròxims dies farà públic el seu candidat, el ministre d’Economia, Luis de Guindos. Oficialment encara no s’ha fet l’anunci, però totes les fonts l’assenyalen a ell com a candidat espanyol. L’influent diari econòmic Financial Times el situava aquest dilluns a la pole position per substituir Vítor Constâncio. “S’han fet les gestions i sabem amb quins suports comptem”, assegurava ahir Guindos.

El termini perquè els governs europeus presentin candidats es va obrir ahir i s’allargarà fins al 7 de febrer. Rajoy -que podria esgotar el termini per presentar Guindos- té coll avall que el seu candidat serà el nou vicepresident del BCE i algunes fonts comunitàries apunten que hi ha un acord polític perquè Espanya recuperi la cadira, però el ministre d’Economia espanyol no ho té tot de cara.

Equilibri de gènere

Hi ha dos aspectes que poden complicar la carrera de Luis de Guindos al BCE: la pressió del Parlament Europeu perquè es designi una dona com a nova vicepresidenta -entre els sis membres del comitè executiu només hi ha una dona- i que Guindos té un perfil polític, un fet que no està ben vist dins del BCE. Segons han explicat a l’ARA fonts internes de la institució, el fet que un polític faci el salt a un càrrec teòricament tècnic no agrada gens a Frankfurt. En aquest cas, a més, Guindos ocuparia el càrrec de vicepresident i, per tant, de número dos de l’Eurobanc.

Les fonts consultades creuen que Guindos ho té tot per ser nomenat, ja que el càrrec s’escull per consens polític i sembla que Espanya ho té -ara sí- ben lligat. Amb tot, expliquen que si aparegués el nom d’una dona com a candidata alternativa, l’actual ministre d’Economia espanyol ho tindria complicat per arribar al càrrec, precisament per les poques ganes que hi ha al BCE perquè sigui ell l’escollit.

Qui decideix, però, són els socis europeus, que podrien ignorar tant el perfil de l’espanyol com la qüestió de gènere. A Europa, els acords i els favors polítics sempre acaben guanyant la partida. Ahir Guindos assegurava que la paritat és important però que la qüestió es pot resoldre en nomenaments posteriors. “En el pròxim any i mig es renoven cinc llocs del consell executiu, per tant hi ha possibilitats importants que hi entrin més dones”, va dir.

Polítics recol·locats

Guindos no seria l’únic polític recol·locat al BCE, on els països de vegades envien aquells polítics a qui volen premiar i que, per tant, tenen més passat que futur. Per aquest motiu, fa temps que Mario Draghi no pren les decisions en funció del que es debat al consell executiu del banc. La desconfiança que té cap als seus integrants ha fet que s’hagi creat el seu sanedrí particular d’assessors. Un sanedrí que integren persones que tenen diversos graus de responsabilitat dins del BCE però que, a l’hora de la veritat, són les veus a qui Draghi realment escolta.

stats