Pla de xoc del Govern per donar una sortida industrial a 1.820 M€ dels Next Generation no assignats

BarcelonaLa Generalitat ha fet un pas més en les seves demandes per gestionar els fons Next Generation. Després de mesos criticant la seva ineficiència i mal disseny, ara ha fet una proposta concreta per assumir-ne directament la seva gestió en l'àmbit industrial.

El departament d'Economia i Hisenda ha plantejat crear un Perte Territorial per fer arribar 1.820 milions d'euros a les empreses industrials catalanes procedents de les convocatòries de l'Estat que han quedat desertes i del nou tram d'aquests fons que arribarà a l'Estat, conegut com a addenda del Pla de Recuperació.

La proposta consisteix a posar el 65% dels recursos per assignar, tant de les convocatòries desertes com de la part de l'addenda que el govern espanyol previsiblement destinarà a la indústria, a disposició de les comunitats autònomes, és a dir, 8.100 milions d'euros. D'aquests, d'acord amb el seu pes en el sector industrial de l'Estat, equivalent al 22,5%, a Catalunya li correspondrien 1.820 milions d'euros.

Fins al moment, el 72% dels fons Next Generation que l'Estat ha destinat a la indústria a través de diverses convocatòries del Mecanisme de Resolució i Resiliència (MRR), el principal instrument de gestió dels fons i que està controlat directament pel govern espanyol, han quedat deserts. Això significa que 2.539 milions d'euros han quedat sense assignar, d'un total de 3.504 euros. Aquest percentatge és molt superior al còmput global: el nombre total de recursos sense adjudicatari és del 31%.

Falta d'adaptació i coneixement

La consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, que fa temps que critica la gestió estatal d'aquests fons, ha lamentat que aquests percentatges tan elevats de no assignació fa que s'estiguin perdent oportunitats històriques per transformar l'economia.

"La principal raó és que les convocatòries estan mal dissenyades, no adaptades i aterrades a particularitat de cada territori. L'estat no disposa del coneixement necessari del teixit productiu de cada territori, un coneixement que nosaltres sí que tenim", ha defensat. El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, ha atribuït aquesta gestió a la falta de política industrial per part del govern espanyol: "A tota Europa, la política industrial havia passat de moda, és ara que torna, l'Estat ara es troba amb molts recursos i és lògic que tingui dificultats en l'assignació. Està molt desentrenat".

De fet, dels 3.484 milions d'euros que els diferents ministeris han transferit als departaments de la Generalitat a través de les conferències sectorials, no n'hi ha cap destinat a fer política industrial, perquè se'ls ha quedat íntegrament el ministeri. "S'han fet una gestió centralitzada tot i tenir competència compartida per a la planificació en el sector industrial", ha afegit Mas. La proposta la faran arribar al ministre d'Indústria, el català Jordi Hereu, i al successor de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que a partir de l'1 de gener assumirà la presidència del Banc Europeu d'Inversions (BEI).

Tres línies d'ajuda

La proposta de la Generalitat per al Perte Territorial s'estructura en tres línies d'ajuda: innovació, inversió i nova producció. La primera destinaria fons per donar suport en R+D, innovació per a pimes i en matèria d'organització i estudis i consultoria per a pimes. La segona pretén finançar actuacions per a la promoció d'energia renovable, mesures d'eficiència energètica i digitalització.

En el cas de la línia de nova producció, els diners estarien destinats a la producció de bateries, panells solars, turbines eòliques, bombes de calor i emmagatzematge de carboni, entre d'altres, així com la producció i el reciclatge de les matèries primeres.

"Estem a l'equador del desplegament d'aquests fons i creiem que ha passat prou temps, la distribució d'aquests recursos no està funcionant com caldria, sobretot al sector industrial. És una oportunitat històrica que requereix una responsabilitat històrica", ha advertit la consellera. "El que diem és que volem aquests diners i assumir la responsabilitat del que l'Estat s'ha compromès amb la Unió Europea", ha afegit Puig. En cas de no gastar-se els diners assignats, aquests retornarien a la UE.

El Perte del cotxe elèctric, màxim exponent

Si hi ha un cas paradigmàtic d'aquesta falta d'assignació de recursos aquest és el del primer Perte del Vehicle Elèctric i Connectat (VEC), que només va aconseguir assignar 792 milions d'euros, l'equivalent al 30% dels quasi 3.000 milions d'euros que s'havien previst inicialment.

La mala gestió d'aquella convocatòria va tenir el seu cap de turc –Raül Blanco, ara president de Renfe, va ser destituït com a secretari general d'Indústria i Pime–, i va obligar el govern espanyol a replantejar el Perte per donar més temps a les empreses.

A Catalunya, el principal damnificat va ser el projecte industrial més important: Iljin Materials –ara Lotte Energy Materials Spain– es va quedar fora de la resolució provisional, segons el govern espanyol, per la falta d'encaix del producte que fabricava a Mont-roig del Camp en la cadena de valor del vehicle elèctric. En la resolució definitiva es va corregir, cosa que va tornar a passar amb la segona convocatòria del Perte, que finalment destinarà 49,2 milions a aquesta empresa, la més important dels cinc projectes que l'executiu espanyol va aprovar per a Catalunya.

El total de recursos que han quedat sense adjudicatari en les convocatòries industrials realitzades fins ara ascendeix a 2.545 milions, la major part dels quals de la convocatòria d'ajuts a actuacions de la cadena industrial del vehicle elèctric, amb un import desert de 2.181 milions d'euros, equivalent al 73% de l'import total.