Rècord d'inversió en ‘start-ups’ de salut catalanes que supera el màxim del 2022

BarcelonaLes empreses emergents del sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya, el que es coneix com a BioRegió, tornen a situar-se com un dels puntals de l'economia catalana. L'any passat, amb un rècord històric de 517 milions d'euros d'inversió en start-ups, un 7% per sobre del màxim del 2022, i una tendència a l'alça de tots els indicadors del sistema que consolida Catalunya com un dels epicentres de la indústria farmacèutica a Europa.

Així ho conclou l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2025, l'estudi de referència en el sector de les ciències de la vida i la salut de Catalunya, que representa el 7,6% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) de l'economia catalana, amb 1.650 empreses –i 94 institucions de recerca– i una facturació total de 48.691 milions d'euros anuals. Representa el tercer sector econòmic del país en valor afegit brut i està configurat majoritàriament per pimes (90%), i ja lidera el rànquing europeu de publicacions altament citades –conegut en anglès com a highly cited papers (HCP)–, amb 1.791 publicacions del 2020 al 2024.

La inversió estrangera directa (IED) va ser de 111 milions d'euros, molt per sota dels prop de 2.000 milions d'euros registrats els últims dos anys, que van disparar-se per l'aposta estratègica d'AstraZeneca. En l'acumulat des del 2021, la IED ha sigut de 2.382 milions d'euros.

Menys operacions, més diners

"L’ecosistema d’innovació en salut de Catalunya continua avançant en la seva fase de maduresa: capta més inversió privada i competitiva, accelera el pipeline clínic i reforça el seu lideratge científic i en recerca clínica", ha destacat el director general de Biocat, Robert Fabregat, en una roda de premsa. El fet és que la inversió de 517 milions en start-ups suposa un creixement del 43% respecte a l'any anterior, que juntament amb el 2023 (amb 257 milions) van ser dos anys més fluixos per la situació global. Dels 517 milions, la majoria (328 milions) van provenir del capital risc.

Si bé el nombre d'operacions d'inversió va situar-se per sobre de 40 els últims quatre anys, el 2025 aquesta xifra va quedar-se en 38, de manera que si hi ha hagut més inversió és perquè de mitjana han estat operacions d'un volum més elevat. De fet, les cinc primeres rondes concentren el 47% del total aixecat. SpliceBio (118 M€) destaca com la ronda més important de l’any, seguida de Deepull (50 M€) i Qida (37 M€). Aquest impuls inversor s’acompanya d’un teixit emprenedor en expansió, amb 464 start-ups actives i 168 spin-offs creades des del 2016.

En paral·lel, el finançament públic competitiu ha tingut un paper clau per superar els 500 milions d’euros i assolir un màxim històric: 124,3 milions d’euros en subvencions, impulsades principalment per fons europeus. Per subsectors, el biotech va recuperar el lideratge el 2025 amb 347 milions d’euros, impulsat sobretot per la gran ronda de SpliceBio, i va representar el 68% del total anual.

Catalunya, primera exportadora

Una altra fita de l'any passat va ser la recuperació de la primera posició a Espanya en exportacions de productes sanitaris, amb 9.165 milions d’euros (el 45,7% del total estatal), les quals van anar principalment a Suïssa, Alemanya, França i els Estats Units. Sobre el país nord-americà, Robert Fabregat ha explicat que el sector no presenta dependència, ja que el mercat principal és Europa. La majoria dels productes que s'exporten són farmacèutics (90,6%) i les principals empreses exportadores, considerades regulars per haver exportat els darrers quatre anys, són Almirall, Esteve, Ferrer, Grifols, Werfen i Novartis, entre d'altres.

"El nostre sector ho està gestionant prou bé i no està massa preocupat. No és que no preocupi, però l'impacte encara és relatiu; les empreses el que fan és diversificar els seus mercats. Un mercat com els Estats Units impacta, però les empreses catalanes tenen els mercats bastant diversificats", ha assenyalat. El 2025 Catalunya va registrar 5.768 assajos clínics en actiu i es va situar com la quarta regió d'Europa i la setena del món.

Generació de talent i centres de recerca

Catalunya també s'ha consolidat aquest 2025 com un dels entorns més competitius d’Europa en generació d’equips altament qualificats, amb un flux constant de 26.000 noves persones titulades cada any entre programes de grau, màster i doctorat, i una presència del 50-53% de dones. Segons l'informe, aquesta massa crítica, juntament amb els més de 18.000 professionals de la recerca, ha estat determinant per a l’aterratge de més de 30 hubs tecnològics vinculats a la salut entre els anys 2021 i 2025, i per a la projecció de més de 8.000 nous llocs de treball.

Catalunya també ha participat en 297 projectes Horizon en ciències de la vida i la salut del 2020 al 2024, i també se situa com la primera regió de tot Europa en projectes per milió d’habitants i la segona en finançament per milió d’habitants. Pel que fa als ajuts ERC, els més prestigiosos del continent, acumula 64 projectes i es manté entre les primeres posicions europees per càpita.