POLÍTICA MONETÀRIA
Economia 31/08/2012

Ombra de dimissió al Bundesbank

La baralla entre el BCE i el Bundesbank sobre el rumb a seguir en la crisi s'està desbordant. El president del banc central alemany, Jens Weidmann, medita plegar, en sentir-se aïllat a Frankfurt.

Isaac Lluch
2 min

BERLÍNLa setmana que ve serà una de les més importants per al Banc Central Europeu (BCE), que està a les portes del trencament d'un tabú: aprovar dijous un programa de compra massiva de deute estatal dels països més colpejats per la crisi. Per extremar el dramatisme, Alemanya va escampar ahir la por que Jens Weidmann, el president del seu banc central (Bundesbank), podria plegar i, de retruc, sortir del consell de govern de l'ens emissor de l'eurozona.

Fart que les seves idees d'estabilitat com a garant del dogma germànic no siguin considerades per la majoria de membres del BCE, Weidmann està a punt de seguir el camí que en el seu dia ja van recórrer altres alts càrrecs alemanys contraris a la línia marcada per Frankfurt. "El nostre president del Bundesbank cada cop l'està ballant més magra, i això recorda les dimissions d'Axel Weber [expresident del Bundesbank] i Jürgen Stark [excap economista del BCE]. Cap d'ells va poder aguantar la conducta del Banc Central Europeu", va alertar ahir el diputat expert en temes econòmics de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Klaus-Peter Willsch.

Suport de Merkel

En un correu electrònic al diari econòmic Handelsblatt , el parlamentari de les files de la cancellera Angela Merkel va assegurar que Weidmann només mantindrà la seva representació al BCE "si està segur que el seu país li dóna suport". En altres paraules, plegarà de Frankfurt si Merkel no ratifica la seva línia, oposada a la compra de bons estatals per part del BCE. En el cas que Merkel no doni copets a l'esquena a Weidmann -que va ser el seu assessor econòmic en el passat-, Alemanya es quedaria amb un representant al BCE: el director Jörg Asmussen que, amb tot, toca la partitura del president, Mario Draghi.

Weber va dimitir sorprenentment com a president del Bundesbank el febrer del 2011 -quan sonava com a favorit per rellevar Jean-Claude Trichet com a màxim guardià de l'euro-, precisament per la seva oposició a la compra de deute públic del BCE. El setembre del 2011, Stark va plegar també de Frankfurt en criticar la política de crisi del BCE. Un any més tard, Weidmann es veu en la mateixa cruïlla.

"Aquesta política està a prop de ser un finançament estatal a través de la impressió de diners", va denunciar fa poc Weidmann, que es queixava que aquest programa del BCE és "com una droga" que crea dependència als estats més endeutats, com Espanya, Itàlia i Grècia.

Les tensions a Frankfurt arriben al punt que Draghi va utilitzar abans-d'ahir la premsa alemanya ( Die Zeit ) per desmarcar-se del Bundesbank i defensar l'aplicació "de mesures extraordinàries" per alleujar els problemes dels països en crisi.

Negociació complicada

Weidmann, que insisteix que el BCE no ha de ser utilitzat com a salvador dels problemes polítics, sap que dijous la majoria dels vots del consell de govern del BCE tornaran a deixar-lo aïllat. Una altra cosa és que Draghi i Asmussen tractin de fer alguna concessió a Weidmann per no fer més evident la divisió al consell. El més calent és a l'aigüera. També per a Merkel, que necessita tenir Draghi com a aliat, però a qui pot resultar molt difícil despendre's del garant del dogma alemany.

stats