Antoni Cañete: "Catalunya renuncia a uns recursos que té per millorar la gestió de les baixes"

BarcelonaAntoni Cañete i Martos (Barcelona, 1963), és el president de la patronal Pimec des del febrer del 2021. Amb ell repassem la recent polèmica amb la consellera de Sanitat, Olga Pané, que va retirar una mesura que havia estat ben rebuda per les patronals: incentivar els CAP perquè redueixin el nombre de baixes laborals. També analitzem el procés de regularització d'estrangers que s'ha posat en marxa, així com les conseqüències de la guerra a l'Iran per a les empreses.

L'absentisme s'ha convertit en el gran cavall de batalla de totes les patronals. Realment és tan greu el problema? Hi ha tant absentisme?

— Sembla que parlar de l'absentisme vulgui dir parlar malament de les persones treballadores, quan realment l'absentisme és un terme molt ampli. Quan nosaltres vam començar a preguntar a les empreses pels seus problemes, del primer que ens parlaven era sobre trobar gent. Però el segon problema era del tema de l'absentisme. Ningú s'havia atrevit a tractar-ho. Vam fer un estudi. I el febrer del 2024 vam ser la primera organització de Catalunya i de tot l'Estat que va posar blanc sobre negre, amb dades, el tema de les baixes laborals, que és una part de l'absentisme.

L'absentisme no és un concepte massa ampli, que inclou massa coses i que no és el mateix una baixa laboral mèdica justificada que l'absentisme?

— Per això el matís és important. Podríem parlar d'absència, les hores executades sobre les quals es paguen. Vam buscar una cosa molt concreta i que està registrada, que són les baixes laborals en IT [incapacitat temporal] que és una part de l'absentisme. I a partir d'aquí és quan va començar a veure's la dimensió de la tragèdia.

Es donen masses baixes?

— No, tractem-ho amb rigor i seriositat. Quan per primera vegada agafem les dades de baixes laborals en IT, el que detectem és que a Espanya està molt amunt, i Navarra i Catalunya estan en el 6% i Extremadura en l’1,9%. És curiós, eh?

Hi haurà alguna causa.

— Veient l'evolució de la dada, constatem que s'està produint un increment importantíssim i una concentració molt més important a Catalunya que en altres territoris. Detectem que aquest problema té els seus colls d'ampolla. I què fem? Parlem amb els sindicats, amb el Col·legi de Metges, i amb les administracions. Quan vam aprofundir més en la dada, vam veure que es produeixen per moltes causes. L'edat de la població és un element a tenir present. A més, vam veure que el tipus de sector d'activitat també té una incidència. Però el que vam detectar és que tenim un problema en el sistema: els nostres temps de tractament i d'atenció són molt més llargs que en altres territoris.

Per tant, hi ha un coll d'ampolla en el sistema sanitari?

— Sí. Hi ha un coll d'ampolla en el sistema sanitari. Detectat i focalitzat. Això té un cost molt important. El té per a les persones, en primer lloc, que en alguns casos no són ateses quan estan malaltes o que, d'alguna forma, no són tractades correctament. Això té un cost també per a tots nosaltres, un cost social, i per a les empreses. Un estudi de l'Airef assegura que això té un cost per al país de 30.000 milions d'euros, aproximadament, per la part pública. I quan PIMEC ha fet la part complementària del que significa, en aquest cas, a Espanya, per a la part privada, són 32.000 milions d'euros més. Estem parlant d'un cost de 62.000 milions d'euros per les baixes laborals. Per tant, esclar que hem de dedicar recursos, i sobretot que la gent estigui bé.

I com poden arribar les solucions?

— El primer pas és reconèixer que tenim un problema. El nostre PIB no està creixent perquè estiguem millorant la competitivitat o la productivitat, sinó perquè estem incorporant més gent al mercat laboral. Per tant, l'element que hem d'atacar és fer les nostres empreses competitives. Hem de poder pagar millors salaris, però, per a això, necessitem empreses molt productives, molt competitives. Aquest debat no és menor. L'expressió "me voy a coger la baja" no hauria d'estar normalitzada. Vull posar damunt la taula el debat sobre el que va fer el Govern quan va posar uns cartells als CAP que assenyalaven que Catalunya representa el 17% de l'afiliació i al mateix temps el 25% de les baixes laborals. S'ha de fer un ús responsable dels recursos públics. Hi ha uns recursos per millorar d'alguna forma el sistema primari que nosaltres estem tornant any rere any a l'Estat. Catalunya disposa de 60 milions per poder generar dinàmiques que puguin millorar la gestió que s'està fent de tot aquest tema als CAP i, com d'alguna manera no en fem un ús, els retornem. El Govern proposava utilitzar aquests recursos d'una manera que nosaltres estàvem d'acord: perquè les persones siguin més ben ateses i siguin més ben tractades. Per això estan aquests recursos. El que proposa Pimec és poder utilitzar-los perquè les persones siguin tractades a temps quan estan malaltes. També que se'ls hi facin les proves necessàries l'abans possible. Aquestes situacions suposen un problema per a les persones, i també tenen una conseqüència en la seva activitat laboral. Això no és demanar que no es donin baixes, és un discurs de donar-les pensant en la persona.

I aquests recursos hi són?

— Hi són i hem pres la decisió després d'una situació ideològica de retornar-los o no utilitzar-los perquè el que havia fet la consellera i el que s'havia dit és: els volem fer servir per millorar l’atenció primària, que és on està el coll d'ampolla.

Això era incentivar els CAP.

— Què vol dir la gestió? Tractar abans els pacients que estiguin d'alguna forma en malaltia i poder fer-los les proves més adequadament.

