Milei vol intervenir la venda de Telefónica a l’Argentina al·legant la creació d’un monopoli

Buenos AiresEl govern argentí ha anunciat que investigarà la venda de la filial de Telefónica al país al grup de telecomunicacions Telecom per evitar, diu, la creació d’un monopoli. Telecom Argentina SA és una de les dues principals companyies telefòniques locals, la que opera a la meitat nord del país. L’altra meitat la domina l’empresa espanyola Telefónica, que dilluns va anunciar la venda del seu negoci per 1.245 milions de dòlars (uns 1.190 milions d’euros) a Telecom. En el comunicat de la multinacional espanyola s’especifica que aquesta operació s’emmarca en una estratègia iniciada el 2019 “de reduir gradualment l’exposició a Hispanoamèrica”, on opera en diferents països, entre els quals Xile, el Perú, Mèxic i Colòmbia.

Mentre els mitjans de comunicació anaven confirmant la compravenda milionària dilluns a la tarda, el govern argentí va emetre un comunicat on advertia que investigaria l’operació a través de l’Ens Nacional de Comunicacions (Enacom) i de la Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC), ja que l’adquisició “podria deixar aproximadament el 70% dels serveis de les telecomunicacions en mans d’un sol grup econòmic, cosa que generaria un monopoli format gràcies a dècades de beneficis estatals que ha rebut l’esmentada empresa [Telecom]”. Aclaria que, en aquest cas, l’estat argentí prendria “totes les mesures pertinents per evitar-ho”.

El posicionament del govern ha generat discussió en l’opinió pública per diferents motius. En primer lloc, perquè Milei estaria intervenint una operació del mercat amb instruments de l’estat, fet que per a molts suposaria una contradicció amb el seu ideari ultraliberal. A banda, l’expert en política i tecnologia Agustín Espada diu a l’ARA que, tècnicament, “no es pot parlar de monopoli sinó d’empresa amb poder dominant”, ja que existeixen altres proveïdors de serveis comunicatius a l’Argentina, entre els quals América Móvil, propietat del mexicà Carlos Slim. “El que hauria d’analitzar el govern, en aquest cas, és si el domini de Telecom anul·la la capacitat de competència a la resta”, apunta.

En segon lloc, la intenció de Milei per posar un ull sobre aquesta operació no ha estat exempta de sospites partidistes. I és que el 40% de les accions de Telecom pertanyen al grup mediàtic Clarín, un conglomerat de mitjans de comunicació argentins que inclou el diari homònim –el més llegit del país–, la cadena líder Radio Mitre i el canal de televisió Todo Noticias (TN). “Simbòlicament, el grup Clarín representa el sentit comú de la classe mitjana argentina”, opina Espada, i si bé Milei no s’ha enfrontat obertament al grup, sí que ho ha fet contra periodistes que hi pertanyen i que l’han criticat. “La relació del govern amb Clarín no és dolenta, però és tensa”, assenyala Espada, que creu que el recent episodi televisiu que ha indignat gran part de l’opinió pública no ha estat més que una mostra de força del grup mediàtic contra el govern en el context de la negociació per Telefónica. Es tracta de la filtració d’un off de l’entrevista que el periodista Jonatan Viale, de TN, va fer recentment al president, on es veu un assessor de Milei aturant la conversa per evitar una pregunta compromesa al voltant de l’escàndol de la criptomoneda $Libra. Espada apunta al fet que, aquells dies, Telefónica tenia altres compradors interessats, empresaris pròxims al govern, com el mateix Carlos Slim.

Possibles desinversions

Fonts de l’Enacom han confirmat a l’ARA que l’organisme “ja està treballant per fer les avaluacions que li corresponen” però que la darrera paraula la tindrà la Comissió Nacional de la Defensa de la Competència (CNDC), que no ha volgut fer declaracions. Segons Espada, com que l’operació ja està tancada el que podria arribar a fer el govern en cas d’intervenir-hi és ordenar a Telecom que vengui una quantitat determinada de participacions a determinades empreses, on, “com sol passar a l’Argentina, els governs solen asseure empresaris amics”, diu. Quant a la sortida de Telefónica del país, l’expert no considera que pugui ser catalogada com un procés de desinversió estrangera, ja que fa anys que l’empresa explicita la seva intenció de marxar de l'Amèrica Llatina mentre s’apropa a mercats del món àrab, com ha fet recentment amb l’operadora Saudi Telecom Company.