El jutge descarta que Rato blanquegés diners d'empreses privatitzades

El magistrat Antonio Serrano-Arnal desautoritza l'informe presentat per la Guàrdia Civil, que considera basat en "sospites sense fonament"

El jutge que s'encarrega del cas Rato, Antonio Serrano-Arnal, ha arxivat de manera provisional la investigació per suposat blanqueig de diners i malversació de fons públics contra l'exministre d'Economia  Rodrigo Rato, tal com ha avançat aquest divendres l'agència Efe. Així, el magistrat estima que la unitat central operativa de la Guàrdia Civil (UCO) basava la seva denúncia en "sospites sense fonaments". La decisió arriba just un mes després que la Fiscalia Anticorrupció sol·licités la compareixença de Rato perquè es notifiquessin els presumptes delictes.

En la interlocutòria citada per Efe, el magistrat s'oposa a seguir amb la investigació que instava l'UCO, que havia alertat que diverses empreses privatitzades en l'època de Rato com a ministre (1996-2004) van pagar fins a 83 milions d'euros per campanyes de publicitat en mitjans, a través de societats presumptament vinculades a la seva família. 

Rato, contra les cordes

Cal recordar que l'UCO posava el focus en COR Comunicación, l'empresa que més fons havia rebut de societats privatitzades (fins a 67,6 milions d'euros), principalment d' Endesa, Paradores i Repsol. En aquest cas, però, el jutge considera que "no existeixen indicis més enllà de la sospita" que Rato tenia "l'exclusiva potestat" de nomenar persones afins al capdavant d'aquestes empreses privatitzades, ja que, en molts casos, "estaven subjectes a una aprovació colegiada, examinada i raonada", tant en les companyies com en consell de ministres.

El jutge assenyala la necessitat que l' Agència Tributària determini quines són les quantitats pressumptament defraudades per l'exministre, perquè assegura que " investiga fets concrets, no especulacions o la cerca d'indicis basats en sospites". 

Així, el jutge posa d'exemple l'elecció al capdavant de Repsol d'Alfonso Cortina, en què també va intervenir l'aleshores president del govern espanyol  José María Aznar, així com el nomenament de Rodolfo Martín Villa per dirigir Endesa. El magistrat considera que l'informe de la Guàrdia Civil va validar una "coincidència amb diferents lectures" sense que aquestes "vagin més enllà d'una simple hipòtesi sense fonament fàctic", ja que " són sospites, supòsits i conclusions que no van més enllà d'oferir una perspectiva global". 

"És evident que, no individualitzades ni concretades tals quotes, difícilment es pot parlar de les suposades operacions de blanqueig efectuades", apunta Serrano-Arnal, que insisteix que els imports són "pefectament accessibles" per Hisenda a través de l'exament de la comptabilitat de les empreses que van contractar serveis de publicitat. 

Així, mentre que la fiscal del cas, Elena Lorenta, considera que hi ha indicis que relacionen l'exministre amb la percepció de "comissions il·legals a través de diverses societats vinculades amb el mateix" i que tenen connexió amb els processos de privatització d'empreses durant les dues legislatures, el jutge del cas creu que no hi ha tal fonament i que només són supòsits.