Hisenda ja preveu que els perceptors de l'SMI continuïn sense pagar IRPF

MadridLa negociació per a una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) arrencarà sense discrepàncies internes en el si del govern espanyol, sobretot pel que fa als ministeris afectats: Economia, Hisenda i Treball, carteres que en ocasions anteriors han protagonitzat més d'un xoc al voltant de la mesura.

D'una banda, el ministeri d'Economia es fa seu l'informe del comitè d'experts de l'SMI fet públic aquest divendres, malgrat que inicialment va plantejar un vot particular vinculat a la metodologia que s'havia utilitzat. "Ens fem nostres les seves conclusions [dels experts] –ha afirmat el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, en declaracions als mitjans de comunicació aquest divendres des de Brussel·les–. La posició del govern és conjunta", ha reiterat. En la mateixa direcció s'ha pronunciat la titular de Treball, Yolanda Díaz: "El govern d'Espanya està alineat amb aquest informe. És la millor notícia que li podem donar al nostre país. No em distraurà res", ha afegit en referència als casos judicials que assetgen Pedro Sánchez i l'executiu espanyol.

De l'altra, Hisenda ja preveu que els perceptors de l'SMI continuïn sense pagar IRPF. "Estem oberts a analitzar l'actualització de la deducció vigent de l'IRPF per adaptar-la a la pujada de l'SMI", apunten fonts del ministeri de María Jesús Montero, que recorden que l'objectiu és que l'SMI "no estigui per sota del 60% del salari mitjà net", com indica la Carta Social Europea. En funció de la seva decisió, el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz, plantejarà una de les dues xifres dels experts a la mesa del diàleg social. Així, l'equip de Díaz no es mulla respecte a la tributació i s'aferra al fet que va demanar dues propostes al comitè.

En concret, el comitè d'experts que assessora el govern espanyol planteja elevar el salari mínim de cara al 2026 en 37 euros al mes (1.221 euros mensuals en 14 pagues), si es decideix que continuï exempt de tributació, o en 56 euros al mes (fins als 1.240 euros) si s'opta perquè tributi.

Xoc amb la patronal

Díaz també ha anticipat que la taula del diàleg social amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal CEOE "es reunirà de forma immediata". Fonts de Treball preveuen que es pugui convocar ja la setmana que ve. "Demano [als sindicats i la patronal] que estiguin a l’altura", ha apuntat Díaz. Malgrat que ha assegurat que no tira la tovallola en aconseguir un acord tripartit, el cert és que la negociació neix ferida de mort. No només perquè la patronal ha plantejat un increment d'un 1,5%, és a dir, molt per sota de la proposta mínima dels experts, sinó també perquè discrepa d'altres qüestions com la metodologia que ha utilitzat el comitè i la regulació de l'absorció dels complements de l'SMI que exigeixen els sindicats. En aquest últim sentit, Díaz ha confirmat que la transposició de la directiva europea que recull aquest canvi anirà en paral·lel a la pujada de l'SMI, però en decrets diferents.

Alhora, Díaz i el president de la patronal, Antonio Garamendi, fa setmanes que viuen en una confrontació constant. Fa temps que la taula del diàleg social no assoleix cap acord a tres bandes i el to s'ha elevat al voltant de propostes com els permisos retribuïts per defunció o per cures pal·liatives: "Lamento que el senyor [Antonio] Garamendi anteposi la reelecció a la CEOE a fer el bé pel seu país. Garamendi està centrat en la seva campanya [a la patronal] però no en la taula del diàleg social", ha afirmat Díaz. El mandat de Garamendi s'acaba el novembre del 2026.