Itàlia declararà les seves reserves d'or com a "propietat del poble italià"
El govern de Giorgia Meloni va resoldre la disputa amb el BCE, que havia plantejat dubtes davant la iniciativa italiana
RomaAmb les seves més de 2.450 tones d'or, Itàlia té les terceres majors reserves àuries del món només per darrere dels Estats Units i Alemanya. En un context internacional tan incert com l'actual, en què les crisis geopolítiques tenen una influència cada vegada més gran sobre els mercats, aquest metall continua sent un dels actius refugi per excel·lència; una carta comodí que permetria al país transalpí fer front a un període d'inestabilitat. Però a qui pertany aquest tresor custodiat pel seu banc central?
Aquesta és la qüestió que des de fa setmanes divideix la política i els experts a Itàlia, després que en plena negociació de la llei de pressupostos per a l'any vinent, el govern de Giorgia Meloni impulsés una esmena que inclou, explícitament, que les reserves d'or dipositades a Bankitalia –que tenen un valor de mercat estimat en uns 285.000 milions d'euros– són "propietat del poble italià".
La iniciativa va despertar la inquietud del Banc Central Europeu (BCE), que va instar el govern italià a no incloure en l'esborrany per als seus pròxims pressupostos generals la disposició sobre la propietat de les seves reserves d'or perquè, segons va denunciar la institució financera amb seu a Frankfurt, aquesta reforma posava en risc la independència del banc central italià. El BCE temia, a més, que aquesta iniciativa pogués obrir les portes al fet que les reserves d'or puguin ser utilitzades en el futur pel govern de Roma per finançar-se o fins i tot per reduir el seu inflat deute públic –que supera els tres bilions d'euros–, violant els Tractats Europeus que prohibeixen el finançament del sector públic a través dels bancs centrals. "El BCE segueix sense tenir clar quin és l'objectiu concret", va advertir l'institut emissor en una nota a principis de desembre, en la qual convidava a "les autoritats italianes a reconsiderar aquest projecte".
Les negociacions
Després de setmanes de negociacions, el ministre d'Economia, Giancarlo Giorgetti, va arribar a un acord amb la institució financera després de reunir-se amb la presidenta del BCE, Christine Lagarde, al marge de la reunió de ministres de Finances de la zona euro celebrada a Brussel·les. Unes converses durant les quals el govern italià es va comprometre amb la institució a no transferir l'or fora del balanç del Banc d'Itàlia, segons van confirmar fonts oficials.
En una carta enviada a Lagarde abans de la seva trobada, Giorgetti va detallar els termes de la nova esmena i va explicar que l'havia revisat en acord amb Bankitalia. "Soc aquí per tranquil·litzar-los: la disposició té com a objectiu aclarir en la legislació nacional que la custòdia i gestió de les reserves d'or del poble italià són responsabilitat del Banc d'Itàlia, d'acord amb les normes dels tractats de la Unió Europea”, va indicar el responsable del Tresor.
Per altra banda, el principal impulsor de la iniciativa, el senador Lucio Malan, va confirmar que l'executiu estava treballant en una nova redacció de l'esmena per eliminar així qualsevol preocupació del BCE. "Reivindicar la propietat de l'or del poble italià és una batalla històrica per a Germans d'Itàlia", va subratllar el líder al Senat del partit de la primera ministra, Germans d'Itàlia. "Vam plantejar la qüestió al Parlament el 2014 amb una iniciativa de Giorgia Meloni. Si aquesta batalla, com sembla, es converteix en llei, només podem estar satisfets". La seva aprovació com a part d'una de les esmenes als pressupostos, en qualsevol cas, està condicionada a una nova redacció del text que reafirmi el principi de ple compliment dels Tractats de la UE.
Batalla històrica
El debat sobre la propietat de l'or no és nou a Itàlia i s'ha reobert just quan el valor d'aquest metall ha tornat a aconseguir nivells rècord. En una entrevista al Corriere della Sera, l'exdirectiu de l'FMI, Carlo Cottarelli, va assegurar que es tracta d'una iniciativa simbòlica sense efectes pràctics que genera més preguntes que respostes. "Si realment volguessin plantar aquesta bandera, proposaria que la mateixa esmena aclareixi que el deute públic és deute del poble italià", va afegir l'economista.
No obstant això, més enllà d'una qüestió ideològica o propagandística, un informe intern del partit de la primera ministra publicat per mitjans locals va revelar la inquietud de l'executiu perquè part del capital del Banc d'Itàlia, incloses les seves reserves d'or, estan en mans d'entitats financeres, fundacions o companyies d'assegurances controlades en molts casos per grups estrangers. "Itàlia no pot córrer el risc que entitats privades reclamin drets sobre les reserves d'or dels italians. Per això necessitem una llei que aclareixi la propietat", assevera l'informe.
