La recuperació postpandèmia
Economia 03/05/2022

La inflació obliga la Cambra a reduir les perspectives de creixement d'aquest any

L'organisme preveu un alentiment de l'economia, però lluny de la recessió

3 min
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i el cap d'estudis de la institució, Joan Ramon Rovira, aquest dimarts a la seu de l'ens a Barcelona.

BarcelonaL'escalada de preus reduirà el creixement de l'economia catalana aquest 2022, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. L'organisme empresarial ha reduït les seves previsions per a aquest any i el vinent, tot i que les xifres se situen encara molt lluny d'una hipotètica recessió.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, la Cambra ha rebaixat 1,5 punts percentuals, fins al 4,8%, la seva perspectiva de creixement de l'economia catalana enguany, així com la del 2023, que situa al 3,6%. Les dades són, doncs, pitjors que les previstes inicialment, però es queden lluny d'un escenari d'estagflació. Estagflació és la combinació entre un estancament de l'economia i una inflació –el creixement dels preus– massa alta.

"Preveiem un escenari d'alentiment notable, però no d'estagflació", ha assegurat Joan Ramon Rovira, director del servei d'estudis de la Cambra, en la presentació de l'informe trimestral de conjuntura de la institució. De fet, l'economista troba elements que conviden a l'optimisme, com la recuperació de l'ocupació, la bona marxa de les exportacions i la solidesa de la inversió.

Sobre l'ocupació, els últims mesos el nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha anat augmentant, tot i que ha sigut gràcies a "l'impuls del sector públic", que ha generat moltes de les noves feines creades des de l'esclat de la pandèmia gràcies a la contractació addicional a la sanitat o l'educació. Per contra, els autònoms han sigut els "més castigats per la pandèmia i ara per la inflació", ja que es concentren en sectors com la restauració, el lleure o el transport.

Rovira també ha destacat la represa del turisme estranger, però alhora ha advertit que, com que es tracta d'un sector de baix valor afegit i que crea una ocupació amb molta temporalitat i sous baixos, pot portar cap al retorn a un model productiu "poc resilient".

Malgrat la recuperació dels últims mesos, la inflació ha impactat negativament en la confiança empresarial i dels consumidors. Per exemple, la construcció ha evolucionat positivament gràcies en part a una inversió més gran en habitatge causada per l'estalvi acumulat durant els mesos de confinaments, però l'encariment dels materials i de l'energia poden frenar la tendència. Així mateix, la inflació també podria afectar la inversió empresarial, que la Cambra preveu que sigui el principal motor de creixement aquest any i el que ve, ja que el consum de les famílies i, en menor mesura, de les administracions caurà a conseqüència de l'encariment dels preus.

La revisió segueix la línia marcada per la majoria d'institucions, com ara la Generalitat, que divendres passat també va reduir, en aquest cas fins al 4,9%, la taxa prevista de creixement per al 2022. A més, la Cambra coincideix amb el Govern que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) no recuperarà els nivells prepandèmia fins entrat el 2023. Tant el govern espanyol com el Fons Monetari Internacional també han rebaixat els seus pronòstics econòmics, en aquest cas per al conjunt d'Espanya.

Mesures insuficients

La principal raó perquè, de moment, l'economia continuarà creixent malgrat la tendència a l'alça dels preus és, a parer de Rovira, que no hi ha hagut una actualització dels salaris d'acord amb la inflació. La Cambra ja es va posicionar en contra d'un increment automàtic dels salaris d'acord amb l'IPC (índex de preus al consum, indicador que mesura l'evolució dels preus), però defensa que "a mitjà termini" sí que s'adaptin els sous per evitar que els ciutadans perdin poder adquisitiu.

La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha considerat "insuficients" les mesures aprovades pel govern espanyol per reduir l'impacte de la inflació a les butxaques dels ciutadans, ja que no resolen problemes "estructurals" als mercats energètics ni posen límits als "oligopolis energètics", que estan obtenint beneficis molt elevats gràcies a les pujades de preus.

stats