Jove i propietari, només un de cada quatre

BarcelonaMarc Sales té 26 anys i fa sis mesos que busca la manera d'independitzar-se. Li agradaria tenir un pis de propietat però l’import mitjà d’una hipoteca per comprar-ne un a Barcelona és de 184.025 euros. Cobra uns 1.150 euros el mes, de manera que necessitaria destinar un alt percentatge dels ingressos a l'habitatge, cosa que el deixa amb només dues alternatives: “O em quedo a casa dels meus pares a fer calaix o comparteixo un pis de lloguer”. Aquesta és la realitat de molts joves catalans: tot i l’increment del nombre d'hipoteques signades els últims mesos, només una quarta part dels menors de 30 anys emancipats són propietaris.

Concretament, i segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el mes de juny es van signar 5.889 hipoteques a Catalunya, un 36% més que en el mateix període de l’any passat. Pel que fa a la compravenda d’habitatges, ha crescut un 5,5% a Catalunya durant el segon trimestre d’aquest any, fins a 22.062 operacions. Així i tot, el percentatge de persones de menys de 30 anys que estan emancipades i són propietàries d'un pis a Espanya oscil·la entre el 25% del 2019 i el 31% del 2020. Abans de la bombolla immobiliària, el 54% vivien de propietat, tal com indica un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. 

Sense estalvis

Les principals causes d’aquest endarreriment en la compra d’habitatge són la combinació dels alts preus amb la baixada generalitzada dels sous dels joves i la falta d’estalvis. “Els bancs no concedeixen préstecs sense una entrada del 20% del pis, que a Barcelona s'acosta als 70.000 euros. Quin jove té estalviats tants diners?”, explica Josep Maria Raya, professor del departament d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i expert en habitatge. Segons l’Idescat, el sou mitjà d’una persona d’entre 25 i 34 anys és de 21.656,58 euros anuals, cosa que implica que cal estalviar el 100% del sou durant uns vuit anys per poder pagar la hipoteca d’un pis a Barcelona. A més, Raya assegura que l’eliminació de les deduccions fiscals per l’habitatge que hi havia fa anys només ha desincentivat la signatura d’hipoteques. També cal afegir-hi el fet que entre els joves prevalen els contractes temporals i la rotació laboral. Un dels principals criteris per obtenir una hipoteca és tenir ingressos estables, de manera que sense estabilitat no hi ha préstec.

D'altra banda, els afortunats que poden permetre’s un pis tampoc l'obtenen en les millors condicions. Segons un informe de la Unió de Crèdits Immobiliaris, els joves espanyols propietaris tenen de mitjana 31 anys i pocs estalvis. De fet, necessiten finançar el 90% de les hipoteques, a un preu mitjà de 190.973 euros per habitatge, amb préstecs de 172.675 euros de mitjana a tot l'Estat.

Reduir costos

Tot i que el 82% dels menors de 24 anys prefereixen viure en propietat, tal com marca un estudi de l’Observatori Via Celere de l'Habitatge a Espanya, molts es decanten pel lloguer perquè no poden obtenir els diners de l’entrada. Si al 2008 només el 32% dels joves vivien de lloguer, al 2017 el percentatge va créixer fins al 49%, i això ha disparat els preus d'aquesta modalitat. És aquí quan apareix la necessitat de compartir pis: si un menor de 30 anys ha de destinar el 91,6% dels ingressos al lloguer i el 55% a la quota d’hipoteca, aquest percentatge es redueix en un 28% quan es comparteix un pis arrendat, segons l’últim informe de l’Observatori de l’Emancipació. “A la llarga, llogar és més car que comprar, però compartir ajuda a abaratir els costos”, afegeix l’expert. A propòsit d'això, les entitats financeres recomanen no destinar més del 30% o el 35% dels ingressos mensuals a l’habitatge per poder cobrir altres despeses.

Segons Raya, hi ha dues maneres de posar fi a aquest peix que es mossega la cua: més lloguer de protecció oficial o crear formes de finançament per als joves. “La cosa ideal seria que els joves s'independitzessin amb un lloguer social, d’aquí passessin a un habitatge privat de més qualitat a mesura que cobren més i després que acabessin comprant. És l’evolució típica, però sense lloguer social no hi ha porta d’entrada”, conclou. En aquest sentit, l’economista destaca que només el 2% del lloguer a Espanya és social, molt per sota de la mitjana europea, del 15%. Per altra banda, Raya considera que els bancs haurien d'implementar nous préstecs i formes de finançament per als joves. “Un jove amb estudis que ara comença a treballar escalarà al mercat laboral i acabarà cobrant més”, afegeix: “L’Estat ha de crear incentius per als bancs i els joves per poder obtenir crèdits més barats i accedir al mercat de propietat”.