Just Eat, al judici contra Glovo: "L'ús d'autònoms ha retallat molt els marges de la indústria"

BarcelonaL'endemà que Glovo celebrés el desè aniversari i l'inici d'un nou capítol en què promet contractar els repartidors —amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i representants dels sindicats majoritaris—, la plataforma torna a tenir cita als jutjats. Aquest dimarts ha començat el judici contra la companyia per competència deslleial al qual el seu competidor Just Eat li reclama una indemnització de 295 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis.

Precisament, la vista, que durarà fins divendres, ha arrencat amb la intervenció d'un dels advocats de Glovo per aportar com a "nou fet" la fotografia de l'acte d'aquest dilluns amb els cofundadors de l'empresa, Oscar Pierre i Sacha Michaud, al costat d'Illa i els dirigents sindicals de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Pepe Álvarez. Segons el seu parer, la trobada acredita el suport de les institucions al gir de la plataforma cap al model de riders assalariats. En roda de premsa, la consellera i portaveu de Govern, Sílvia Paneque, ha subratllat que el president català no va assistir a l’acte per "incidir" en el procediment judicial o perquè els advocats de Glovo en poguessin treure rèdit. "El president va aprofitar per reflexionar sobre l’àmbit econòmic i de progrés", ha apuntat.

L'ús de falsos autònoms de Glovo durant la primera dècada d'operacions és el motiu principal pel qual Just Eat ha portat la companyia catalana als tribunals. "[Aquest model] ha retallat molt els marges de la indústria", ha exposat el director general de Just Eat Espanya, Íñigo Barea, al jutjat mercantil número 2 de Barcelona. Segons la versió de la multinacional amb seu al Regne Unit, el fet que Glovo no contractés els repartidors li ha permès mantenir uns costos més baixos, ser més agressiu en les promocions de cara als usuaris i els restaurants i també oferir contractes d'exclusivitat sucosos als negocis amb qui treballa.

El model de Just Eat funciona, per una banda, oferint la seva plataforma tecnològica als restaurants que ja tenen la seva operativa de repartiment per connectar-los amb nous clients —això suposa el 70% del negoci a Espanya—; i, per una altra, l'empresa compta amb una flota de missatgers pròpia o a través de tercers —el 30% restant.

Que tothom estigui en plantilla els ha dificultat obrir el seu servei a noves ciutats o haver-lo de tancar assumint els costos dels acomiadaments, segons el director general. "Amb autònoms és molt més fàcil, només has de desendollar", ha dit. Barea ha exposat la "rigidesa" del model laboral, a diferència de la barra lliure dels falsos autònoms, que també els obliga a planificar els horaris dels riders amb antelació: "Si et sobren treballadors és una ruïna; si fas curt, augmenten les esperes i els clients no estan contents". De fet, ha admès que Just Eat es va plantejar treballar amb autònoms el 2016, però ho va descartar pels riscos legals.

Guerra de preus per captar restaurants

Barea també ha destacat l'agressivitat amb què Glovo negocia els acords d'exclusivitat amb els restaurants i ha posat com a exemple d'aquesta "guerra" el contracte amb un negoci de quinze establiments, on el preu de sortida de les negociacions era de 3 milions d'euros. "Havent de pagar els repartidors, no podem assumir aquestes quantitats", ha apuntat el director general de Just Eat Espanya com a argument per sostenir la competència deslleial de Glovo.

El directiu fins i tot ha assegurat que la companyia barcelonina va fer una campanya "bastant forta" l'any passat per pressionar restauradors perquè deixin de tenir repartiment propi i facin servir els seus riders per estalviar-se diners. "N'hi ha que han acomiadat la flota pròpia. ¿Per què contractar-los ells mateixos si algú els ho ofereix a la meitat de preu i els treu els maldecaps?", ha plantejat Barea.