L'ingrés mínim vital segueix sense arribar a la meitat dels que el podrien rebre
L'Airef constata un "estancament" de la prestació i xoca amb el govern espanyol per la fórmula per analitzar-la
MADRIDL'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.
Més enllà dels pocs avenços que es detecten si es té en compte l'anàlisi publicada per l'Airef, la sorpresa està sobretot en el fet que les dades del ministeri de la Seguretat Social, que és qui pilota aquesta prestació, no coincideixen amb les de l'organisme. A finals de maig, la cartera d'Escrivá sostenia que l'IMV "havia arribat a 627.957 llars, en les quals viuen 1,8 milions de persones". La diferència és doncs de 343.957 llars. Però hi ha una dada incorrecta? El cert és que no. "La dada que ofereix el ministeri no és falsa i no és que no s'ajusti a la realitat que ells volen mostrar: totes les llars que en algun moment han rebut l'ingrés mínim vital", ha sostingut Herrero en roda de premsa. La diferència, doncs, és que l'Airef actualitza la dada de perceptors tenint en compte les altes i les baixes i, per tant, no fa un acumulat com el ministeri de la Seguretat Social. "És com si es tinguessin en compte els pensionistes des dels anys seixanta", ha exemplificat Herrero.
Complement d'ajuda a la infància
Pel que fa al complement d'ajuda a la infància aprovat pel govern espanyol i en vigor des del gener de l'any passat, l'any 2022 només 240.000 famílies el van rebre. Es tracta d'una xifra que queda lluny de les famílies que serien "potencials" beneficiàries: un milió i mig, segons càlculs de l'Airef fets públics aquest dijous. Alhora, això suposa que el cost de la mesura, uns 400 milions d'euros al llarg del 2022, també sigui molt menor al pressupost potencial que es podria arribar a destinar a la mesura: 2.000 milions d'euros, segons el mateix organisme.
El complement d'ajuda a la infància, doncs, té un non-take-up d'un 76%. Un dels motius principals que assenyala l'organisme que dirigeix Cristina Herrero és que a diferència de l'ingrés mínim vital (IMV) la difusió i informació en el cas del complement d'ajuda a la infància ha estat molt menor.
Xoc amb Escrivá
Els resultats de l'Airef, però, no han agradat al ministeri de la Seguretat Social, que sosté que l'opinió que ha elaborat l'organisme s'ha fet "sense interlocució" amb l'àrea del ministeri que dirigeix la prestació. Per contra, Herrero ha confirmat que fa dues setmanes que el ministeri de la Seguretat Social, el d'Hisenda i el d'Economia van rebre l'informe i van poder afegir-hi observacions que, en tot cas, "no van alterar els resultats", ha dit Herrero, que ha afirmat que durant aquests últims quinze dies organisme i ministeri s'han reunit fins a dos cops. El ministeri també critica que l'Airef ha "sobreestimat" els potencials beneficiaris i que el document fet públic aquest dijous "obvia" les accions dutes a terme en els últims mesos per ampliar els beneficiaris.
