La regularització d’immigrants satisfà els empresaris
L'aportació dels treballadors estrangers és clau per al creixement de l'economia
BarcelonaAquests dies s'han pogut veure cues en molts consolats estrangers de diferents estats, per exemple del Pakistan, per obtenir els papers necessaris per entrar en el procés de regularització d'immigrants obert pel govern espanyol. Un procés que pot tenir un impacte directe en la vida d'aquestes persones, però també sobre les economies catalana i espanyola, ja que en un moment de creixement econòmic robust i amb una taxa d'atur que per primer cop en divuit anys ha baixat del 10% a Espanya, la força laboral estrangera és especialment benvinguda.
Per això, malgrat l'oposició del PP al procés de regularització, aquesta vegada les principals patronals s'han distanciat de les posicions dels populars i han aplaudit la mesura proposada pel govern de Pedro Sánchez. A Catalunya, el cas més paradigmàtic és el de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball. També Pimec està a favor d'aquest procés de regularització, igual que els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i el sindicat agrari majoritari a Catalunya, Unió de Pagesos.
L'argument principal d'aquestes organitzacions per donar suport a la mesura, a banda de raons de tipus social, és que moltes empreses i explotacions agràries es queixen de la manca de mà d'obra quan necessiten contractar treballadors. Una cosa que, en certa manera, no acaben d’entendre alguns socis de la Unió Europea, ja que Espanya –al marge de Finlàndia– és l’estat comunitari amb la taxa d’atur més alta de la UE, malgrat el descens, segons reconeix el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.
La veritat, però, és que l'ocupació dels nouvinguts cada cop té més pes en els mercats laborals català i espanyol i les empreses es queixen de les dificultats per trobar treballadors. De fet, al conjunt de l'Estat la mà d'obra estrangera ja suposa el 14% del total d'afiliats a la Seguretat Social, mentre que a Catalunya el percentatge és del 18%. L'increment dels últims anys ha estat molt ràpid. A Catalunya ja hi ha gairebé 700.000 afiliats estrangers. Però, sobretot, els últims anys s'ha registrat un augment important dels no comunitaris. El 2015, els afiliats a Catalunya de fora de la UE no arribaven als 250.000, mentre que una dècada després, el 2025, eren més del doble, poc més de 502.000 persones.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser molt clar sobre què pensen els empresaris de la regularització: "Els empresaris necessitem la immigració com l'aire que respirem cada dia". De fet, Sánchez Llibre va destacar "la valentia" del govern espanyol amb aquesta regularització, que, a parer seu, impulsarà la competitivitat de les empreses. "Tot allò que representi integració o aportació, o donar la benvinguda a tots aquells immigrants que es vulguin incorporar a l'economia, nosaltres hi donarem la benvinguda". De fet, el president de Foment assegura que la patronal té estudis que indiquen que l'economia espanyola necessitarà un milió i mig d'immigrants durant la pròxima dècada.
Per la seva banda, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, assegura que hi ha un vessant social, que és la regularització d'unes persones que ja són aquí. A més, indica que en l'àmbit econòmic les empreses assenyalen "com el primer dels seus problemes trobar personal" i, per tant, la mesura pot ser bona. Tot i això, matisa que caldran polítiques "d'inclusió i d'integració". Segons Ginesta, "la integració laboral requereix una inclusió prèvia". És a dir, cal donar una capacitació bàsica a aquests immigrants abans de la capacitació professional".
En cas contrari, adverteix el secretari general de Pimec, els immigrants que aconsegueixin la regularització podran trobar una primera feina, però, sense una capacitació suficient, després es poden trobar a l'atur. Aquesta manca de capacitació, explica, és la que fa que la taxa d'atur entre els immigrants sigui molt més alta que entre els nacionals.
De totes maneres, el secretari general de Pimec indica que, a diferència d'altres estats europeus, Espanya té un avantatge amb la immigració, pel fet que molts dels immigrants, sobretot els de l'Amèrica Llatina, tenen una millor formació que el gruix dels immigrants que arriben a altres països europeus.
Ginesta també creu que s'ha d'estudiar més el paper que poden jugar els denominats fluxos circulars. És a dir, la immigració temporal per a campanyes concretes. Per exemple, quan els espanyols anaven a França per a la verema i, un cop acabada, tornaven al seu punt d'origen a l'Estat. Un model que es pot replicar, per exemple, amb contractacions en origen per a la campanya de la fruita a Lleida, o per a la campanya d'estiu a les Balears.
En un sentit similar es pronuncia Unió de Pagesos, que reclama que la regularització vagi acompanyada d’altres accions per facilitar a la pagesia la contractació amb garanties d’aquestes persones. En aquest sentit, reclamen que s’habilitin mecanismes per disposar de recursos per a l’acollida, atenció i acompanyament de les persones que vulguin treballar a les campanyes agràries, alhora que es faciliti la seva capacitació.
