Rècord sancionador de la Inspecció de Treball: gairebé 50 M€ en multes a Catalunya

BarcelonaLa Inspecció de Treball de Catalunya va superar durant el 2024 tots els seus registres i va batre el rècord en l'import de les sancions imposades a empreses. En total, van ser 49,4 milions d'euros en multes, un increment del 7,7%, per les 13.265 infraccions que es van cometre al llarg de l'any passat. Així ho va explicar la seva directora general, Laura Freixas, en el balanç de l’actuació del cos que vigila el compliment de la normativa laboral. Fins a 5.341 empreses van rebre una de les 11.786 denúncies que van arribar a la Inspecció.

La principal causa d’aquestes vulneracions de drets va ser l’incompliment de la normativa sobre el temps de treball, com ara la manca de sistemes de registre de la jornada laboral, l’omissió dels descansos del personal o l’excés d’hores extraordinàries. Del global de les infraccions, 2.339 van ser per aquest tema i van augmentar un 7% respecte al 2023. La segona categoria més comuna té a veure amb els permisos de treball, on es van detectar 1.378 incompliments. "Aquest àmbit s'ha incrementat molt per la coordinació amb els cossos de seguretat, que trepitgen el terreny per fer la inspecció ocular i dirigir més l'actuació cap on s'han detectat irregularitats", explica Freixa.

Amb aquesta col·laboració es refereix, per exemple, a les inspeccions en supermercats 24 hores en les quals han treballat conjuntament amb la Guàrdia Urbana. Més enllà del comerç, aquestes actuacions conjuntes amb la policia –que s'han disparat un 82%– també s'han produït a la construcció, el sector del transport o l'hostaleria. D'altra banda, això explica que hagin augmentat en un 35% fins a 1.453 les infraccions d'empreses amb empleats estrangers sense permís per treballar.

Un altre dels fronts que preocupa a la Inspecció de Treball són les pràctiques fraudulentes en la contractació: durant el 2024 es van transformar 7.368 contractes, com els casos en què treballadors temporals ja havien superat els períodes màxims autoritzats. Freixas remarca que l'organisme també es vol fixar més en les extincions de contractes durant el període de prova, per verificar si s'han utilitzat per evitar fer indefinit un treballador. De la mateixa manera, té com a objectiu prioritari tots aquells temes vinculats a la igualtat, ja que tan sols es van registrar 61 denúncies per motius com la discriminació per raó de sexe o l'assetjament sexual.

Un inspector per cada 10.000 treballadors

Cal tenir en compte que la Inspecció de Treball de Catalunya no té totes les competències en aquesta matèria al nostre territori. L'Estat és qui s'encarrega de les infraccions que tenen a veure amb la Seguretat Social, com ara investigar si els repartidors de les plataformes han de ser considerats falsos autònoms o assalariats. El cos de la Generalitat compta amb 191 efectius, dels quals 123 són inspectors, i sumarà sis noves persones aquest any. A aquests s'hi afegeixen els 116 inspectors i subinspectors de l'Estat que treballen al Principat. "Com més plantilla tinguem, a més centres de treball arribarem", admet Freixas. La necessitat d'incrementar el personal ha estat sempre la principal reclamació de l'anomenada policia laboral. De fet, la seva directora general reconeix que l'Organització Internacional del Treball (OIT) xifra la ràtio òptima en un inspector per cada 7.000 treballadors. Segons els seus càlculs, Catalunya compta ara amb un inspector per cada 10.000 empleats, encara lluny de la proporció idònia.

La Inspecció també s'haurà d'adaptar cada cop més als canvis tecnològics que afecten el món del treball. L'acord per reduir la jornada laboral, que encara ha d'aprovar el Congrés dels Diputats, inclou un reforç del registre horari obligatori pel qual aquest organisme es podrà connectar de manera remota i en temps real. Per fer-ho possible, però, és essencial executar noves inversions en les seves eines informàtiques que, de moment, no han arribat. "S'està treballant amb un equip de Madrid per analitzar-ho", apunta Freixas.