Sidenor pren el control de Talgo després de millorar l'oferta

MADRIDTalgo es queda en mans basques. Després de mesos d'estira-i-arronsa, el fons anglès Trilantic ha tancat un acord amb la siderúrgica Sidenor per la compra del 29,7% del capital social del fabricant de trens, tal com ha informat la companyia a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest divendres a la tarda. El desenllaç ha arribat després que Sidenor hagi tornat a millorar la seva oferta, elevant-la fins als 184 milions d'euros. A més, es tracta d'una oferta que té el suport financer del govern basc, així com de les fundacions BBK i Vital, accionistes del banc Kutxabank. Aquest divendres a la tarda, el lehendakari Imanol Pradales es mostrava "optimista" amb el resultat de la negociació: "[L'acord] contribuirà a consolidar l'arrelament de Talgo a Euskadi, a reforçar l'ocupació industrial i enfortir el futur de la companyia", ha dit Pradales.

Trilantic, l'accionista que lidera el consorci Pegaso (40% del capital social de Talgo), havia fixat aquest divendres 14 de febrer com a data límit per rebre ofertes per la seva participació en el fabricant de trens espanyol. En les darreres hores l'opció de la siderúrgica basca havia guanyat pes com a solució al problema de l'accionariat, sobretot tenint en compte que s'havia refredat la possibilitat d'una opa estrangera, com la del fons polonès PFR. Cal tenir en compte que l'opció de Sidenor és la que més agradava al govern de Pedro Sánchez, que considera Talgo una empresa "estratègica", per la qual cosa ha impulsat mantenir l'espanyolitat de l'accionariat.

L'última oferta de l'empresa basca Sidenor està valorada en uns 184 milions d'euros, cosa que representa un preu per acció de 5 euros. Ara bé, està estructurada en dos trams. Un primer tram associat a un preu fix de 4,15 euros l'acció (153 milions d'euros), i un segon tram variable de 0,85 euros el títol, cosa que suposa oferir 31 milions d'euros addicionals. Aquest segon tram és el que Sidenor ha millorat a última hora, ja que inicialment havia posat damunt la taula una oferta addicional de 0,65 euros el títol (24 milions d'euros).

Amb la millora, la siderúrgica basca assoleix el preu que l'empresa hongaresa Magyar Vagon va posar damunt la taula quan va llançar l'opa pel 100% del seu capital social. Una via que va quedar morta l'agost de l'any passat pel veto del govern espanyol. Tanmateix, Sidenor ha vinculat aquest segon tram al "compliment de certes magnituds financeres" per part de Talgo durant els exercicis del 2027 i el 2028. És a dir, en funció dels seus comptes.

Enmig de la incertesa d'aquests últims dies, Talgo ha vist com el seu valor a la borsa ha baixat i pujat constantment. Aquest divendres a la tarda el fabricant de trens espanyol queia més d'un 2%, i el títol ha tancat la jornada a 3,80 euros. Lluny, doncs, dels 4,31 euros de fa tan sols dos dies. I no només això. El periple accionarial ha acabat amb la sortida d'una de les figures més emblemàtiques de la companyia: el vicepresident no executiu José María Oriol, membre de la família fundadora de Talgo. El que va ser conseller delegat entre els anys 2005 i 2020 ha deixat el càrrec per "motius personals".

Guerra d'opes

La volatilitat a la borsa ha estat marcada pels rumors constants d'una possible opa estrangera sobre Talgo. De fet, el fabricant de trens espanyols va tancar l'any havent de buscar un pla B després que l'opa de Magyar Vagon descarrilés pel veto del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez ho va vincular a la "protecció dels interessos estratègics i la seguretat nacional d'Espanya".

El fet és que el binomi Talgo i Hongria no havia agradat mai al govern de Pedro Sánchez, que des del principi va buscar evitar-lo. El recel va néixer per la bona sintonia entre el president hongarès, Viktor Orbán, i Vladímir Putin, fins i tot en plena guerra a Ucraïna. Però tampoc agrada que Orbán desplegui els seus tentacles a la resta dels estats membres de la Unió Europea per la deriva autoritària que ha agafat el seu règim ultraconservador.

Després han sobrevolat una possible opa del fons estatal polonès PFR i una oferta de l'empresa índia Júpiter. Malgrat que en el primer cas fins i tot es va arribar a confirmar la intenció de llançar l'operació a través de la CNMV, la pressió del govern espanyol per mantenir l'espanyolitat ha acabat donant ales a la via basca.