Taylor Swift i Beyoncé fan créixer el PIB? L'impacte econòmic de la gira d'una superestrella
Les gires mundials de les dues cantants es noten en les estadístiques de consum i d'ocupació hotelera
BarcelonaThe Eras Tour, la gira mundial amb què Taylor Swift fa un homenatge als deu àlbums de la seva carrera, s'ha convertit en una màquina imparable de fer diners. La cantautora nord-americana ha generat una demanda sense precedents de venda d'entrades per als seus concerts, que des del març omplen estadis dels Estats Units i l'any vinent faran el salt al continent europeu. La dimensió del fenomen és tan gran, que està deixant un rastre de despesa que ja recullen els reguladors econòmics del país. L'huracà swiftie ha arribat a la Reserva Federal de Filadèlfia, que en un informe recent va destacar que, malgrat la lenta recuperació del turisme a la regió, el pas de la cantant per la ciutat va convertir el maig en el millor mes des de l'inici de la pandèmia per al sector hoteler local. Les tres hores d'himnes pop de la cantant es van convertir en un revulsiu per a la indústria turística de la zona, en un moment en què la inflació desbocada convidava al contrari.
Però, quina capacitat tenen les gires de les superestrelles per remoure l'economia de territoris sencers? "És un esdeveniment que mobilitza una gran quantitat de recursos en una zona relativament petita, com ara en les reserves hoteleres i dels restaurants. Pot arribar a ser un impacte realment notable", explica el catedràtic d'economia de la UB Joan Tugores. Aquesta economia dels esdeveniments massius sempre ha estat més associada a altres àmbits com l'esport, amb un discurs molt repetit sobre la bonança econòmica que aporta a un país convertir-se en l'hoste d'uns Jocs Olímpics o un Mundial de futbol. Però el negoci creixent dels macroconcerts i els festivals també comença a vincular-se cada vegada més a aquesta mena de missatges. "Hi ha elements de veritat [en el seu impacte]. El més cridaner és la desviació anecdòtica, tot i que després les estadístiques poden tenir una altra tendència", apunta Tugores. És a dir, que es pot tractar d'un xoc puntual sense implicacions a llarg termini.
Alguns analistes ja parlen del TSwift Lift (l'empenta Taylor Swift) per referir-se a les bones dades d'ocupació hotelera i de consum intern de les quals es contagien les ciutats nord-americanes on ha actuat la cantant de Pennsilvània. Per exemple, a Nashville –on va començar la carrera en l'escena del country– els ingressos per habitació disponible dels allotjaments es van duplicar durant les dates dels seus concerts. A Chicago, l'oficina de turisme i convencions va celebrar que la gira de Swift suposés un rècord històric d'habitacions d'hotel ocupades a la ciutat. "No és només la postpandèmia: hem tingut més habitacions plenes que mai en la història de Chicago", va afirmar l'organisme. Cadascuna de les tres nits de concerts a Chicago es va saldar amb més de 44.000 reserves i un total de 39 milions de dòlars d'ingressos per al sector hoteler.
Segons una enquesta de l'empresa de sondejos QuestionPro, els assistents a les cites nord-americanes de The Eras Tour s'estan gastant al voltant de 1.300 euros per concert, entre l'entrada, l'allotjament, el modelet escollit, el marxandatge i despeses associades a aquesta experiència musical. De fet, el portal assegurava que si es manté el ritme, quan s'acabi la gira haurà generat un impacte econòmic de 5.000 milions de dòlars, més que el PIB anual de 50 països. Només amb el preu de les entrades, el diari The Wall Street Journal també apuntava que el tour de Swift es pot convertir en el més gran en volum d'ingressos de la història de la música, arribant als 1.000 milions de dòlars i superant la gira de comiat del britànic Elton John.
És evident que Taylor Swift no és l'única estrella mundial capaç de fer trontollar les estadístiques econòmiques. Quan al maig Beyoncé inaugurava a Estocolm la seva gira Renaissance World Tour, l'últim titular que imaginàvem és que se l'acabaria fent responsable d'un repunt de la inflació. L'índex de preus al consum de Suècia va créixer aleshores un 9,7% respecte a l'any passat, segons l'agència estadística del país. "L'inici del tour de Beyoncé a Suècia sembla que ha tenyit la inflació del maig. En quina mesura és incert, però probablement 0,2 punts percentuals dels 0,3 que van afegir els hotels i restaurants", s'aventurava a dir l'economista en cap de Danske Bank a Suècia.
L'economista i catedràtic de la UPF Albert Carreras recorda que indicar l'impacte econòmic és un recurs molt comú en cites com els congressos i les fires. "Es fan notar en les xifres macroeconòmiques perquè arrosseguen visitants durant uns quants dies, però en cada cas cal observar si hi ha un impacte només en la despesa o efectes més importants", diu. Per exemple, si un esdeveniment aconsegueix crear nous negocis o una especialització en una ciutat on no existirien de cap altra manera, com s'ha dit sovint sobre la relació entre el Mobile World Congress i Barcelona. "No tots aquests arrossegaments són de la mateixa qualitat", afegeix.
Màrqueting i estratègies
Una de les grans diferències en les gires actuals de les superestrelles que pot explicar aquest impacte econòmic més important és l'anticipació que generen ara les xarxes socials. Gràcies a l'algoritme, un usuari europeu de TikTok fan de Taylor Swift haurà vist una infinitat de vídeos del The Eras Tour mesos abans de ni tan sols poder accedir a l'aferrissada pugna per la compra d'entrades. "Les xarxes han accelerat les campanyes de màrqueting de llançament. Això ja passava en sectors com els videojocs, però ara arriba a altres tipus de productes culturals", explica la professora dels estudis d'economia i empresa de la UOC Neus Soler. Aquestes expectatives i el FOMO –la por de perdre's un concert irrepetible– que generen Taylor Swift o Beyoncé poden motivar més demanda i són l'avantsala d'un rastre econòmic cada cop més visible a les estadístiques.