Això també pot crear un problema si tu tractes millor o abans els treballadors.

— No es parla de treballadors aquí, el que es diu és: nosaltres tenim uns recursos i què podem fer perquè el sistema sigui eficient. Possiblement, el que podem fer-ne és una millor gestió, que els tractaments es facin una mica abans perquè la gent pugui ser curada més ràpidament. Això s'ha tirat enrere.

Les mútues hi podrien ajudar?

— El que no té cap explicació és que el sistema estigui col·lapsant i tenint la mútua disponibilitat per poder-lo descol·lapsar, no s'autoritzi.

Amb els recursos que tenim es podria accelerar tot el tema de la tramitació i les llistes d'espera?

— Més del 60% de les baixes de llarga durada a Espanya estan a Catalunya. Això vol dir que hi ha una persona que està malalta i que està de baixa i que la seva baixa que és de llarga durada ha de ser revisada per veure si està en condicions de tornar a treballar. És un problema per a la persona i és un problema per a l'empresa. Pimec, en la proposta de pressupostos, vam proposar posar recursos per millorar la gestió de l'ICAM. I es van posar 10 milions, que vam acordar amb els sindicats. Amb 10 milions només s'han resolt més de 6.000 expedients. Ara el Govern retira la proposta d'utilitzar aquests recursos per millorar on tenim el coll d'ampolla. Què proposa Pimec? Un debat no ideològic, seré, amb el Govern, els partits, els sindicats i nosaltres, com a agents i interlocutors, per fer, d'alguna forma, l'anàlisi de la situació i no retornar els diners. Les baixes a la gent s’han de donar. I serem els primers que ho demanarem, ho exigirem. Ho hem fet a l'IT, ho hem fet a les baixes de llarga durada, però el que no ens podem permetre és no tractar el problema. Perquè, si tractem aquest tema i ho fem bé, tindrem persones ben tractades, amb les proves i, per tant, curant-les, que és el més important.

I això amb la població cada cop és més envellida.

— Ho hem d'assumir. La societat està canviant molt. El sistema ha de ser sostenible, les pensions, el nostre estat del benestar ha de ser sostenible. I per això necessitem crear riquesa, crear activitats, ser competitius. I la gent el que necessita són bons sous. Que la inflació el que ens està fent és que la gent cada dia tingui més problemes, com el tema de l'habitatge.

Tot això lliga amb el procés de regularització, que pot servir per rejovenir aquesta força laboral.

— Entre l'any 2020 i el 2023 vam perdre 50.000 persones registrades per poder treballar. Població activa. 50.000 persones menys. I es van crear 280.000 llocs de treball entre l'any 2020 i l'any 2023. Dades registrades de nova ocupació. Si no haguéssim vingut 330.000 migrants, aquests 330.000 llocs de treball que necessitem, no els hauríem pogut cobrir, que és el primer problema per no perdre activitat i no perdre, d'alguna forma, recursos i ingressos. Per tant, el debat és aquest, t'agradi o no t'agradi: la immigració és necessària.

I, en conseqüència, aquest procés de regularització té lògica.

— La situació que tenim actualment, de gent immigrada, no regularitzada, sense papers, és un problema. Necessitem immigració i la necessitem regulada. Són persones que estan en una situació irregular i que moltes vegades han d'incorporar-se de forma precària. I això, què és el que fa? Potser no cotitzen. A Catalunya s'ha passat dels 6 milions als 8 milions d'habitants. I molts d'ells, d'alguna forma, han vingut per una població immigrada. Nosaltres necessitem immigració i la necessitem regulada. Ara, l'hem de regularitzar, i l'hem de regularitzar bé. Per això, aquesta regularització ha de venir acompanyada de recursos. Recursos, primer, per fer-la administrativament correcte, que no hi hagi un coll d'ampolla administratiu. Segons les dades, es parla de 500.000 persones. Això és regularitzar molta gent. I després, dotar-la de recursos, perquè el que se li ha de proveir a aquesta gent és formació per a la integració. Perquè si aquesta gent es queden a l'atur i no són ocupables, tindrem un problema per al sistema. Ja estem treballant en el primer projecte europeu, conjuntament amb Itàlia i Grècia, per a la contractació en origen. I estem treballant ja a Egipte i estem treballant al Marroc per fer contractació en origen. També diem que hem de potenciar la migració circular. Per tant, immigració, sí, regulada, sí, en recursos, sí, i, a més, en sistemes que puguin permetre contractacions en origen. I també la circular, que és el que hem practicat tota la vida. Gent que vingui perquè hi ha feina i torni al seu país, perquè la gent vol estar al seu país.

Com impacta a les pimes la guerra de l'Iran?

— La situació geopolítica ens impacta d'una forma molt general, perquè avui dia és un tema global, però ens arriba de forma particular, sobretot a les pimes. I, com passa en totes les qüestions com aquestes, a la part més feble de la cadena: l'autònom. No pot ser, en la primera setmana, que augmenti el preu del petroli a 94 dòlars el barril, i en una setmana, el preu del gasoil o del subministrament energètic pugi al mateix nivell que va trigar sis setmanes quan la guerra d'Ucraïna i el barril estava a 144 dòlars. Algú no està fent bé les coses. Si en el tema energètic, nosaltres no tenim tanta dependència, ¿com és possible que la translació en la nostra inflació estigui pràcticament en un punt per sobre de la mitja europea? I si nosaltres no controlem d'alguna forma la nostra inflació, perdem competitivitat, i les persones, d'alguna forma, tenen menys disponibilitat de renda. I tindran menys consum. Si tenen menys consum s'aturarà l'activitat, per tant, minvarà el PIB.