Patronals

La gestió econòmica irromp a la campanya per a la Cambra de Barcelona

Els crítics al govern de Mònica Roca retreuen la gestió financera de la institució

4 min
La Llotja, seu de la Cambra de Comerç

BarcelonaAmb l'inici de setembre, el nou curs també comença per a l'empresariat. Les pugnes i les tensions –les que van més enllà de la gestió empresarial– es calmen durant l'estiu, però on hi va haver foc queden brases, i aquestes reviuen amb el retorn a l'activitat. Vam deixar enrere el juny amb una batalla candent de cara a les eleccions a les cambres de comerç catalanes, que se celebraran d'aquí tot just quinze dies (entre el 15 i el 20 de setembre), i si bé les dues candidatures que es presenten a la de Barcelona estan seguint estratègies diferents per a la campanya, la tensió es fa evident entre bambolines.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

D'una banda, la llista dels independentistes Eines de País - Un Pas Més, amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), manté el nivell d'activitat i d'actes de mobilització del votant que ja va demostrar en les passades eleccions del 2019. La candidatura, de la qual formen part l'actual presidenta, Mònica Roca, i gran part de la resta del seu equip, ha començat el curs amb actes programats fins a l'últim dia de les votacions, inclòs. D'altra banda, la llista Va d'Empresa, liderada per l'exdirectiu del DKV Josep Santacreu, manté un perfil més baix: ni actes, ni entrevistes; però tot apunta que la mobilització s'està fent fora del focus.

Fins ara, però, gran part de la campanya s'ha basat en parlar del govern cameral actual i com s'ha gestionat la institució els últims quatre anys. De fet, una de les principals crítiques de la llista alternativa a l'actual govern d'Eines de País és, precisament, els comptes de la institució. Segons expliquen fonts de l'oposició a l'ARA, "l'actual govern de la Cambra ha gestionat malament els comptes: l'anterior president, Miquel Valls, va deixar més de 13 milions a la caixa; quatre anys després només n'hi ha quatre", critiquen.

Davant aquestes crítiques, des del govern actual expliquen que "el que no té sentit és tenir tresoreria de manera ociosa, i menys en una entitat que està al servei de les empreses i que el que ha de fer és utilitzar aquests diners per a la missió que se li ha encomanat". Però ¿com s'ha gestionat realment la institució en aquest mandat?

Tresoreria

Els balanços de la Cambra de Comerç de Barcelona, disponibles al públic a través de la seva pàgina web, mostren que, efectivament, en el tancament de l'exercici del 2018, l'últim complet del difunt president Miquel Valls, hi havia 13,2 milions d'euros a la caixa, una xifra que, en el tancament del 2022, va baixar a 4,7 milions d'euros. Però, segons el tresorer de la Cambra, Jordi Pomarol, cal mirar més enllà d'aquesta partida: "És veritat que el 2018 hi havia 13 milions i ara n'hi ha 4 a la caixa, però el que no diuen és que tenim 3,6 milions en inversions financeres, en un fons que dona un 4,5%, i aquests també s'han de sumar", una quantitat que es troba a la partida V. Inversions financeres a curt termini.

Cal tenir en compte, diu Pomarol, que "gran part de la nostra activitat prové de fons europeus que triguen mesos a arribar, i el decalatge pot ser d'entre sis i vuit mesos". Aquesta partida apareix als balanços com a "Deutors per RCP, comercials i altres comptes a cobrar", que en el tancament del 2022 era d'11,47 milions d'euros. Tenint en compte que en el tancament del 2018 aquesta partida era de 5,5 milions d'euros, "la xifra comparable entre el govern anterior i l'actual seria de prop de 19 milions el 2018 i de 19 el 2022; per tant, és el mateix, gestionat de manera diferent", explica el tresorer.

Alhora, pel que fa a un augment en la partida de personal, també criticada per l'oposició, des de la institució aclareixen que "efectivament s'ha augmentat força la plantilla perquè fins ara hi havia una gran part de la feina externalitzada que s'ha apostat per internalitzar", i també perquè "la Cambra tenia una bossa important de falsos autònoms que hem netejat", expliquen.

Inversions

Més enllà dels números freds dels balanços, "hem invertit 5,2 milions d'euros per un període de quatre anys a fer activables espais que té la Cambra i que fins ara no s'utilitzaven". Part d'aquesta suma ha anat a la remodelació de l'edifici de la Diagonal, una inversió de 7,5 milions –la meitat finançada per la tresoreria i l'altra part amb un préstec a llarg termini–, que quan s'acabi permetrà que set de les 10 plantes de l'edifici les puguin llogar empreses per al seu ús. "Fins ara aquest edifici estava ocupat per 200 persones, i quan estigui actiu per als externs esperem que l'ocupin més de 600 i generi 1,4 milions anuals", explica Pomarol. A més, segons un estudi d'Aguirre Newman, un cop finalitzades les obres, "la Cambra pot incorporar un valor patrimonial de 14 milions d'euros" derivat de la revalorització de l'edifici.

En la mateixa línia, s'han invertit 800.000 euros en l'edifici que la Cambra té a Vic amb la mateixa finalitat. També es van invertir prop de 700.000 euros per remodelar la Llotja de Mar i "poder-la explotar per a més visites i actes, cosa que reportarà 1,5 milions més que abans", explica el tresorer.

Els números vermells

Amb tot, els tres darrers anys de tancament en negatiu també han incrementat les crítiques: la Cambra va tancar l'exercici del 2020 amb pèrdues de 477.551 euros; el 2021 amb 300.000 de números vermells i el 2022 amb un resultat negatiu de 803.345 euros. Segons l'actual govern, les crítiques els "sorprenen" perquè "el nostre ple ha aprovat tots els pressupostos, que ja incloïen aquesta previsió de resultats, per unanimitat; exceptuant l'últim, en què hi va haver tres abstencions", asseguren. La justificació de les pèrdues del darrer exercici és, segons Pomarol, "que la guerra a Ucraïna va fer caure els certificats d'exportació, que suposen el 70% de l'exercici de la Cambra, i també perquè l'ajuda del kit digital que estava pressupostada en 1,5 milions va acabar sent de 200.000 euros", explica.

Sigui com sigui, l'actual govern defensa les seves decisions comptables: "En menys de deu anys s'hauran recuperat tots els diners invertits i s'haurà incrementat força el patrimoni; deixem una Cambra molt més forta financerament".

stats