Preus
Economia 25/06/2022

La inflació a Turquia: "M'hauré d'enterrar viu"

El govern turc declara més d'un 70% d'IPC, però les xifres alternatives apunten a un 160%

3 min
Gent de compres per un mercat d'Istanbul el passat mes de maig.

IstanbulÉs l'hora de sopar i l'Ebru, que alimentarà quatre boques, acaba de cuinar la típica sopa de llenties vermelles i uns espaguetis. Com que avui és un dia especial, acompanyarà l'àpat amb una cuixa de pollastre. El salari mínim d'aquesta noia i el seu marit no arriba, ni de bon tros, per educar tres filles adolescents: a casa hi entren prop de 480 dòlars al mes. Però el gran problema d'avui ja no és l'ínfim salari, que al canvi amb el dòlar s'ha reduït de forma flagrant, sinó una inflació desmesurada que ofega milions de famílies. I l'hora de sopar es converteix, cada cop per a més turcs, en una odissea: “Obro l'armari i faig el que hi trobo. Si tinc faves, faves. Que tinc llenties? Doncs llenties. El que hi hagi”, explica. Però sempre hi falta la carn, que amb la inflació de l'últim any ha assolit preus prohibitius. “Abans les nenes menjaven carn dos cops per setmana, ara gairebé mai en comprem”. El seu cas és el de molts, que s'han vist abocats a una situació sense precedents amb unes polítiques econòmiques que, lluny de millorar la situació, la soterren encara més.

En qualsevol zona del país la situació és calcada a l'anterior. A la població de Çorlu, a cent quilòmetres d'Istanbul, una desena d'extreballadors d'una fàbrica de paper fan guàrdia davant l'empresa que els va acomiadar. Segons apunten, l'alta inflació va empitjorar uns salaris que ja eren baixos i van decidir sindicar-se, però, en veure-ho, l'empresa els va acomiadar: Turquia mai ha abraçat el sindicalisme. “El meu poder adquisitiu va baixar molt i no podia sobreviure. Per tant, vam decidir sindicar-nos per lluitar per unes millors condicions. L'empresa em va dir moltes vegades: «Si et sindiques, et farem fora». Així i tot, ho vaig fer. El 25 de desembre em van acomiadar i des de llavors estem en lluita”, apunta Mehmet, un dels treballadors acomiadats.

Si la seva situació ja era precària mentre treballava, ara encara ho és més. Sobreviu a base de crèdits del banc i una petita ajuda del sindicat, però no té cap subsidi estatal i els ànims comencen a decaure: “Quan vencin els crèdits m'hauré d'enterrar viu”, explica. Però també té fills i ha de continuar. “Si abans comprava dues coses, ara en compro una. Hem deixat de comprar tot allò que no sigui extremadament necessari. Per exemple, a la meva filla ara només li compro un vestit en comptes de dos, o ara que ja fa calor els nens porten la roba d’hivern, no podem comprar-ne d’estiu”, assegura.

Inflació real

Tant el Mehmet com l'Ebru són víctimes d'una economia que cau en picat. En un any la lira s'ha seguit estavellant i ha perdut un 43% del seu valor. Però mentrestant, el president turc abaixa els tipus d'interès cada vegada que en té oportunitat, la inflació segueix el seu curs letal i Erdogan se segueix reafirmant en el que els economistes titllen de suïcidi econòmic: el líder turc reitera que abaixar els tipus d'interès aturarà la inflació. I vet aquí, la inflació anual –oficial– el mes de maig va ser del 73,5%. Però ningú se la creu: dir la xifra real a la Turquia d'avui és entrar en terreny pantanós. “Avui el que s'asseu aquí soc jo, però demà serà un altre”, avisava el president de l'Institut d'Estadística de Turquia (TUIK), que porta els càlculs inflacionaris, a un mitjà local el mes de gener. Dies després era acomiadat per donar el que ell creia que eren les xifres reals. Va destituir-lo el mateix president.

I la realitat és aquesta: sortir a comprar significa gastar el doble en comparació a l'any anterior, i els treballadors dels supermercats –últimament– estan tips de canviar les etiquetes dels preus. El mateix passa amb l'habitatge: davant l'escalada de preus, viure a Istanbul es presenta inassumible per a molts. Els que signen nous contractes de lloguer ja parteixen d'un preu desorbitat. Quant als que han d'aplicar la inflació anual, el govern turc ja ha prohibit als propietaris de pisos inflar el preu més d'un 25%. Però el nou lloguer sol inflar-se entre un 50% i un 70%. Ningú es creu les xifres del govern, per tant, un grup independent d'economistes ja s'ha organitzat per donar a conèixer la xifra real. Veysel Ulusoy, director del Grup d'Investigació sobre la Inflació a Turquia (ENAG), assegura que la inflació anual a Turquia el mes de maig va ser del 160%. Ho poden dir sense enfadar el líder del país? “Ja m'estan investigant”, assegura l'economista.  

stats