La Cambra de Comerç alerta que les inversions en infraestructures d'aigua van tard i poden ser insuficients

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona ha alertat aquest dilluns que una part rellevant de les inversions en infraestructures hídriques previstes arran de l'episodi de sequera que va afectar Catalunya entre els anys 2021 i 2024 porten un retard o, en algun cas, estan encallades, entre les quals hi ha la dessalinitzadora de la Tordera i del Foix. Així mateix, l'organisme empresarial ha avisat que la normativa europea obliga les administracions a invertir més en potabilització i regeneració de l'aigua, la qual cosa pot obligar a incrementar en un futur les inversions en aquest àmbit.

Durant el període de sequera, la Generalitat va aprovar un seguit de projectes per millorar i ampliar les infraestructures hídriques a Catalunya. En total, es preveuen inversions per incrementar en 311 hectòmetres cúbics (hm³) els recursos hídrics del país, amb un valor total de 2.531 milions d'euros a executar abans del 2030.

D'aquestes, de moment l'Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra calcula que uns 378 milions d'euros d'inversions estan en execució sense cap previsió de retard, que representen una capacitat de 34 hm³ (d'aquestes, uns 12 milions i 8 hm³ ja estan acabades i 132 milions i 33 hm³ més estaran acabades aquest mes d'abril). A més, projectes per valor de 813 milions i 100 hm³ estan en fase d'estudi també dintre del calendari previst.

Per contra, hi ha inversions per valor de 1.146 milions d'euros, que aportaran 167 hm³ de recursos més, que estan en estudi o execució, però que ja porten un retard inferior a un any, mentre que uns altres projectes per 195 milions i 10 hm³ més porten més d'un any de retard. "No hi ha marge per a més retards", ha declarat Alicia Casart, directora d'estudis d'infraestructures de la Cambra barcelonina.

Entre els projectes amb més retard destaquen en "vermell d'alarma" les dessalinitzadores dels rius Tordera (on ja n'hi ha una) i Foix, que estan "subjectes a un conveni per llançar execució d'obres", però que encara no s'han iniciat, ha explicat Casart. "La qüestió sense definir és el finançament", ha aclarit.

A més, Casart ha assegurat que la legislació de la Unió Europea inclou "una gran exigència" a totes les administracions públiques per incloure, sobretot, inversions en potabilització i regeneració de l'aigua. Aquesta normativa comunitària requereix "moltes inversions que superin amb escreix les que ja estan previstes", ha afegit la responsable d'infraestructures de l'ens cameral. En aquest sentit, ha recalcat la importància de dur a terme projectes sobretot a la conca del riu Besòs per tal que tingui "un sistema de regeneració com el que ja hi ha al Llobregat".

Compromís de la Generalitat

El vicepresident de la Cambra de Barcelona i president de la multinacional de piscines Fluidra, Eloi Planes, ha qualificat de "bona notícia" el fet que "el Govern manté el seu compromís" amb el pla d'inversions. "Hem tingut la sort que ha plogut molt, però que ningú s'equivoqui: tornarà a ploure molt poc. El Govern no aixecarà el peu", ha dit, per la seva banda, Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, en l'acte de lliurament dels reconeixements a les empreses catalanes que han implementat el Pla d'Estalvi.

La Cambra ha premiat una cinquantena de companyies que van dur a terme inversions destacades per millorar la seva eficiència hídrica. Segons càlculs de l'Observatori, les empreses van assolir un estalvi de l'11,9% respecte als consums d'aigua durant l'episodi de sequera, cosa que representa una reducció del consum de 31,6 hm³, que se sumen a la reducció del 24,5% gràcies a inversions en els anys anteriors a la sequera. Planes ha destacat que les empreses han fet aquestes inversions "a pulmó", és a dir, sense ajudes públiques.