Els API lamenten un dany reputacional injust i que Catalunya sigui "un laboratori legislatiu"

BarcelonaLa nova etapa de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI), amb la recent elecció de la jurista Montserrat Junyent com a presidenta, ha arrencat amb un gran objectiu: construir una estratègia "comuna, estable i realista" per afrontar la crisi de l'habitatge. "Demanem mirada llarga", ha dit Junyent –la primera dona que lidera la institució en més de 75 anys d'història–, i ha afegit que es presenten com a "col·laboradors efectius" i que procuraran "transmetre dades" en el debat. Ho ha exposat aquest dijous acompanyada d'alguns membres de la seva junta en una roda de premsa, durant la qual només començar també ha lamentat la situació reputacional que travessa el sector: "La imatge que es transmet de col·lectiu no és la real".

La proposta principal de les noves cares de l'associació que representa els agents immobiliaris catalans –que es dediquen a intermediar el procés de compra i lloguer d'habitatges– és un "pacte transversal" amb el qual, diuen, volen respondre a la manca d'acords polítics en matèria d'habitatge. I sobretot, resoldre el que consideren que condueix al col·lapse: una activitat "quasi malaltissa" de posar normatives. "Quan convoques reunions de 50 o 60 membres, sent la majoria departaments de la Generalitat, no és representatiu. Som nosaltres els que volem interpel·lar", ha dit Joan Franquesa, vicepresident primer del COAPI de Barcelona, sobre el Consell Assessor de l'Habitatge que ha posat en marxa el govern català.

Junyent ha carregat contra la classe política catalana, a qui ha acusat d'estar massa pendents de l'aritmètica parlamentària. "Estem en contra que l'habitatge es constitueixi en un instrument ideològic, i s'agafi com a discurs. L'habitatge és una necessitat i ho hem de solucionar amb independència de la projecció política dels partits", ha dit. La jurista considera que aquests càlculs són els que han portat Catalunya a convertir-se en un "laboratori legislatiu experimental". Sobre l'última decisió del Govern en l'àmbit regulador d'analitzar la prohibició de les compres especulatives d'habitatge, Junyent ha admès que no els agrada perquè "no s'aclareix". "Cal deixar de centrar-nos en prohibir i cal garantir més", ha dit.

Incentius fiscals

Més enllà de construir, l'aposta a mitjà i llarg termini que han defensat els agents immobiliaris com a única via per resoldre la crisi residencial són els incentius fiscals als propietaris. Així i tot, també demanen que s'augmenti la partida dels pressupostos de l'Estat en aquesta matèria. "El curt termini el veig negre, molt difícil de resoldre. A qui vulgui posar un habitatge, se li hauria de posar una catifa vermella", ha dit Guifré Homedes, vicepresident segon.

Els incentius que hi ha ara, com les bonificacions per als propietaris que rebaixin el preu de lloguer –poden deduir-se fins al 90% dels rendiments nets obtinguts del lloguer en l'IRPF– els semblen insuficients. "En una operació immobiliària, per cada euro que es genera, el 30% és cost tributari, se l'emporta l'administració pública. Hi ha molt recorregut per afavorir mesures fiscals: un IVA reduït en els habitatges protegits o una rebaixa de l'impost de transmissions patrimonials (ITP), per exemple", ha dit Franquesa. Aquesta és la manera d'evitar, diuen, que habitatges de lloguer regulat vagin al mercat desregulat, al lloguer de temporada i d'habitacions o al mercat de compravenda.

Preguntada per si la imatge del col·lectiu respon a les pràctiques d'algunes immobiliàries que han seguit cobrant els honoraris als llogaters –com és el cas de Lloguer Segur, a qui el govern espanyol vol multar amb 3,6 milions d'euros– o que han buscat l'escletxa per apujar el lloguer per vies sobres les quals no hi ha consens jurídic –com la repercussió en el preu de l'IPC acumulat o de l'impost sobre béns immobles (IBI)– Junyent ha dit que ells no són responsables d'aquests problemes d'accés a l'habitatge. En aquest sentit, ha atribuït aquestes pràctiques als canvis interns de funcionament del sector. "Moltes vegades es llencen [acusacions als agents immobiliaris] amb certa impunitat, i se'ls hi fa mal reputacional. Arrosseguem aquesta imatge de denúncies inconcretes que no es tradueix en una realitat. Som la víctima fàcil per culpar, a l'administració ja li va bé", ha afegit.