El fiscal estima possible conducta dolosa de Deloitte

Alejandro Luzón revisa la seva posició anterior, quan va decidir no imputar la consultora

El fiscal Alejandro Luzon assenyala en el seu informe sobre la conducta de l'auditora Deloitte i el seu soci Francisco Celma respecte als seus informes sobre la sortida a borsa de Bankia l'any 2011 que va poder-hi haver "conducta dolosa".

El fiscal, que ara és membre de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat –des d'on manté la responsabilitat en el tema Bankia– cita la sentència del Tribunal Suprem que va elevar l'any 2002 la condemna de Mario Conde de 10 a 20 anys de presó, i el ponent de la qual va ser el magistrat José Antonio Martín Pallín, ara magistrat emèrit del Tribunal Suprem.

En aquesta sentència s'assenyala, sota inspiració del cas Enron als Estats Units, "que no es pot oblidar com s'ha posat de relleu en esdeveniments molt recents –cas Enron– que han tingut una transcendència informativa universal, que no s'ha de descartar la possibilitat de la participació, per cooperació necessària, de les entitats auditores que, en realitzar la fiscalització externa de la comptabilitat, col·laboren i es presten a la formació d'uns comptes anuals o balanços falsejats".

El fiscal, per això, dóna suport a la petició de les acusacions populars al jutge adreçada que l'auditora Deloitte com a persona jurídica i el seu soci Francisco Celma siguin imputats. El jutge Fernando Andreu els ha citat en qualitat d'investigats per prestar declaració el proper 20 de juny.

Luzón admet que en el seu dia, després de la declaració de Celma com a testimoni, es va oposar a imputar tant el soci com l'empresa auditora. Ara esgrimeix que ha conclòs un expedient sancionador de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) on s'han declarat els auditors responsables d'una infracció continuada molt greu en relació amb els treballs d'auditoria del Grup Bankia realitzats sobre els estats financers intermedis resumits consolidats del període comprès entre l'1 de gener i el 31 de març del 2011 i sobre els comptes semestrals consolidats resumits a 30 de juny del 2011 de Bankia SA i societats dependents.

Però, a més, el fiscal Luzón cita un altre fet de gran importància: l'informe dels pèrits judicials Víctor Sánchez i Antonio Busquets, entregat el 30 de març passat. El fiscal apunta la contundència dels dos pèrits a l'hora de definir el treball dels auditors, que estaven en condicions de descriure les irregularitats, cosa que no van fer.

Assenyala que aquests informes pericials actuen com un "contraperitatge dels informes pericials de part [de Bankia i dels imputats, per exemple] i no només vénen a ratificar les seves primeres conclusions [primers dos informes], sinó que es mostren més crítics amb el paper dut a terme per Deloitte i el seu soci Francisco Celma, en què van realitzar afirmacions d'indubtable gravetat i transcendència".

Luzón assenyala que la instrucció no podia tancar-se sense escoltar Deloitte i Celma en qualitat d'investigats –imputats.

Elemental, que diria Sherlock Holmes al seu amic, el doctor Watson.

Més continguts de