FINANCES
Economia 29/05/2014

El Parlament culpa l’Estat d’haver destruït el model català de caixes

CiU i ERC critiquen els supervisors i gestors en les seves conclusions de la comissió sobre les entitats

Xavier Grau / Roger Tugas
4 min

BarcelonaEl Parlament de Catalunya creu que l’actitud complaent del govern espanyol i el retard en la seva actuació un cop va esclatar la crisi financera van precipitar la fi del model de caixes d’estalvi. Una situació a la qual van contribuir altres organismes supervisors estatals com el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Aquestes afirmacions es contenen en les propostes de conclusions de la comissió d’investigació de les caixes, registrades ahir a la cambra catalana pels dos grups majoritaris, CiU i ERC, i que es votaran dimarts vinent perquè siguin aprovades. Un document pactat entre els dos grups i en què encara es podrien afegir aportacions i esmenes dels altres grups parlamentaris.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El document, al qual ha tingut accés l’ARA i que serà aprovat amb tota probabilitat, critica les incompareixences a la comissió de molts representants d’institucions de l’Estat, com els exministres Pedro Solbes i Elena Salgado, l’actual ministre Luis de Guindos, el governador del Banc d’Espanya Luis María Linde, i els seus predecessors Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Jaime Caruana, i la presidenta de la CNMV, Elvira Rodríguez.

Manca de col·laboració

El govern d’Espanya va intervenir en el sistema financer un cop va esclatar la crisi “amb un retard considerable”, diu el document, que assenyala que “si l’actuació s’hagués fet amb celeritat” amb els mecanismes de recapitalització, nous requisits de solvència, creació d’instruments de gestió d’actius tòxics i altres, “els danys sobre l’economia en general i la situació de les caixes d’estalvi en particular i el cost públic del rescat financer haurien estat menys importants del que han estat”. El document posa un exemple de com l’Estat no va fer tot el possible per salvar el model de caixes. “El canvi del 8% al 10% d’exigència de fons establert per a les caixes però no per als bancs ha estat un aspecte reiteradament posat com a exemple de la falta de col·laboració de les autoritats estatals per fer viable el model català de caixes d’estalvi”, diu el document. Però no només es culpa el govern espanyol.

Les crítiques s’estenen al Banc d’Espanya, el FROB i la CNMV. “El Banc d’Espanya no va garantir prou que les entitats financeres establissin polítiques de risc” i, a sobre, “va fomentar la participació indirecta en el negoci immobiliari”. Del FROB se’n critica el tracte diferent donat a CatalunyaCaixa i a Bankia. Per a l’entitat catalana no va establir un pla de negoci, cosa que va comprometre “encara més la seva viabilitat futura”, el que “sí que ha fet amb un altra entitat intervinguda, com és Bankia”. També es critica el retard amb què es va posar en marxa la Sareb ( banc dolent ).

Respecte al paper de la Generalitat a la crisi, les propostes de conclusions destaquen que les autoritats catalanes “van dur a terme una tasca de control del sistema financer de Catalunya en termes ajustats a les seves limitades competències”. S’hi afegeix que la Generalitat va adreçar diferents advertiments a les autoritats estatals, que no van ser escoltats, així com les seves demandes per crear molt abans un banc dolent o un fons de recapitalització.

També es valora positivament el paper jugat per l’Agència Catalana de Consum en tot el que fa referència als arbitratges per la comercialització de preferents.

El document pactat pels dos principals grups polítics aporta una sèrie de propostes i recomanacions, entre les quals la creació d’un banc públic català que, amb institucions com el Banc Europeu d’Inversions, pugui exercir de banca de desenvolupament per finançar projectes econòmics i socials, la internacionalització de l’economia catalana i la capitalització de les petites i mitjanes empreses. També es recomana a la Generalitat reforçar la normativa de control de les entitats financeres en el que té competències i es demana a les autoritats i reguladors espanyols que informin de manera més detallada la Generalitat. També es proposa un control més alt a les retribucions dels directius bancaris i una reforma de la normativa de taxació perquè les societats que valorin els immobles siguin independents de les entitats. També es reclama obrir un nou procés d’arbitratge per a afectats de preferents i altres productes semblants per un valor igual o inferior a 6.000 euros.

Les preferents, protagonistes

El document és dur amb els gestors de les caixes. S’analitzen una a una les entitats. Se’n retreu l’excessiva exposició immobiliària que tenien, la desmesurada expansió de la xarxa fora del territori històric, la seva poca professionalitat, la falta de control de risc i el recurs desmesurat a la banca majorista internacional per poder equilibrar l’excés de crèdit. També es critica la “lleugeresa i el descontrol en la comercialització de preferents i deute subordinat”. En el cas de CatalunyaCaixa es diu que “va existir una falta de rigor en l’emissió i comercialització” i fins i tot es van vendre a petits estalviadors que tenien productes amb capital garantit i que van convertir-los, en molts casos sense ser coneixedors de la seva complexitat, en productes especulatius amb una volatilitat potencial significativa.

De la segona entitat catalana també se’n critica “l’externalització de la definició de l’estratègia de l’entitat en una consultora externa”, la política agressiva de concessió d’hipoteques a col·lectius vulnerables i l’augment de retribucions a la direcció en plena crisi. També es critica l’augment de retribucions a Caixa Penedès “faltant a l’honorabilitat mínima exigible”.

Les conclusions de la comissió parlamentària es traslladaran a la fiscalia perquè incorpori la informació als diferents processos judicials oberts.

stats