Creixement econòmic
Economia  /  Macroeconomia 26/07/2022

L'FMI admet que hi ha risc d'una nova recessió global

L'organisme internacional, que també retalla les projeccions mundials, deixa l'augment del PIB espanyol en un 4% aquest any

4 min
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, a la roda de premsa d'aquest dimarts.

BarcelonaEl govern espanyol ha mantingut sense canvis el pronòstic de creixement de l'economia per a aquest any, però ha hagut de retallar-lo per al 2023, segons la revisió trimestral del quadre macroeconòmic de l'executiu. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha justificat la rebaixa per la conjuntura econòmica actual mundial i europea, molt afectades per la guerra a Ucraïna i l'encariment de preus de l'energia i de primeres matèries que se'n deriva.

La reducció coincideix amb la que també ha anunciat aquest dimarts el Fons Monetari Internacional, que ha tornat a rebaixar els pronòstics de creixement de l'economia espanyola per a aquest any i el vinent, com ja va fer a l'abril.

De fet, també a l'abril el ministeri d'Economia, l'encarregat de dur a terme l'actualització, ja va reduir del 7% pronosticat inicialment fins al 4,3% la taxa prevista de creixement del producte interior brut espanyol (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) per a enguany, una xifra que no varia amb la revisió de juliol presentada aquest dijous per Calviño. Sí que es revisa a la baixa, però, la taxa pronosticada per a l'any vinent, que cau 0,8 punts percentuals, fins al 2,7%.

Pel que fa als pronòstics de l'FMI, l'organisme preveu unes xifres de creixement clarament positives, del 4% el 2022 i del 2% el 2023, segons el seu informe trimestral de previsions macroeconòmiques publicat aquest dimarts. Ara bé, les últimes prediccions de l'organisme, a l'abril, eren del 4,8% i del 3,3%, respectivament.

Calviño insisteix en el "fort" creixement

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Calviño ha dit que el context actual és "d'elevada incertesa" i que està marcat per les "pressions inflacionistes que afecten les economies occidentals", derivades sobretot per l'encariment de l'energia que ha provocat fortes pujades de preus des de fa mesos.

Malgrat això, la vicepresidenta ha destacat el "fort creixement" de l'economia espanyola, gràcies -ha afegit- a la "recuperació de la inversió", molt aturada durant els dos anys de pandèmia i empesa ara pels fons europeus, i al "fort to de les exportacions de les empreses espanyoles", tot i que el dèficit comercial de l'Estat amb l'estranger ha empitjorat a causa de l'encariment de l'energia. Tanmateix, el que més ha destacat Calviño com a senyal d'optimisme és la bona evolució del mercat de treball "gràcies a la reforma laboral", amb més contractacions indefinides i "un fort ritme de creixement de l'ocupació", tot i que en la segona meitat de juny s'ha experimentat "un alentiment".

El quadre macroeconòmic és un dels elements que formen part del programa d'estabilitat que els governs dels països de la Unió Europea han d'enviar a Brussel·les com a part de la normativa fiscal comunitària. En aquest pla, els executius estatals detallen les seves projeccions sobre l'evolució de l'economia i, per extensió, dels comptes de l'administració pública. A més, el quadre macroeconòmic també serveix al govern per elaborar els pressupostos de l'Estat i per fixar el sostre de despesa .

El govern ha publicat el quadre sense esperar les dades oficials de creixement econòmic del segon trimestre, que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicarà aquest divendres. Aquell mateix dia l'INE també donarà a conèixer les dades avançades de juliol de l'índex de preus al consum (IPC), que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis de consum.

L'FMI es mostra pessimista

La rebaixa dels pronòstics de creixement de l'economia espanyola, però, no són una excepció. L'FMI també ha publicat la revisió de les seves previsions de creixement amb reduccions a la majoria de països del món i globalment. La institució espera que el PIB mundial s'incrementi aquest any a un ritme del 3,2%, quatre dècimes menys que la projecció de l'abril, i un 2,9% l'any que ve, set dècimes menys respecte l'anunciat fa tres mesos. "Les perspectives s'han enfosquit significativament des de l'abril", ha dit Pierre-Olivier Gourinchas, economista en cap de l'FMI.

L'organisme dirigit per Kristalina Georgieva justifica les retallades als pronòstics pel context d'alentiment de l'activitat global. Un alentiment que està provocat per la incertesa creada per la guerra d'Ucraïna, l'escalada de preus de l'energia i les primeres matèries, la frenada de la Xina , una hipotètica crisi alimentària als països en vies de desenvolupament i els colls d'ampolla creats amb la reactivació econòmica després de la pandèmia. "Aviat el món pot tambalejar-se capa a una recessió global, només dos anys després de l'última", ha afegit Gourinchas.

Entre els grans països de la UE, França registra reduccions inferiors a les d'Espanya (de 0,6 i 0,4 punts percentuals el 2022 i el 2023), mentre que Alemanya és la més perjudicada a causa de la forta dependència de la seva economia del gas rus : per a enguany, l'FMI retalla la taxa de creixement alemany del 2,1% anunciat a l'abril a l'1,2%, i per a l'any que ve la deixa en el 0,8%, quan tres mesos enrere el pronòstic era del 2,8%.

En canvi, la institució internacional millora els pronòstics per a Itàlia en 0,7 punts percentuals -fins al 3% per al 2022-, però per a l'any vinent els rebaixa un punt, fins al 0,7%.

La directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, en una imatge d'arxiu.

"El creixement a la zona euro també s'ha revisat a la baixa", assenyala l'informe de previsions de l'FMI. El document indica que "les perspectives millorades per al turisme i l'activitat industrial a Itàlia queden més que compensades per reduccions significatives a França, Alemanya i Espanya". Les raons són les repercussions que té la invasió russa d'Ucraïna, així com "l'assumpció de condicions financeres més dures" a causa dels increments dels tipus d'interès que ha d'anar aprovant el Banc Central Europeu des d'aquest juliol fins a finals d'any si es manté la inflació tan elevada.

Pel que fa a l'economia mundial, l'FMI retalla amb força les perspectives de creixement per als Estats Units, que l'FMI espera que creixi un 2,3% i un 1% aquest any i el vinent, xifres 1,4 i 1,3 punts inferiors a les projectades a l'abril, respectivament. L'organisme també avisa que "l'alentiment a la Xina persisteix" a causa de la forta incidència del coronavirus al país i les restrictives mesures de control que encara apliquen les autoritats de Pequín, un fet que des de fa mesos ha causat unes disrupcions a la indústria i als ports que han impactat negativament sobre l'economia mundial.

stats