Salaris lluny del nivell precrisi: el sou real dels treballadors encara és un 6,5% inferior al 2008

El poder adquisitiu es recupera aquest any però segueix encara 1.500 euros per sota de fa una dècada

El salari brut dels treballadors catalans va pujar al segon trimestre un 1,9%, més del doble del que ho va fer la inflació. Ara bé, els sous són molt lluny d’haver recuperat els nivells previs a la crisi. El salari brut (abans d’impostos) és encara 1.563 euros anuals més baix que el 2008 un cop es descompta la inflació. Això vol dir que cada treballador català té 130 euros mensuals menys per gastar dels que tenia quan va esclatar la crisi, fa més d’una dècada.

El cost salarial per a les empreses, és a dir, el que cobra cada treballador de mitjana abans d’impostos (això inclou el salari base, les hores extraordinàries, les pagues extra i els endarreriments) es va situar en 2.165 euros per empleat de mitjana el segon trimestre d’aquest anys, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística. Això suposa 154 euros més que en el segon trimestre del 2008, però si en aquest càlcul també es té en compte l’evolució de la inflació, la capacitat de compra dels treballadors ha caigut en els esmentats 130 euros al mes, o 1.563 a l’any.

Aquesta pèrdua es deu al fet que els sous han crescut a un ritme inferior al cost de la vida. Concretament, el cost salarial a la fi del segon trimestre d’aquest any va augmentar un 7,7%, però en aquests onze anys els preus van créixer un 15,2%.

En canvi, a Espanya, la pèrdua de poder adquisitiu ha estat considerablement menor, de 435 euros anuals (o de 36 euros al mes). Al conjunt d’Espanya el salari mitjà és més baix que a Catalunya, però mentre que al treballador espanyol mitjà encara li falta per recuperar un 2% del poder adquisitiu que tenia abans de la crisi, al català li falta més del triple: un 6,5%.

Els empleats rasos són els únics que perden poder adquisitiu

Els experts tenen clar que la caiguda dels sous reals s’explica per la denominada devaluació interna: amb l’arribada de la crisi, l’atur es va disparar a Espanya i els sous es van ensorrar ja que, amb la política monetària en mans delBanc Central Europeu, la manera més ràpida de mantenir la competitivitat de les empreses va ser reduint els costos laborals. En altres èpoques, el Banc d’Espanya hauria pogut devaluat la pesseta, fet que hauria fet més competitives les empreses espanyoles a l’exterior, afavorint les exportacions, però el fet de tenir l’euro com a moneda ho va impedir. “Des de l’adopció de l’euro, els salaris no han crescut a un ritme gaire alt”, reconeix Raúl Ramos, professor d’Economia de la UB.

No obstant, si s’agafen les xifres publicades ahir per l’INE i es comparen amb les de just un any enrere, els 2.165 euros mensuals que cobra, de mitjana, un treballador català representen un creixement de l’1,9% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, mentre que la inflació va ser del 0,7%.“No és una pujada destacada, però és un canvi de tendència”, apunta Ramos. Un increment inferior a la mitjana espanyola, que va ser del 2,1%.

A parer d’Albert Carreras, catedràtic d’Economia de la UPF, aquesta pujada és “una bona notícia”, ja que arriba després d’un període molt llarg de sous baixos. “És evident que els sous es van ensorrar amb la crisi, però el que sorprèn és que hàgim trigat tant a guanyar poder adquisitiu”, afegeix.
Carreras considera “normal” que, amb la recuperació de l’economia, els sous tornin a “agafar empenta”. “Molts dels treballadors que ara busquen feina es veuen amb cor de rebutjar ofertes”, una situació que no es donava durant les èpoques més dures de la crisi, quan, entre les empreses, hi havia “la tendència a pensar que podien contractar oferint sous molt baixos”.

Segons Ramos, les pujades salarials haurien de ser equivalent a l’increment dels preus i de la productivitat, però “a Espanya la productivitat porta anys estancada”. En aquest sentit, el professor posa com a exemple les economies del nord d’Europa, on les empreses competeixen als mercats internacionals “en qualitat” i, per això, destinen molts recursos a la recerca i la innovació per aconseguir produir més amb els recursos que tenen disponibles. Per contra –afegeix–, les empreses espanyoles tendeixen a incrementar la seva competitivitat exterior amb sous baixos i modificant la quantitat de personal contractat.

Costos laborals a l’alça

Pel que fa al cost laboral total per a les empreses, que a més dels salaris inclou altres components com les cotitzacions a la Seguretat Social, es va situar de mitjana en 2.874 euros per treballador a Catalunya al mes, amb 2,5% superior respecte al mateix període de l’any anterior.
En el conjunt de l’Estat, el cost laboral va créixer un 2,4$ fins els 2.664 euros mensuals per treballadors. Només Madrid, amb 3.121 euros, i el País Basc, amb 3.051 euros, superen Catalunya en cost laboral.

El 2,4% d’increment del cost laboral per treballador i mes a Espanya és el més elevat en gairebé 10 anys, en concret des del quart trimestre del 2009, quan la pujada registrada va ser del 2,5%. En el cas del cost salarial, però, l’augment del segon trimestre d’aquest any és la pujada més elevada des de finals del 2013.

Entre els costos laborals que no formen part del sou, que de mitjana a Espanya són 627 euros mensuals (un 3,4% més), destaca l’increment de les cotitzacions obligatòries, que són 619 euros mensuals, un 3,9% més que un any enrere.

Més continguts de